Els polítics imputats -electes pels ciutadans i de confiança política- perden la confiança del sobirà (el ciutadà) en una democràcia, encara que no siguin culpables. Això hauria de tenir-se en compte a l'hora de legislar. La ciutadania està indignada i els partits amb poder tendeixen menysprear-la. Aquesta actitud és clara en CDC, UD i PSC. Tots tres, incapaços de transmetre transparència.
l'imputat és subjecte d'investigació judicial
La decisió de Manuel Bustos (PSC) de tornar exercir com alcalde de Sabadell, malgrat seguir imputat per 9 delictes (tràfic d'influències, malversació de fons públics, delictes contra l'administració pública i irregularitats en l'adjudicació de serveis públics, entre d'altres) és una nova mostra de la falta de voluntat política de prendre's seriosament la corrupció que afecta a Catalunya... i Espanya.
l'imputat és subjecte d'investigació judicial
La decisió de Manuel Bustos (PSC) de tornar exercir com alcalde de Sabadell, malgrat seguir imputat per 9 delictes (tràfic d'influències, malversació de fons públics, delictes contra l'administració pública i irregularitats en l'adjudicació de serveis públics, entre d'altres) és una nova mostra de la falta de voluntat política de prendre's seriosament la corrupció que afecta a Catalunya... i Espanya.
Així doncs, la pregunta és si el President Rajoy o el President Mas, en el cas hipotètic que fossin imputats per suposats delictes en funció del seu càrrec, podrien seguir exercint la Presidència del Govern o de la Generalitat, com ho fa l'alcalde de Sabadell.
suspendre és diferent a dimitir
La suspensió de les seves funcions pel temps que romangui imputat sembla ser una mesura raonable i justa des de l'òptica de la ciutadania (democràtica), sovint diferent a l'òptica de partit (partitocràtica). Tanmateíx, amb freqüència, es diu que això significaria declarar culpable el polític abans de ser processat i ser objecte de sentència judicial, i per consegüent, anul·lar el principi de presumpció d'innocència.
La mesura temporal de suspensió de funcions obeeix a una pèrdua de confiança, independentment que sigui culpable d'un delicte. Alliberat de les seves responsabilitats polítiques, el polític imputat podrà ocupar-se, a través de sol·licituds de diligències al jutge, d'eliminar tota sospita d'haver estat part del delicte pel qual està imputat.
A més, en cas de processos que afectin a polítics en càrrecs de representació popular (President, senadors, diputats, alcaldes, regidors...) o de confiança d'autoritats elegides (càrrecs polítics), la seva fase d'investigació hauria d'acabar en un termini limitat (per exemple, sis mesos).
responsabilitat política és diferent a culpabilitat
A partir d'aquí, l'imputat deixaria de ser-ho, i per tant, podria reprendre les seves funcions plenes o seria processat, sota una acusació formal, i en conseqüència hauria de cessar o dimitir en les seves funcions.
A partir d'aquí, l'imputat deixaria de ser-ho, i per tant, podria reprendre les seves funcions plenes o seria processat, sota una acusació formal, i en conseqüència hauria de cessar o dimitir en les seves funcions.
La majoria dels polítics semblen confondre les responsabilitats polítiques amb la culpabilitat penal o civil . Ho ha fet Duran Lleida (UD), en el cas Pallarols, quan rebutja dimitir en raó de ser el cap del partit que s'ha finançat en forma il·legal (desviació de diners públics per finançar funcionaris i adquirir mobiliari). Sí, ell no és culpable penal, però sí que és responsable polític del partit que s'ha aprofitat de recursos públics.
El President Mas descarta que el polític imputat sigui apartat del càrrec. Ell és partidari que la dimissió estigui subjecta a una condemna o a evidències clares de culpabilitat. En el seu raonament no existeix el factor de la desconfiança que es produeixi en la ciutadania quan un polític és imputat no per un simple indici com diu ell, sinó per un indici qualificat per un jutge.
els senyals són dolentes
La indignació ciutadana sobre la corrupció es construeix a partir de la reacció de la majoria dels partits davant les denúncies judicials que comprometen un partit (cas Palau, cas Pallarols) o als seus companys quan són imputats (cas Clotilde, cas Mercurio, cas ITV). Ningú dóna explicacions satisfactòries, ni prendre mesures convincents, ni tampoc iniciatives públiques adreçades a aclarir els dubtes.
Sobre el futur de la corrupció a Catalunya: la reacció del PSC davant el retorn de Bustos a Sabadell és un mal senyal. Una altra prova es produirà si els diputats Xavier Crespo (cas Clotilde) i Oriol Pujol (cas ITV) són imputats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Llavors, què farà Convergència Democràtica?
No hay comentarios:
Publicar un comentario