sábado, 23 de febrero de 2013

ELS SENYALS DE LA SELVA I LA GENERALITAT

Un alcalde de Convergència i un dirigent polític d'Esquerra renuncien i assumeixen la seva responsabilitat política després de ser imputats. Un acte de normalitat democràtica, molt diferent als actes de precarietat democràtica que acostuma a tenir la classe política. El President Mas persisteix en protegir als polítics imputats, després de sostenir dues cimeres amb autoritats d'altres poders institucionals.

 el normal i l'extraordinari 

L'alcalde de Sant Hilari,  Robert Fauria (CDC) i el secretari d'organització, Josep Carrapiçó (ERC) a Arbúcies han renunciat als seus càrrecs. Ho han fet en forma voluntària, després de ser imputats per la decisió de la  jutgessa que porta el cas Manga. 

Una actitud que en una democràcia s'hauria de considerar normal, a Catalunya (i Espanya) són extraordinàries. A un i altre país els imputats  -o sospitosos d'haver comès un delicte- que ocupen càrrecs de representació i confiança política o dirigents polítics no acostumen a renunciar.

la classe política i els ciutadans

Per què succeeix això? Perquè la classe política confon la responsabilitat política amb la responsabilitat jurídica.  Barreja el principi de confiança davant la societat civil (del polític) amb el principi de presumpció d'innocència (de l'individu). Així, la classe política es protegeix a si mateixa. Actua com una entitat corporativa (semblant als poders fàctics), d'acord a interessos deslligats del mandat donat pels ciutadans. 

Els partits polítics, tendeixen a desconèixer que la primera responsabilitat dels seus representants en els poders públics és amb el ciutadà, segons la democràcia representativa. Per tant, les seves conductes, en raó dels seus càrrecs, han de reflectir confiabilitat i transparència política. 

La percepció ciutadana de corrupció política es basa en què els partits actuen amb irresponsabilitat respecte dels polítics imputats -sospitosos als ulls dels ciutadans-, i aquesta percepció s'aguditza per la renúncia dels partits a tirar endavant una política democràtica al subordinar-se als grans interessos econòmics-financers. Els casos del PSOE i el PP a Espanya, i CiU a Catalunya són coneguts. 

senyals de La Selva


J.Caparriço i R.Fauria (CDC)
J.Carrapiçó (ERC) i R.Fauria (CDC)
Fauria i Carrapiçó són avui innocents, però està en dubte la seva confiança al ser declarats com a imputats. Sota una lògica democràtica, hauran d'aclarir les seves actuacions des de fora de l'activitat política. En cas que no fossin encausats haurien de ser reincoporats plenament.

És interessant que un representant de CDC i un d'ERC siguin, des d'una comarca allunyada de l'Àrea Metropolitana, els que donin un senyal positiu per a una hipotètica "regeneració democràtica" dels partits polítics.

 senyals de la Generalitat

Tanmateix, un dia després, l'informe del President Mas sobre "la cimera contra la corrupció" dóna senyals negatius. Mas considera que l'imputat ha de mantenir-se en el càrrec fins que s'obri el judici oral. És a dir, si en el cas Palau un polític hagués estat imputat des de l'inici de la causa, aquest, encara -després de tres anys i mig- estaria exercint el càrrec de representació, confiança o de dirigent polític.

La precarietat democràtica del plantejament de Mas radica en què no considera el dret social dels ciutadans de comptar amb mandataris o dirigents polítics mínimament transparents. Així, insisteix en garantir la protecció als polítics, com si la resolució dels jutges d'imputar-los no signifiqués res. 


No hay comentarios:

Publicar un comentario