Navarro aparta al PSC del Pacte pel dret a decidir. El PSOE retalla el projecte
federalista català. El PP encapçala una política de recentralització de
l'Estat. El Tribunal Constitucional és més conservador que fa tres anys ... i el PSC continua perdent adhesió a Catalunya.
dret a decidir o reforma constitucional
Per què la directiva encapçalada per Pere Navarro ha decidit marginar el PSC del Pacte pel dret a decidir? L'explicació és que el govern concep el pacte com una instància que predetermina la independència. No obstant això, Navarro opta per l'abandó en comptes de lluitar perquè això no sigui així.
dret a decidir o reforma constitucional
 |
| federalisme, amb qui? |
Una mica de memòria. El PSC va portar en seu programa el dret a decidir dels catalans sobre el seu futur model polític. Quan es va inaugurar el procés, Navarro va adoptar una posició abstencionista, dies després va rectificar i va votar no a Catalunya com a subjecte polític sobirà, al mes següent, va canviar i va votar sí a una consulta legal i pactada amb el govern d'Espanya, i ara margina al PSC del pacte per preparar-la.
L'opció política que preval en l'actual directiva socialista és la reforma constitucional per fer d'Espanya un Estat federal. Això significa que els esforços del PSC són aixecar un projecte federal dins del PSOE -partit oposat al dret a decidir dels catalans- i després demanar al PP negociacions per un canvi del model d'Estat.
el PSC, s'endinsa en la política espanyola...
La directiva de Navarro en comptes de lluitar, dins del procés d'autodeterminació, per una opció d'Estat federal com alternativa a un Estat independent, decideix allunyar-se de la política catalana i endinsar-se en una reforma de l'Estat espanyol més com un partit de la Federació del PSOE que com Partit dels Socialistes de Catalunya.
La directiva de Navarro en comptes de lluitar, dins del procés d'autodeterminació, per una opció d'Estat federal com alternativa a un Estat independent, decideix allunyar-se de la política catalana i endinsar-se en una reforma de l'Estat espanyol més com un partit de la Federació del PSOE que com Partit dels Socialistes de Catalunya.
El PSC va intentar, juntament amb la resta dels partits catalanistes, federalitzar Catalunya en l'Estat espanyol. Aquesta va ser la proposta de l'Estatut que va ser retallat pel PSOE, impugnat pel PP i finalment mutilat per l'Estat espanyol a través de la sentència inapel·lable del Tribunal Constitucional.
Ara, la directiva de Pere Navarro proposa un projecte federal al PSOE i aquest ja planteja objeccions insalvables (Espanya com Estat plurinacional, principi d'ordinalitat en el sistema de finançament, consultes territorials i competències judicials plenes), el PP, ara amb majoria absoluta, s'oposa reformar el model d'Estat i el Tribunal Constitucional actual és més conservador (espanyolista) que el de fa tres anys.
... i dóna l'esquena a la nova realitat a Catalunya
La directiva de Navarro margina al PSC d'una política catalanista, de diàleg i negociació amb la resta dels partits favorables al dret a decidir, per canviar la relació de Catalunya amb Espanya per un Estat Nou, federal. Per això hauria de participar en les instàncies pel dret a decidir i aconseguir una consulta amb garanties democràtiques -igualtat de condicions- per a que els catalans decideixin sobre diferents alternatives d'Estat.
El problema és que l'actual direcció socialista no sembla disposada a acceptar la nova realitat catalana formada a partir de la sentència del TC (2010). Ni tan sols es fa càrrec de l'encertada afirmació del President Montilla quan anunciava la creixent desafecció dels catalans a causa de la política espanyola. Davant d'aquesta situació ni el PSOE ni el PP canvien i sí el PSC encapçalat per Navarro donant-li l'esquena a la nova realitat catalana.
Així, amb l'aposta en la política espanyola, el PSC de Navarro aprofundeix el seu aïllament i es dirigeix cap el 10% amb l'expectativa declarada que el PSOE i el PP descobreixen que el millor és una reforma a l'Estat autonòmic en un sentit federal, com li agrada dir a Rubalcaba, o amb la expectativa no declarada que Catalunya sigui intervinguda per reconduir la política catalana cap a la normalitat espanyola.
... i dóna l'esquena a la nova realitat a Catalunya
La directiva de Navarro margina al PSC d'una política catalanista, de diàleg i negociació amb la resta dels partits favorables al dret a decidir, per canviar la relació de Catalunya amb Espanya per un Estat Nou, federal. Per això hauria de participar en les instàncies pel dret a decidir i aconseguir una consulta amb garanties democràtiques -igualtat de condicions- per a que els catalans decideixin sobre diferents alternatives d'Estat.
El problema és que l'actual direcció socialista no sembla disposada a acceptar la nova realitat catalana formada a partir de la sentència del TC (2010). Ni tan sols es fa càrrec de l'encertada afirmació del President Montilla quan anunciava la creixent desafecció dels catalans a causa de la política espanyola. Davant d'aquesta situació ni el PSOE ni el PP canvien i sí el PSC encapçalat per Navarro donant-li l'esquena a la nova realitat catalana.
Així, amb l'aposta en la política espanyola, el PSC de Navarro aprofundeix el seu aïllament i es dirigeix cap el 10% amb l'expectativa declarada que el PSOE i el PP descobreixen que el millor és una reforma a l'Estat autonòmic en un sentit federal, com li agrada dir a Rubalcaba, o amb la expectativa no declarada que Catalunya sigui intervinguda per reconduir la política catalana cap a la normalitat espanyola.
es pot tornar a dialogar?
Però, el PSC té temps polític per tornar a dialogar, negociar i participar en la política del dret a decidir escrita en el seu programa, encara que cada cop més il·legible per l'erràtica conducció de l'actual directiva.
La pregunta és si la direcció de Navarro vol un PSC dialogant amb la resta de partits catalanistes (nacionalistes, independentistes, federalistes, confederalistes) o transmutar-ho en una federació del socialisme espanyol, que fa política des de la seva síntesi: el PSOE, que nega Catalunya com país, poble, subjecte polític sobirà, i per tant sense capacitat per decidir democràticament el futur de la seva relació amb Espanya.
Però, el PSC té temps polític per tornar a dialogar, negociar i participar en la política del dret a decidir escrita en el seu programa, encara que cada cop més il·legible per l'erràtica conducció de l'actual directiva.
La pregunta és si la direcció de Navarro vol un PSC dialogant amb la resta de partits catalanistes (nacionalistes, independentistes, federalistes, confederalistes) o transmutar-ho en una federació del socialisme espanyol, que fa política des de la seva síntesi: el PSOE, que nega Catalunya com país, poble, subjecte polític sobirà, i per tant sense capacitat per decidir democràticament el futur de la seva relació amb Espanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario