El govern del Partit Popular rebutja sense ambigüitats qualsevol reforma constitucional que pretengui obrir un procés d'autodeterminació dels ciutadans a Espanya per canviar el seu model polític (federalisme, confederalisme) o a Catalunya per decidir la seva relació amb Espanya (Estat propi o independència).
El President Rajoy es presenta com un incondicional de la Constitució de 1978: "està perfectament preparada per abordar el que pugui ocórrer a Espanya en els propers deu anys".
El President Rajoy es presenta com un incondicional de la Constitució de 1978: "està perfectament preparada per abordar el que pugui ocórrer a Espanya en els propers deu anys".
La Constitució va ser el resultat de negociacions, d'un consens entre sectors provenents del franquisme i sectors que van lluitar per la democràcia a Espanya. Per tant, els seus continguts, raonablement no podien desenvolupar al màxim el drets democràtics, com per exemple el dret d'autodeterminació.
El 1978, el pes del franquisme representat per Manuel Fraga (Aliança Popular) en les negociacions, i la influència dels poders fàctics: les Forces Armades i el Poder Judicial no feia possible desplegar el dret d'autodeterminació dels pobles que el demanaven: bascs, catalans i gallecs, les nacionalitats històriques, es deia llavors. A Espanya existia por a una involució autoritària, com va pretendre ser l'intent de cop d'estat el 23-F, cinc anys després de promulgada la Constitució.
Ara, 34 anys després, què pot justificar no reconèixer el dret d'autodeterminació?
El projecte del Partit Popular és aprofitar la crisi per imposar un nou model de desenvolupament, basat en la privatització de la economia de serveis, fonamentat en la ideologia neoliberal dominant, encara que cada cop més questionada. Aquest model suposa el desmantellament de l'anomenament estat de benestar, basat en la ideologia del bé comú, sigui en la versió socialdemòcrata o socialcristiana, ambdues devaluades.
Aquest projecte requereix d'un Estat fort, autoritari ("no hi ha una altra alternativa") que obri camp als inversors privats i els doni seguretat jurídica (mesures legislatives com la reforma laboral); que contingui les demandes de les administracions autonòmiques (com la llei d'estabilitat pressupostària), que reprimeixi la protesta o mobilització social que resisteixi el canvi de model (límit d'alguns drets: vaga, manifestació, reformes penals, enfortiment de la repressió policial).
En aquest context, la demanda per autodeterminació és una amenaça per al projecte del PP (afecta la seva estabilitat política), i per això el govern espanyol interposarà tots els recursos de l'Estat per impedir que es consolidi l'objectiu català de realitzar una consulta sobirana.
El govern aixeca la Constitució com un mur infranquejable contra la voluntat majoritària a Catalunya: fer una consulta i no la independència, com s'ha pretès fer creure per part dels que prefereixen el statu quo. La independència seria una de les alternatives sota consulta i ja veurem si aconsegueix majoria.
Rajoy posa per davant la Constitució per evitar que s'estengui un dret democràtic com és l'autodeterminació, el mateix que, en 1978, es va presentar, però que la presència de la ideologia no democràtica provinent del franquisme també va impedir.
La pregunta que sorgeix és per què el socialisme espanyol s'oposa a reconèixer el dret d'autodeterminació dels catalans? Però això ens porta cap un altre post.
Ara, 34 anys després, què pot justificar no reconèixer el dret d'autodeterminació?
El projecte del Partit Popular és aprofitar la crisi per imposar un nou model de desenvolupament, basat en la privatització de la economia de serveis, fonamentat en la ideologia neoliberal dominant, encara que cada cop més questionada. Aquest model suposa el desmantellament de l'anomenament estat de benestar, basat en la ideologia del bé comú, sigui en la versió socialdemòcrata o socialcristiana, ambdues devaluades.
Aquest projecte requereix d'un Estat fort, autoritari ("no hi ha una altra alternativa") que obri camp als inversors privats i els doni seguretat jurídica (mesures legislatives com la reforma laboral); que contingui les demandes de les administracions autonòmiques (com la llei d'estabilitat pressupostària), que reprimeixi la protesta o mobilització social que resisteixi el canvi de model (límit d'alguns drets: vaga, manifestació, reformes penals, enfortiment de la repressió policial).
En aquest context, la demanda per autodeterminació és una amenaça per al projecte del PP (afecta la seva estabilitat política), i per això el govern espanyol interposarà tots els recursos de l'Estat per impedir que es consolidi l'objectiu català de realitzar una consulta sobirana.
El govern aixeca la Constitució com un mur infranquejable contra la voluntat majoritària a Catalunya: fer una consulta i no la independència, com s'ha pretès fer creure per part dels que prefereixen el statu quo. La independència seria una de les alternatives sota consulta i ja veurem si aconsegueix majoria.
Rajoy posa per davant la Constitució per evitar que s'estengui un dret democràtic com és l'autodeterminació, el mateix que, en 1978, es va presentar, però que la presència de la ideologia no democràtica provinent del franquisme també va impedir.
La pregunta que sorgeix és per què el socialisme espanyol s'oposa a reconèixer el dret d'autodeterminació dels catalans? Però això ens porta cap un altre post.
No hay comentarios:
Publicar un comentario