DESPRÉS DEL COP DE MAS

Mas assetjat pel 2014, reubica la consulta en la legislatura i rebutja una independència unilateral. El seu lideratge, afeblit, no li permet demanar a Rajoy l'inici de negociacions, com deia el full de ruta. Un cop de timó, de debò, cal per superar la manca de cohesió nacional a nivell polític i de cohesió social a nivell de la ciutadania. Un lideratge polític que conversi amb la diversitat en comptes de invitar-la a sumar-se a la uniformitat. Així podria haver-hi consulta el  2014... o després.

la consulta en la legislatura

L'embranzida d'ERC, representada per l'enquesta del GESOP, va treure al President Mas de la seva immobilitat política. A través del diari del Comte de Godó, uns dels membres de la trama contra Catalunya, segons l'independentista Héctor López Bofill, va anunciar que donaria un cop de timó.

En síntesi va dir: que acabaria la legislatura el 2016, es faci o no la consulta el 2014, que aquesta es realitzaria en forma pactada amb el govern d'Espanya i que descartava la via d'una declaració d'independència en forma unilateral.  

Tot això podria variar si el govern de CiU deixés de comptar amb el suport d'ERC, que, al seu torn, és l'única carta prevista per mantenir en peu el procés sobiranista. Mas ha confirmat l'objectiu de realitzar la consulta, però ara emfasitza situar-la en un context més ampli, dins el temps de la legislatura en comptes de quedar-se enganxada al 2014.

el taló d'Aquil·les

Ja Mas, dies anteriors, havia dit, responent-li a Junqueras, que calia ampliar la majoria política i social que recolzés la consulta: "quant més siguem, millor". Més encara, si el cap de govern creu que la legitimitat d'un canvi de les relacions amb Espanya necessita d'una majoria excepcional, és a dir, clarament superior a més del cinquanta més un per cent dels vots.

Per una altra banda, Mas, en rigor, s'ha saltat el punt tres del full de ruta acordat amb ERC: demanar-li al govern de Rajoy l'inici de negociacions per convocar a un referèndum, iniciativa que hauria de fer en quinze dies més. La portaveu d'ERC, Ana Simó, va apel·lar a que el President Mas compleixi amb l'acord i procuri una reunió formal, específica i pública amb el President Rajoy i iniciï el diàleg sobre la consulta.

Mas, sorprenentment, ha respost que això ja ho ha fet quan li va pa rlar de la consulta a Rajoy en una reunió secreta el març passat, que tenia com a motiu principal l'ofegament de la economia catalana. Aquí és quan es nota el taló d'Aquil·les d'un procés liderat, fins ara, sota l'estret principi de l'aritmètica electoral de CiU (el pacte CiU-ERC).

Des d'a baix, el rumb és incert

lideratge a la deriva

A sis mesos de govern, el President Mas és incapaç d'anar a La Moncloa a reclamar l'obertura de negociacions portant un plantejament nacional -no només del govern ni d'un pacte de govern- compartit per una majoria de forces polítiques interessades en la consulta i recolzat en forma explícita per una diversitat d'institucions, organitzacions  i associacions de la societat civil catalana a favor del dret a decidir.

Un govern portador d'un projecte nacional requereix un lideratge capaç de dialogar, acollir i representar un pla compartit per sectors amb interessos contradictoris en funció d'objectius nacionals.

Per una banda, aconseguir que Catalunya sigui reconeguda com a nació, i per tant, amb el dret a decidir si vol seguir essent part de l'Estat espanyol o formar un Estat independent, i per una altra, defensar l'Estat social de dret o del benestar, d'acord a un pla que prioritzi la cohesió social redistribuint els costos de la crisi i així garantir els drets socials dels ciutadans.

un cop de timó cap a més cohesió nacional i social

L'actual situació catalana requereix d'un govern obert que dissenyi la seva estratègia nacional i social en sintonia amb les forces democràtiques favorables al dret a decidir i per a això, el Parlament ha de convertir-se en un espai de discussió d'idees i projectes. A més un govern que estimuli i recolzi la participació dels agents econòmics, socials i culturals del país a nivells territorials i sectorials.

Si el timó del govern segueix una política nacional basada en l'aritmètica electoral, en comptes de consensuar idees, estratègies i mesures provinents de tots els sectors democràtics pel dret a decidir, i si el mateix timó es limita repetir una política social basada en retallades que produeixen més fractura social, en comptes d'establir prioritats que apuntin a la cohesió social, acabarà sense consulta i aïllat de part important dels ciutadans.

El govern de Mas encara té temps polític per donar un cop de timó i conduir el procés d'autodeterminació cap un reconeixement com a nació que transmeti qualitat democràtica a través de la seva cohesió social.