Una foto o el començament d'un moviment pel dret democràtic de decidir? El desafiament és que la ciutadania s'expressi en tota la seva diversitat en l'espai públic, un escenari buit en els últims sis mesos. És el moment polític dels catalans, d'assumir-se com a nació sobirana i lluitar per ser reconeguts per l'Estat espanyol. Sense això difícilment podran exercir el dret a decidir.
la novetat
La nova foto del procés d'autodeterminació és diferent a totes les anteriors. Pot ser que l'escenari -el Parlament- i el contingut -una primera versió del component social favorable al dret a decidir- li donen cos a un procés, fins ara, dominat per un pacte polític limitat per CiU-ERC i recurrents emprenyaments amb el PSC, Duran Lleida i, fins i tot, amb ICV-EUiA i les CUP, ambdós ferms partidaris al dret a decidir.
La foto del pacte pel Dret a decidir es mou amb un discurs no només més ampli, sinó políticament més adequat al moment polític. La seva centralitat és l'exercici de la democràcia dels catalans per definir el futur de Catalunya i es desmarca de l'infructuós soroll (perquè de debat no n'hi ha quasi gens) sobre si independència o no, o si federalisme o separatisme.
Si els catalans no aconsegueixen el dret democràtic a decidir sobiranament el seu futur com a país, no només no hi haurà un nou Estat propi, sigui independent o federal, sinó que quedarà pitjor, com una autonomia (o regió) d'Espanya tant o més dependent que ara.
l'important és la participació
El dret a decidir per resoldre el contenciós Catalunya - Espanya no resolt ni per l'Estatut (2005) ni molt menys per la sentència del Tribunal Constitucional (2010), requereix d'un ampli i divers suport dels ciutadans, siguin catalans autòctons o els nascuts en un altre territori de l'Estat o els d'origen llatinoamericà o de qualsevol altra part del món.
Una persona raonablement democràtica que voti pel PP o el PSC o CiU o qualsevol partit de l'esquerra catalana pot acceptar, recolzar i legitimar un moviment pel dret a decidir el futur de les relacions amb l'Estat espanyol, sempre i quan hi hagi garanties d'igualtat i transparència per a tothom.
A més d'aconseguir el dret a decidir, l'important és el nivell de participació dels ciutadans en la consulta, independentment de les alternatives en joc. A ningú li convé guanyar amb una baixa participació, perquè aquesta situació favoreix als que ja han optat per boicotejar la consulta sobiranista.
 |
| Parlament i espai públic llocs decisius per decidir si Catalunya té o no dret a decidir |
la novetat
La nova foto del procés d'autodeterminació és diferent a totes les anteriors. Pot ser que l'escenari -el Parlament- i el contingut -una primera versió del component social favorable al dret a decidir- li donen cos a un procés, fins ara, dominat per un pacte polític limitat per CiU-ERC i recurrents emprenyaments amb el PSC, Duran Lleida i, fins i tot, amb ICV-EUiA i les CUP, ambdós ferms partidaris al dret a decidir.
La foto del pacte pel Dret a decidir es mou amb un discurs no només més ampli, sinó políticament més adequat al moment polític. La seva centralitat és l'exercici de la democràcia dels catalans per definir el futur de Catalunya i es desmarca de l'infructuós soroll (perquè de debat no n'hi ha quasi gens) sobre si independència o no, o si federalisme o separatisme.
Si els catalans no aconsegueixen el dret democràtic a decidir sobiranament el seu futur com a país, no només no hi haurà un nou Estat propi, sigui independent o federal, sinó que quedarà pitjor, com una autonomia (o regió) d'Espanya tant o més dependent que ara.
l'important és la participació
El dret a decidir per resoldre el contenciós Catalunya - Espanya no resolt ni per l'Estatut (2005) ni molt menys per la sentència del Tribunal Constitucional (2010), requereix d'un ampli i divers suport dels ciutadans, siguin catalans autòctons o els nascuts en un altre territori de l'Estat o els d'origen llatinoamericà o de qualsevol altra part del món.
Una persona raonablement democràtica que voti pel PP o el PSC o CiU o qualsevol partit de l'esquerra catalana pot acceptar, recolzar i legitimar un moviment pel dret a decidir el futur de les relacions amb l'Estat espanyol, sempre i quan hi hagi garanties d'igualtat i transparència per a tothom.
A més d'aconseguir el dret a decidir, l'important és el nivell de participació dels ciutadans en la consulta, independentment de les alternatives en joc. A ningú li convé guanyar amb una baixa participació, perquè aquesta situació favoreix als que ja han optat per boicotejar la consulta sobiranista.
més enllà dels partits
La potència política que podria crear el Pacte Nacional pel Dret a Decidir el va expressar a la xarxa amb lucidesa @BetonaComin, directora de COSES, quan referint-se a aquest va dir: "s'ha posat de relleu allò que ens uneix, aquest és un procés que sobrepassa la dinàmica de partits! #aixòsortiràbé".
La potència política que podria crear el Pacte Nacional pel Dret a Decidir el va expressar a la xarxa amb lucidesa @BetonaComin, directora de COSES, quan referint-se a aquest va dir: "s'ha posat de relleu allò que ens uneix, aquest és un procés que sobrepassa la dinàmica de partits! #aixòsortiràbé".
Aquest potencial polític s'adverteix en l'esperit democràtic, nacional i social del Manifest de les Terres de Lleida pel dret a decidir. Aquest està subscrit per la totalitat dels partits catalanistes -independentistes i federalistes- i un ampli espectre d'organitzacions econòmiques, socials i culturals lleidatanes.
A més, el document planteja una perspectiva de treball polític unitari, compartit: crear un clima favorable al dret a decidir (un tret quasi inexistent entre les directives nacionals dels partits); fer pedagogia al conjunt de la ciutadania, és a dir, una política oberta envers els que dubten, els indiferents, fins i tot els qui tenen objeccions, però estàn disposats a dialogar (un tarannà escàs entre els independentistes amb tendència a tancar-se en sí mateixos) i socialitzar el manifest entre totes les organitzacions polítiques i socials.
una oportunitat pel dret democràtic a decidir
El Pacte Nacional pel Dret a Decidir incorporarà aquests conceptes en el text encomanat a l'ex President del Parlament, Joan Rigol (UDC), un home respectat, obert i flexible, característiques fonamentals per a consensuar i assenyalar una orientació de treball per compartir o complementar entre una diversitat política i social.
La reunió en el Parlament del Pacte Nacional és una foto, encara que molt més atractiva i estimulant que les ofertes en aquests sis mesos. El desafiament és posar-la en moviment i pugui multiplicar-se en l'espai públic obert -ciutats i pobles-, l'escenari decisiu a on s'han produït els canvis polítics i socials, com els que demana una part àmplia i diversa de la nació catalana.
A més, el document planteja una perspectiva de treball polític unitari, compartit: crear un clima favorable al dret a decidir (un tret quasi inexistent entre les directives nacionals dels partits); fer pedagogia al conjunt de la ciutadania, és a dir, una política oberta envers els que dubten, els indiferents, fins i tot els qui tenen objeccions, però estàn disposats a dialogar (un tarannà escàs entre els independentistes amb tendència a tancar-se en sí mateixos) i socialitzar el manifest entre totes les organitzacions polítiques i socials.
una oportunitat pel dret democràtic a decidir
El Pacte Nacional pel Dret a Decidir incorporarà aquests conceptes en el text encomanat a l'ex President del Parlament, Joan Rigol (UDC), un home respectat, obert i flexible, característiques fonamentals per a consensuar i assenyalar una orientació de treball per compartir o complementar entre una diversitat política i social.
 |
| "Si no ens escolten, la independència és l'únic camí que tenim" |
No hay comentarios:
Publicar un comentario