Així com l'11-S centenars de milers de ciutadans van cridar independència i després el Govern de CiU va resoldre obrir un procés d'autodeterminació, el 10 de desembre passat, milers de ciutadans van cridar insubmissió i al dia següent el Govern de Mas va signar amb cinc partits un acord de defensa de la llengua catalana, i el compromís de no acatar la llei de reforma educativa del Gobierno español en cas que desmunti el model d'immersió lingüística.
Españolizar a los catalanes és la resposta del Govern del PP a la decisió dels catalans del 20-N, quan una àmplia majoria va votar pels partits polítics favorables al dret a decidir. La reforma del Ministre Wert porta el segell recentralitzador amb la fi d'enfortir l'Estat central ampliant les seves competències. Així es pretén disposar de majors facultats i d'aquesta forma supeditar a les autonomies a una Espanya més homogènia i sobretot lliure de derives separatistes.
L'ofensiva espanyolitzadora sobre Catalunya toca el seu punt més sensible: la llengua. La iniciativa del PP és ajustar de cop la sentència del TC sobre l'Estatut i resolucions del TS a la llei educacional (LOMCE), que obligaria a la Generalitat reformular el seu model d'immersió (de 35 anys de vigència) reconeixent el castellà, tant com el català, com a llengua docent i vehicular en el sistema educatiu.
La formulació del PP s'adscriu al seu marc ideológic neoliberal: l'Estat compleix la funció de crear les condicions jurídico-polítiques (normatives) per a que es garanteixi el lliuremercat: els pares de família escullen la llengua -català o castellà- en què s'eduquin als seus nens i nenes. Per tant, les escoles han d'oferir els seus programes educatius en ambdós llengües i en cas que no poguessin respondre a la demanda, la Generalitat hauria de finançar-la en un col·legi privat.
El pressupost d'aquest model és que ambdues llengües estiguin en igualtat de condicions i competeixin al mercat educacional. Tanmateix, la realitat evidencia que el castellà és la llegua forta i el català la llegua feble i en el llarg termini la primera s'imposarà relegant a la segona a una condició residual o d'insignificança, com és el cas de França -el model a seguir segons la presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho- on el francès ha reduït a la nimietat a les altra nou llengües en les seves pròpies regions (provençal occità, gascó, bretó, cors, alsacià, neerlandès, basc i català).
Al costat d'aquest raonament ideològic, neoliberal, hi ha una lògica autoritària -la d' "espanyolitzar als catalans"-. L'avenç del castellà en el sistema educatiu, en detriment de la llengua feble, inexorablement afectarà l'interès, la sensibilitat per allò català i, finalment, la identitat dels que es consideren catalans, independentment que triïn ser o no ser part d'Espanya.
El govern de majoria absoluta tracta de recuperar un Estat espanyol capaç, sense ambigüetats jurídiques i polítiques, de frenar o arraconar qualsevol fet diferencial o nacionalitat que pretengui posar-se en una posició d'igualtat. Reorientar les autonomies a entitats clarament subordinades a l'Estat central, despullant-les gradualment de qualsevol element que amenaci la identitat de la nació espanyola.
La reforma presentada pel Ministre Wert és un senyal de l'Espanya autoritària i neoliberal. Aquesta és la que ha d'enfrontar una Catalunya plural i compromesa en un procés d'autodeterminació. La pregunta és si davant l'Estat espanyol n'hi haurà prou amb un full de ruta de l'entesa CiU-ERC o si la Generalitat hauria de plantejar-se el repte de coordinar el conjunt del catalanisme (CiU-ERC-PSC-ICV-CUP) com el que, des del Palau de la Generalitat, va acordar no sotmetre's a l'envestida de l'autoritarisme neoliberal del PP respecte la llengua catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario