AIXÍ, S'ARRIBARÀ A LA CONSULTA?

La unitat política és feble per a un procés d'autodeterminació. Sense implicància de la societat és difícil donar-li legitimitat a una consulta sobiranista. L'ambient social està cobert per gruixuts núvols de corrupció política. Paradoxalment, la política excloent del govern i els seus partits, compromesos en cas de corrupció,  són els principals obstacles pel  full de ruta cap al dret a decidir. 

tres elements...

La cohesió política dels partits favorables al dret a decidir, la implicació de la societat civil i les iniciatives d'ambdós, en forma independent, de crear un ambient polític i social que estimuli entusiasme i participació els ciutadans, són els tres factors decisius per l'èxit d'un procés d'autodeterminació de caràcter no violent.

És clar que l'Estat espanyol s'oposa al procés catalanista de revisar i decidir quina és la relació que Catalunya vol tenir amb Espanya. Per tant, la clau per arribar a una consulta sobiranista depèn de si els partidaris del dret a decidir són capaços de crear unitat entre els catalans, fer amics a la resta d'Espanya i aconseguir complicitats en païssos europeus i les institucions d'Europa.

Així doncs, hauríem de respondre si els elements assenyalats estan sent favorables o no per a que els catalans decideixin el seu futur. Hi ha més cohesió política que abans del 20-N, més implicació social en el procés i més entusiame i participació ciutadana? 

... més debilitat política,

Els graus d'unitat política es dilueixen. CiU ja és una parella que, cada cop més, no s'avé. Des d'un començament, el tracte que el pacte CiU-ERC li va donar al procés pel dret a decidir va afavorir la tendència majoritària autoexcloent del  PSC-PSOE. També, va transmetre un missatge d'amos del procés al qual ICV-EU i la CUP s'hi haurien de sumar a l'essencial.

Aquesta fisonomia  es va repetir amb la ponència de la consulta. En aquesta oportunitat va rebre el suport del PSC que va explicar que ho feia per "vigilar la seva legalitat". La CUP, que no agradant-li les formes, deia que sí al text com una "qüestió de tràmit". ICV-EU va preferir fer un gest de molèstia no subscrivint-lo.

El fet de mantenir la conducció ( o la iniciativa) del procés en els despatxos del pacte CiU-ERC en comptes de posar-lo, amb naturalitat, en el Parlament i obrir-lo cap a la participació de la societat civil, rebaixa a mínims la unitat política necessaria per arribar a una consulta sobirana.

sense complicitat social,

La implicació del teixit social català sembla nul·la. El President Mas ha incomplert la promesa de convocar una reunió amb les organitzacions socials. Tampoc, aquestes han sortit amb un pla de debat i activitats  públiques per conscienciar de la importància i els significats que té l'exercici del dret a decicir pel futur dels barris, pobles, empreses, escoles, universitats, sindicats, organitzacions culturals i socials...

Mas no convoca al món social al procés del dret a decidir

La legitimitat d'una consulta sobirana depén principalment del nivell de participació ciutadana. Així com va hi haver molta gent mobilitzada l'11 de setembre passat, n'hi ha moltíssima gent que requereix més informació, que demana aclariment de dubtes i, finalment, veure els beneficis i riscs d'una Catalunya dins o fora de l'Estat espanyol, en un context de crisi econòmica i social perllongada.

un ambient deteriotat

L'ambient ciutadà a Catalunya tendeix a ser desbordat per la corrupció política i pel malestar social a causa del deteriorament de la vida quotidiana de les famílies, com a conseqüència de les retallades socials. Probablement aquest últim aspecte s'aguditzarà al llarg de l'any.

La percepció ciutadana és que els partits de govern estan exquitxats per la corrupció. CDC, pràcticament "imputada" en el cas Palau (amb la seva seu embargada), observa com prominents militants són imputats, interrogats o esperen evitar ser encausats en casos greus. UDC, després de ser condemnada en el cas Pallarols a pagar els recursos públics utilitzats en forma il·lícita pel partit, nega simplement assumir responsabilitats polítiques. 

Les sospites  es multipliquen amb l'esclat dels espionatges a polítics i persones conegudes d'altres àmbits a Catalunya. El govern d'Espanya aprofita l'opotunitat i pren la iniciativa. La Generalitat reacciona i es proposa política i policialment neutralitzar la invasió de competències. La contesa està servida.

veus crítiques

El Govern de CiU no crea ni amplia unitat política, tampoc atrau a la societat civil  per desenvolupar la seva política d'autodeterminació. És més, els seus partits són percebuts cada cop més com a responsables de corrupció: finançament il·legal. Ennuvolen l'ambient al no enfrontar ni explicar, i a vegades negar, la corrupció dins de sí mateixos.

Així doncs, haurien d'escoltar les advertències que diuen: amb bipartidisme el procés sobiranista "no sortirà bé"  (diputat Herrera, ICV-EU) o pot ser "que la consulta d'autodeterminació no s'acabi celebrant si no hi ha implicació social" (diputat Fernández, CUP).   Al qué caldria afegir: és possible que amb la desconfiança ciutadana envers partits compromesos en la corrupció, aquests puguin conduir un procés de conquesta del dret a decidir?