jueves, 14 de febrero de 2013

AMB LA CORRUPCIÓ: SÍ QUE ES POT?

Per tot arreu se sent parlar de la regeneració de la democràcia. La classe política catalana es distingirà de l'espanyola en fer-la possible? Si així fos, seria més que un fet diferencial, valdria molt més que una declaració de sobirania. Però, per a que això succeixi cal superar als idiotes que repeteixen: "no tots els polítics són corruptes" (i tant que no ho són tots!), és el sistema. 



el sistema és el corrupte

La regeneració democràtica a Catalunya pot ser conduïda per un govern en el qual els dos partits estiguin qüestionats per finançament il·lícit? CDC està acusada de finançar-se mitjançant comissions obtingudes a canvi de favors concedits a l'empresa Ferrovial (cas Palau) i UDC s'ha finançat en forma il·legal, segons sentència judicial,  per fons públics que, destinats a activitats de formació, van utilitzar-se per a l'adquisició de mobiliari i pagament a funcionaris del partit (cas Pallarols).

La corrupció política a Catalunya (i a Espanya) és, com s'ha dit, un problema que corroeix el sistema polític, és a dir, les institucions estatals (governs, a tots els nivells, partits polítics, l'administració judicial). Aquesta afirmació es demostra no només el nombre de casos, sinó també en la reacció defensiva, indolent, i sobretot, protectora de la nomenada classe política davant la corrupció.

Una prova contundent d'això són els 10.158 indults dels governs d'Aznar (PP), Rodríguez Zapatero (PSOE) i Rajoy (PP). Una mesura concebuda com a excepcional amb una mitjana d'1,64 indults diaris durant 16 anys. Però, el que més transparenta l'actitud de la classe política són les estratègies que empren els seus dirigents quan es veuen davant les denúncies que afecten a un de seus membres o dels seus partits.

les estratègies

En el cas Palau, per exemple, l'estratègia de CDC ha estat el silenci y deixar que els jutges actuïn, és a dir, que passi el temps. Els seus dirigents no manifesten ni preocupació ni compromís de fer l'impossible, independentment de la justícia, per aclarir la situació que els afecta.

Prefereixen utilitzar tots els recursos legals per allargar el judici i així amagar-se darrere el procés que pot trigar anys o dècades, apostant a la prescripció del delicte o si cal l'indult, com va ser en el cas Treball, quan fa un any, el 17 de febrer de 2012, el President Rajoy va concedir l'indult a Josep Maria Sevitje (UDC), conseller del govern de Jordi Pujol (CiU), condemnat a quatre anys i mig de presó per desviar diner públic a empreses afins.

En el cas Pallarols, UDC va adoptar l'estratègia d'evitar el judici pagant la suma del desviament de fons públics cap al partit, sota la figura de responsabilitat civil subsidiària, després que el seu ex secretari d'organització, Vicenç Gavaldà i l'empresari Santiago Vallvé (UDC) no van poder sufragar la suma del frau.

La directiva del PSC es limita observar en forma impassible com l'alcalde Manuel Bustos (PSC), imputat en el cas Mercurio, primer va continuar exercint d'alcalde, i després no va suspendre les seves funcions com concejal i diputat fins que el jutge decideixi no obrir procés en contra seva. El problema no és la culpabilitat o innocència de Bustos, sinó la desconfiança davant els ciutadans que genera la seva imputació en un delicte.

 la democràcia, cada dia més en perill

És difícil imaginar que la regeneració democràtica pugui ser obra de dirigents compromesos amb un sistema basat en l'aliança (o subordinació) dels interessos dels partits (política) amb els econòmics (diner), o d'uns polítics que funcionen com classe, protegint interessos corporatius en comptes de representar els interessos dels ciutadans.

La ciutadania sembla indignada encara que no ho expressi en tota la seva magnitud. Cada cop més, una part important d'aquesta demana transparència, però també n'hi ha una part que gira ja no només contra els partits, sinó contra la política... i sense política, adéu democràcia.

Per tant, o és la regeneració d'una democràcia amb partits polítics que assumeixin una pràctica basada en l'ètica de conviccions i de responsabilitat o s'imposarà una democràcia aparent, però amb un lideratge de contingut autoritari i pragmàtic, com en certa forma ja ho és actualment.

gestos convincents i transparents, no hi ha més

La societat catalana requereix de gestos polítics convincents: d'un reconeixement explícit que el sistema polític actual cal d'una cirurgia major; de mesures clares i tangibles contra la corrupció política. Prou de "que no tots polítics són corruptes" (i tant, que no ho són tots), però això no significa reconèixer que el sistema tendeix a que els partits polítics s'habituïn a seguir pràctiques il·legals i ser percebuts com a entitats corruptes.

En aquests dies, s'ha sentit a la ciutadania dir amb convicció: Sí que es pot!!! La pregunta és si CiU, UDC, PSC i PP, ara qüestionats, i  ERC, ICV-EU, Cs i CUP, per ara no qüestionats, poden dir amb la mateixa convicció i força el mateix: Sí que es pot!!! regenerar la democràcia i actuar (molt diferent a parlar) contra la corrupció. La resposta és un transparent silenci en mig d'una densa opacitat creada pel soroll del "i tu més".  

   

No hay comentarios:

Publicar un comentario