El govern de CiU, ara aliat amb ERC, ja està a punt. Dos són els seus objectius: realitzar una consulta sobiranista el 2014 i complir les metes de dèficit a Catalunya, sota pena de ser intervingut pel govern d'Espanya segons s'estableix en la llei d'estabilitat pressupostària aprovada amb els vots de CiU.
Aquests objectius es reflecteixen en el nou elenc de consellers. Homs i Gordó, abans a l'ombra en càrrecs de gran influència i decisió política, augmenten el seu poder en assumir la gestió estratègica -político-jurídica- de la consulta sobiranista. Mas-Colell es manté com a guardià de l'austeritat econòmica neoliberal i conserva a seus dos alfils: Rigau i Boi Ruiz per a l'aplicació de les retallades en educació i sanitat.
Una gestió econòmica de continuitat respecte a l'anterior legislatura, com va afirmar el President Mas, encara que matisada amb mesures tributàries de dubtosa significació des del punt de vista de la redistribució dels costos socials.
A més, Mas va incloure dos nous consellers reconeguts per la seva sensibilitat social: Santi Vila i Neus Munté a Territori i Sostenibilitat i a Benestar Social i Família respectivament, sense major rellevància en les decisions polítiques i econòmiques.
El President Mas ha estat curós amb Duran Lleida amb la continuitat d'Ortega a la Vicepresidència i Pelegrí a Agricultura, i l'inclusió d'un tercer home proper al líder d'Unió com Espadaler a Interior, en sustitució del desacreditat Puig, desplaçat cap a Economia i Ocupació.
Així doncs, el govern de CiU haurà d'aconseguir l'establiment d'un ampli moviment nacional de suport a la consulta sobiranista i, al mateix temps, satisfer obligatòriament les demandes de Madrid respecte al compliment del dèficit del 0,7%. Per a això haurà de captar 4.000 milions d'euros en l'exercici de 2013.
En aquest context, de voluntat sobiranista i perill d'intervenció, la Generalitat ha demanat diàleg a Rajoy per parlar d'acords sobre la consulta i les deteriorades finances del govern català. Així mateix, ha instruït els seus consellers desenvolupar diàlegs institucionals en els seus respectius nivells.
La resposta de Rajoy ha arribat sense demora: diàleg sí, però "en allò que ens uneix, que ens fa més forts, que ens permet sortejar junts les dificultats". És a dir, ni parlar de consultes sobiranistes, ni tampoc de canviar l'objectiu de dèficit per al 2013 (0,7%).
El President d'ERC, partit aliat de CiU, Oriol Junqueres ha respost a Mas i Rajoy: "l'experiència ens ensenya que cada vegada que el Govern i les
institucions catalanes intenten parlar amb l'Estat espanyol no serveix
de res".
El govern del PP ha estat clar: res de parlar de matèries que es desviïn de la Constitució (consulta) i de les lleis (estabilitat). A més, Rajoy ha donat un cop de porta a qualsevol reforma constitucional, la demani qui preconitzi idees federalistes o sobiranistes.
Per tant, els indicis provinents d'Espanya senyalen que el govern de CiU haurà d'aclarir com pretén ampliar política i socialment un moviment d'autodeterminació sense fractures polítiques ni socials. Per això, el President Mas hauria de posar més l'accent, al menys en una primera etapa, en un diàleg amb els partits i organitzacions de la societat civil catalana que no pas amb les autoritats de Madrid.
Si el President Mas vol representar amb alguna possibilitat d'èxit el procés d'autodetrminació haurà d'estendre els seus acords bastant més enllà que "al principal partit de l'oposició". I això ho podria començar, potser, amb la promesa cimera política i social.
No hay comentarios:
Publicar un comentario