Navarro acaba per marginar el PSC de la política catalana del dret a decidir. Es suma a una reforma de l'Estat autonòmic conduïda pel PSOE. Porta el partit cap un autonomisme fora de lloc a Catalunya. Entre el dret a decidir dels catalanistes i la re-centralització espanyolista, pot deixar-lo en la insignificança. Però, dins del socialisme català sorgeixen forces que es preparen per a la batalla de la tardor.
reforma: autonòmica o federal?
El PSOE va aconseguir pactar amb el PSC una reforma de l'Estat autonòmic en sentit federal, com ho havia preconitzat Pérez Rubalcaba, en comptes d'anar cap l'establiment d'un Estat federal, com demanava Pere Navarro.
 |
| A Granada, Navarro a la segona fila |
El PSOE va aconseguir pactar amb el PSC una reforma de l'Estat autonòmic en sentit federal, com ho havia preconitzat Pérez Rubalcaba, en comptes d'anar cap l'establiment d'un Estat federal, com demanava Pere Navarro.
Es tracta d'avançar en el procés de descentralització de l'Estat autonòmic dotant-lo de més pes polític
a través de, per exemple, trencar les ambigüitats competencials actuals, substituir el Senat per una cambra territorial representativa de les autonomies, establir noves equacions entre principi de solidaritat i d'ordinalitat, etc.
Anar cap a una constitució de tipus federal suposa el reconeixement de Catalunya com una nació capaç de, lliure i democràticament, decidir federar-se i conviure amb le altres nacionalitats o regions de l'Estat espanyol.
no al referèndum a Catalunya
El PSC, encapçalat per Navarro, ha acceptat les condicions imposades pel PSOE d'una Catalunya sense dret a decidir quines relacions vol tenir amb Espanya: així no només renuncia o s'allunya del federalisme, sinó que s'autoexclou de l'actual política catalana pel dret a decidir.
Navarro acaba sotmetent-se a la directiva de Pérez Rubalcaba: "diremos que no, siempre, a un referèndum en Cataluña" (sigui pactat o no), després que el PSC s'havia compromès en el Parlament i en el Congrés dels Diputats a recolzar una consulta legal i pactada amb Rajoy, aleshores contrariant i espantant als seus socis espanyols.
La directiva del PSC porta el partit fora del món catalanista Malgrat la seva retòrica federalista i d'independència del partit espanyol, la seva opció és integrar-se a la lògica del socialisme espanyol d'aprofundir l'Estat de les autonomies como si fos una federació més del PSOE.
el socialisme catalanista es desperta
La reculada de la directiva de Navarro dispara el socialisme catalanista. A la creació de Nova Esquerra Catalana d'Ernest Maragall i el corrent intern Avancem de Joan Ignasi Elena, s'afegeix un altre corrent, Fòrum Cívic, els catalanistes que es proposen el readreçament del partit mitjançant una organització estable dins del PSC: L'Agrupament Socialista de Catalunya.
Així mateix s'adverteix un moviment creixent a nivell d'ajuntaments amb renúncies de regidors i militants (Berguedà) i de províncies amb el recolzament al Pacte pel Dret a Decidir (Terres de Lleida).
S'apropa una tardor càlida per al PSC, de prova de la seva democràcia interna, de la seva capacitat de debatre entorn de posicions oposades, entre si jugar-se a favor d'una Catalunya amb o sense dret a decidir el futur de les seves relacions amb Espanya.
El PSC, encapçalat per Navarro, ha acceptat les condicions imposades pel PSOE d'una Catalunya sense dret a decidir quines relacions vol tenir amb Espanya: així no només renuncia o s'allunya del federalisme, sinó que s'autoexclou de l'actual política catalana pel dret a decidir.
Navarro acaba sotmetent-se a la directiva de Pérez Rubalcaba: "diremos que no, siempre, a un referèndum en Cataluña" (sigui pactat o no), després que el PSC s'havia compromès en el Parlament i en el Congrés dels Diputats a recolzar una consulta legal i pactada amb Rajoy, aleshores contrariant i espantant als seus socis espanyols.
La directiva del PSC porta el partit fora del món catalanista Malgrat la seva retòrica federalista i d'independència del partit espanyol, la seva opció és integrar-se a la lògica del socialisme espanyol d'aprofundir l'Estat de les autonomies como si fos una federació més del PSOE.
el socialisme catalanista es desperta
La reculada de la directiva de Navarro dispara el socialisme catalanista. A la creació de Nova Esquerra Catalana d'Ernest Maragall i el corrent intern Avancem de Joan Ignasi Elena, s'afegeix un altre corrent, Fòrum Cívic, els catalanistes que es proposen el readreçament del partit mitjançant una organització estable dins del PSC: L'Agrupament Socialista de Catalunya.
 |
| els cinc diputats que van dir no a Navarro |
Així mateix s'adverteix un moviment creixent a nivell d'ajuntaments amb renúncies de regidors i militants (Berguedà) i de províncies amb el recolzament al Pacte pel Dret a Decidir (Terres de Lleida).
S'apropa una tardor càlida per al PSC, de prova de la seva democràcia interna, de la seva capacitat de debatre entorn de posicions oposades, entre si jugar-se a favor d'una Catalunya amb o sense dret a decidir el futur de les seves relacions amb Espanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario