El PP i el
PSOE tanquen el pas al procés d’autodeterminació català. No estan disposats a
dialogar ni negociar a partir del que diuen els catalans a les
urnes. Ambdós partits no reconeixen
Catalunya com a nació o nacionalitat, malgrat l’àmplia transversalitat política, social i ciutadana de la proposta. Mentrestant, s'espera una creixent mobilització cívica de
cara al 9 de novembre
 |
| Herrera (ICV-EUiA), Turull (CiU) i Rovira (ERC) defensen la consulta |
una posició
comuna de fons
El PSOE votarà amb el PP contra la cessió de competències
per fer una consulta sobiranista a Catalunya . "L'únic que compartim ambel PP és el no a la consulta", va dir un portaveu del PSOE. Aquesta
posició comuna dels dos partits no és trivial, sinó que respon a un
plantejament de fons compartit sobre la qüestió catalana.
El PP i el PSOE consideren que Catalunya no és un
poble, ni nació o nacionalitat, diferent a la resta d'Espanya. A més a més, s'oposen
a declarar el caràcter plurinacional de l’Estat, perquè defensen una Espanya
indivisible. La secessió seria com "tallar-li un braç”, va dir Ramón Jáuregui (PSOE)
afí a una reforma del model territorial amb sentit federal.
PSOE i PP rebutgen una Catalunya com a subjecte
polític sobirà, en conseqüència no accepten el dret a decidir dels catalans
sobre el seu futur, i per tant no assumeixen que una majoria clara dels
catalans volen canviar qualitativament la seva relació amb l’Estat espanyol.
la transversalitat
política i social
Tampoc el PP i PSOE consideren la singularitat de
l’actual situació política: la seva transversalitat política i social. De fet,
el 64,4% del Parlament és sobiranista, i el 74% dels ciutadans volen ser
consultats sobre quin tipus d’Estat construir. Un ideari sobirà, des de la dreta
fins a l’esquerra i d’un estès i divers teixit de la societat civil.
Socialistes i populars semblen no interessats en treure les
conseqüències de la progressiva desafecció dels catalans en relació a l’Estat.
El 50,68% es defineix català o més català que espanyol, en canvi el 6,35% es
reconeix com espanyol o més espanyol que català.
el moviment cívic, un factor polític
Ambdós partits
menyspreen un factor polític fonamental de la política catalana actual,
com és un moviment cívic (l'assemblea nacional catalana acredita 51.000 socis afiliats) que, independent dels partits polítics (encara no
oposat), desenvolupa una organització en
tots els nivells del territori català aconseguint
una mobilització i participació activa i col·lectiva ciutadana per una consulta
sobiranista.
L’acció política d’aquest moviment cívic va ser
clau per a que CiU es decidís pel sobiranisme el 2012 i per a que el govern
del PP i el PSOE s’hagin adonat de l’abast del procés català el 2013 i, potser,
per a animar una majoria ciutadana mobilitzada que obri pas a la consulta el 2014, neutralitzant les forces que se li oposin.
 |
| Rubalcaba i Rajoy, de la mà, diuen no a la consulta catalana |
PP-PSOE, lluny de la voluntat dels catalans
El PP i el PSOE no només s’oposen a la consulta,
sinó també a obrir un diàleg sobre aquesta. No estan disposats ni tan sols a
arribar a un acord sobre una altra pregunta i data amb la qual tothom es sent
còmode.
Ambdós partits rebutgen negociar amb Catalunya a
partir del resultat d’una consulta legal i acordada que expressi la voluntat
dels catalans. No volen delegar sobirania
als catalans, a través de l’article 150.2 de la Constitució. Per què?
Fer-ho seria arriscar una negociació que no es
permeten: un tracte d’igual a igual entre l’Estat i Catalunya, independentment
dels altres territoris d’Espanya, sigui per concretar el fet diferencial català mitjançant un nou pacte d’Estat, o per concretar
la independència de Catalunya.
l’Estat-Catalunya,
una relació esgotada
En síntesi, el PP i el PSOE no volen que Catalunya exerceixi el dret a
decidir, a partir del qual iniciar un diàleg sobre el futur d'unes relacions
polítiques esgotades, una situació que no s'assembla gens a la que viuen La
Rioja, Andalusia, Múrcia o Astúries… com si fos la d’un altre país.
