domingo, 2 de septiembre de 2012

INDEPENDÈNCIA: MAS o menys?

Catalunya, nou Estat d'Europa serà el lema de la capçalera de la manifestació de la Diada de l'Onze de Setembre, convocada per l'Assemblea Nacional de Catalunya (ACN). El 298 aniversari de la caiguda de Barcelona, que va acabar amb tot vestigi d'independència a Catalunya, es commemorarà en mig d'una creixent eufòria ciutadana per la independència. 

El President de la Generalitat, Artur Mas, va decidir no participar-hi. El seu portaveu va donar una explicació diplomàtica: "com a cap del govern s'ha de centrar el dia nacional de Catalunya en els actes institucionals". Però, alhora, va dir que el seu èxit serà un estímul per a la demanda del Govern i el Parlament de Pacte Fiscal davant el govern de Rajoy.  

El President de la Generalitat decideix no adherir-s'hi amb la seva presència, però els anima i interpreta l'èxit de la manifestació com una cosa a favor del seu full de ruta respecte de Madrid. Artur Mas, elegantment, evita confondre's amb tot el que faci olor a independència.

El portaveu, interpretant al President, eludeix referir-se al contingut de la capçalera -Catalunya com a nou Estat d'Europa- tot i que el propi Mas es va comprometre a encaminar-se cap a l'Estat propi en el XVI Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya. Com diu la capçalera de la web del partit: "aprovem el debat en el si de la societat per tal de construir l'Estat propi que ens garanteixi la pervivència com a nació".

Mas desaprofita l'oportunitat d'iniciar un nou cicle polític encapçalant la marxa cap l'Estat propi promès. Prefereix circumscriure's a la tàctica de tractar amb Rajoy els avantatges d'un concert econòmic o hisenda pròpia. Fins i tot, semblaria que la seva absència fos un gest cap al Govern d'Espanya, apuntant a la possibilitat d'evitar un xoc i refer un itinirari envers l'enteniment.

La convocatòria de l'ANC té una qualitat molt diferent al full de ruta de la Generalitat. La manifestació d'aquesta Diada pretén demostrar la voluntat política d'una majoria social catalana d'anar cap a la construcció d'un Estat propi. 

Tanmateix, el crit d'independència, en aquest Onze, en comptes de ser dirigit a Madrid, hauria de ser-ho cap el President Mas i el seu entorn, i d'aquesta manera intentar remoure la seva por, així com entusiasmar-lo amb un projecte d'autodeterminació per tal que el seu horitzó sigui la decisió sobirana dels catalans respecte de quin tipus de relació desitgen tenir amb Espanya.

Com bé diu, en llenguatge col·loquial, Jordi Pujol, patriarca de Convergència Democràtica de Catalunya: "s'ha acabat fer la puta i la Ramoneta. El govern ha de ser valent".