La corrupció commou Espanya i avança a Catalunya. El President Mas reacciona; es proposa analitzar-la, però exclou els partits polítics. La credibilitat ciutadana baixa cap a nivells alarmants. UD financiada il·legalment; CDC involucrada en el cas Palau, entre d'altres. La corrupció corroeix la qualitat de la democràcia el que podria comprometre el procés d'autodeterminació.
El disseny sense els partits polítics
El President Mas torna a cometre l'error d'abordar en forma restringida problemes nacionals com la corrupció política a Catalunya. Així, com fa un mes, no es va obrir a tots els partits per elaborar la Declaració de sobirania, ara tampoc considera als partits per elaborar vies de solucions al problema de la corrupció política, que està erosionant la legitimitat democràtica de les institucions a Catalunya i a Espanya.
Mas opta per començar a tractar-lo en solitari, amb la col·laboració d'autoritats de institucions catalanes, excloent als partits que representen als ciutadans al Parlament. Probablement busca donar-li un revistement tècnico-jurídic (legitimitat d'autoritat) a iniciatives legislatives en comptes de, des d'un començament, obrir un diàleg amb els partits per acordar un pacte contra la corrupció.
La corrupció política amenaça el sistema democràtic i per això sorprèn que el President Mas no hagi justificat l'abordatge a la corrupció pel fet que aquesta està minant la legitimitat de la democràcia, sent aquesta condició indispensable per resoldre la crisi econòmica amb justicia social i portar endavant el procés d'autodeterminació.
L'òptica ciutadana
Són els partits polítics els que han d'elaborar i presentar projectes de llei que portin a un sistema polític de millor qualitat democràtica, de partits polítics transparents davant els ciutadans i d'un major control i participació política d'aquests. Així es podria veure un horitzó on els partits polítics garanteixin la democràcia.
Des del punt de vista dels ciutadans seria convenient un tractament obert, amb franquesa entre tots els partits polítics, perque el 93% dels catalans considera que la corrupció és "greu o bastant greu" i el 79,3% creu que els polítics són "poc o gens honestos".
L'òptica del ciutadà i del sentit comú és que quan un polític és imputat no és igual que si no ho fos. És veritat que imputat no significa culpable, però sí que és sospitós, si realment creiem que la resolució del jutge d'imputar-lo és seriosa i fonamentada. Per tant, un polític imputat perd credibilitat davant la ciutadania fins que el propi jutge resolgui no processar-lo.
Si el polític amb un càrrec públic electe (regidor o diputat) o no electe (ministre o qualsevol de confiança del President) fos imputat hauria automàticament de suspendre la seva funció pública fins que el jutge aixequés la seva imputació. En cas que el processés hauria de dimitir i deixar el seu càrrec. Ara, si finalment resultés absolt, hauria de reprendre el càrrec o ser indemnitzat públicament.
L'òptica de Mas
La mirada de Mas és diferent. Ell observa el procediment des del punt de vista del polític imputat i no del ciutadà. Es proposa protegir-lo com si ser imputat fos el mateix que no ser-ho, en comptes de prendre distància i mirar amb independència, esperant que el jutge resolgui processar-lo o no.
La majoria dels ciutadans rebutjen que hi hagi 10 diputats (PP) imputats al Parlament valencià, com també rebutjaria que hi hagués un diputat al Parlament català, com podria ser el cas de Xavier Crespo (CDC), amb imputació sol·licitada per el jutge que porta el "cas Clotilde", tot i que el President Mas es refia d'ell.
Ara, com fiar-se del President Mas quan diu: "els casos de corrupció no existeixen fins que es demostrin". Tanmateix, la corrupció política a Catalunya o a Espanya existeix independentment del que diguin els jutges. Però tot i que els jutges la demostrin, poden sorgir polítics com Mas i Duran Lleida per aconseguir amb Zapatero o Rajoy que s'indultin, és a dir, quedin sense pena com va succeir en el "cas Treball" amb Josep Maria Servitje i Víctor Lorenzo Acuña.
La qualitat de la democràcia i el procés d'autodeterminació requereix d'un canvi de la conducció i estil del President Mas: un lideratge transversal, transparència política i empatia amb la ciutadania.
El disseny sense els partits polítics
El President Mas torna a cometre l'error d'abordar en forma restringida problemes nacionals com la corrupció política a Catalunya. Així, com fa un mes, no es va obrir a tots els partits per elaborar la Declaració de sobirania, ara tampoc considera als partits per elaborar vies de solucions al problema de la corrupció política, que està erosionant la legitimitat democràtica de les institucions a Catalunya i a Espanya.
Mas opta per començar a tractar-lo en solitari, amb la col·laboració d'autoritats de institucions catalanes, excloent als partits que representen als ciutadans al Parlament. Probablement busca donar-li un revistement tècnico-jurídic (legitimitat d'autoritat) a iniciatives legislatives en comptes de, des d'un començament, obrir un diàleg amb els partits per acordar un pacte contra la corrupció.
La corrupció política amenaça el sistema democràtic i per això sorprèn que el President Mas no hagi justificat l'abordatge a la corrupció pel fet que aquesta està minant la legitimitat de la democràcia, sent aquesta condició indispensable per resoldre la crisi econòmica amb justicia social i portar endavant el procés d'autodeterminació.
Són els partits polítics els que han d'elaborar i presentar projectes de llei que portin a un sistema polític de millor qualitat democràtica, de partits polítics transparents davant els ciutadans i d'un major control i participació política d'aquests. Així es podria veure un horitzó on els partits polítics garanteixin la democràcia.
Des del punt de vista dels ciutadans seria convenient un tractament obert, amb franquesa entre tots els partits polítics, perque el 93% dels catalans considera que la corrupció és "greu o bastant greu" i el 79,3% creu que els polítics són "poc o gens honestos".
L'òptica del ciutadà i del sentit comú és que quan un polític és imputat no és igual que si no ho fos. És veritat que imputat no significa culpable, però sí que és sospitós, si realment creiem que la resolució del jutge d'imputar-lo és seriosa i fonamentada. Per tant, un polític imputat perd credibilitat davant la ciutadania fins que el propi jutge resolgui no processar-lo.
Si el polític amb un càrrec públic electe (regidor o diputat) o no electe (ministre o qualsevol de confiança del President) fos imputat hauria automàticament de suspendre la seva funció pública fins que el jutge aixequés la seva imputació. En cas que el processés hauria de dimitir i deixar el seu càrrec. Ara, si finalment resultés absolt, hauria de reprendre el càrrec o ser indemnitzat públicament.
L'òptica de Mas
La mirada de Mas és diferent. Ell observa el procediment des del punt de vista del polític imputat i no del ciutadà. Es proposa protegir-lo com si ser imputat fos el mateix que no ser-ho, en comptes de prendre distància i mirar amb independència, esperant que el jutge resolgui processar-lo o no.
La majoria dels ciutadans rebutjen que hi hagi 10 diputats (PP) imputats al Parlament valencià, com també rebutjaria que hi hagués un diputat al Parlament català, com podria ser el cas de Xavier Crespo (CDC), amb imputació sol·licitada per el jutge que porta el "cas Clotilde", tot i que el President Mas es refia d'ell.
Ara, com fiar-se del President Mas quan diu: "els casos de corrupció no existeixen fins que es demostrin". Tanmateix, la corrupció política a Catalunya o a Espanya existeix independentment del que diguin els jutges. Però tot i que els jutges la demostrin, poden sorgir polítics com Mas i Duran Lleida per aconseguir amb Zapatero o Rajoy que s'indultin, és a dir, quedin sense pena com va succeir en el "cas Treball" amb Josep Maria Servitje i Víctor Lorenzo Acuña.
La qualitat de la democràcia i el procés d'autodeterminació requereix d'un canvi de la conducció i estil del President Mas: un lideratge transversal, transparència política i empatia amb la ciutadania.
No hay comentarios:
Publicar un comentario