Acaba el primer semestre. Mas decideix no iniciar negociacions amb Espanya i exclou considerar una independència unilateral. La incertesa es dispara, més encara amb uns partits polítics dispersos. El govern i els partits han d'escoltar l'intel·ligència política expressada per representants socials en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i per Muriel Casals en el Camp Nou, amb un discurs integrador perquè els catalans puguin exercir el dret democràtic a decidir el proper any.
Un pacte electoralment ampli i polìticament estret |
un canvi de ruta?
Per què el President Mas fuig del seu compromís d'obrir negociació i diàleg amb l'Estat espanyol per exercir el dret a decidir a través d'un referèndum, com diu el full de ruta pactat entre CiU i ERC?
Mas va intentar justificar l'incompliment del full de ruta dient que la matèria havia estat tractada en la reunió de març passat, quan ambdós es van reunir per tractar el problema del finançament de Catalunya (sostre de dèficit) i en forma secundària van parlar de la possibilitat d'una consulta, davant la qual el President Rajoy li va donar la seva opinió clarament negativa.
Tan insignificant és per a Mas el procés d'autodeterminació de Catalunya que ho va voler donar per resolt en minuts d'una reunió on el tema principal va ser un altre? Per què Mas no ha tingut voluntat política per obrir formalment negociacions sobre el refèrèndum o consulta sobirana amb Rajoy?
la incertesa
D'aquestes preguntes en sorgeixen altres: Mas ha perdut l'expectativa de ser rebut per Rajoy per tractar aquest tema? Aquests dubtes creen una nova incertesa: el govern de la Generalitat creu possible una consulta pactada amb l'Estat espanyol?
Ni tan sols a aquesta pregunta pot respondre's amb certesa. Mas és contradictori quan per una banda considera inútil iniciar negociacions (establertes en el full de ruta) per pactar amb Rajoy i per una altra, rebutja una declaració unilateral d'independència, és a dir, la fórmula de no pactar amb Espanya.
Davant l'incompliment de Mas, ERC, sempre vigilant del seu soci, l'ha forçat a redactar una carta adreçada a Rajoy on li plantegi el tema a negociar. Una carta que és una foto dolenta que representa la debilitat política del govern a l'hora de gestionar el procés d'autodeterminació.
el Parlament, lloc d'acords democràtics
Mas s'ha aturat quan el full de ruta li exigia encarar la consulta amb el President del govern d'Espanya. Es tractava de demanar una trobada per a que Mas li representés en un document oficial, amb el recolzament del Parlament, on s'expressés la voluntat de negociació i acord d'una consulta democràtica per resoldre el contenciós Catalunya-Estat espanyol. La reunió, si es produïa, era una oportunitat per conèixer la disposició de Rajoy en relació a la demanda catalana.
El missatge del President Mas és la d'un govern amb falta de suport polític. CDC, alguns dubten en silenci; Duran Lleida (UDC) cada cop més crispat amb el seu soci; ERC dóna un suport justet, des de certa distància i desconfiança; ICV-EUiA i les CUP pràcticament segregades i el PSC, desunit, cada cop més allunyat del procés. Així, és difícil presentar-se a La Moncloa.
De cara al segon semestre, sembla que el Parlament ha de ser el lloc idoni per nodrir el procés amb contingut polític més clar i fort. És aquí on poden crear-se acords polítics pensant sempre en el que deia Muriel Casals: "els partits parlamentaris gestionen un capital d'il·lusions molt importants i han de ser conscients de les expectatives generades”.
la societat civil té intel·ligència política
La societat catalana és l'altre actor que ha de sortir a l'espai públic a crear una atmosfera d'entusiasme i decisió d'apoderar-se del dret a decidir. Una societat que amb creativitat, música i paraules sumi adhesions a exercir un dret democràtic, impossible de prohibir en el segle XXI, com va dir Casals en el Camp Nou.
Muriel Casals crida als partits a sumar adhesions per al dret democràtic a decidir |
La unitat política, a diferència de la dispersió actual, i la mobilització de la societat civil catalana organitzada en l'espai públic poden donar-li consistència política a un procés d'autodeterminació que, malgrat comptar amb una majoria política en el Parlament i una majoria social en les enquestes d'opinió, encara no es converteix en una força política convincent.
Pot ser, aquest hagi sigut el motiu del President Mas per passar de llarg i no iniciar negociacions amb l'Estat espanyol. Potser sí o potser no. Hi haurà temps per a saber-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario