martes, 4 de diciembre de 2012

CiU-ERC: MAJORIA INCOMPLETA

Un pacte entre el govern de CiU i ERC seria insuficient per a què els catalans esdevinguin subjecte polític habilitats per decidir el seu propi futur, és a dir, exercir el dret d'autodeterminació. Aquest objectiu no s'aconsegueix només amb una majoria aritmètica al Parlament. Es necessita  una majoria política i social que representi la complexitat del catalanisme en la societat.

El resultat del 25-N dóna un missatge clar: el procés d'autodeterminació, motiu per el qual el President Mas va convocar l'elecció, requereix d'un acord polític i social ampli, capaç de sostenir l'objectiu nacional de fer la consulta i això requereix un nou acord per gestionar la crisi econòmica, fonamentalment diferent al de CiU-PP de la legislatura anterior. 

CiU sembla no acaba de llegir en tota la seva complexitat el resultat del 25-N: construir un nou lideratge compartit (des de fora o dins del govern), que reculli les diferents demandes i interessos de la majoria de la societat catalana: el dret a decidir i garantir que l'Estat del Benestar no seguirà deteriorant-se amb polítiques de retallades. Un pacte social i econòmic català amb el criteri de redistribuir els costos de la crisi.

El govern de Mas hauria de convocar, com el mateix Mas va anunciar abans de l'elecció, als partits per escoltar les diferents idees sobre com afrontar la política nacional d'autodeterminació i a partir d'aquí elaborar una síntesi o proposta d'acord. 

A més a més, el govern de Mas hauria de recollir la iniciativa del PSC (també expressada per ICV) de convocar una reunió de partits i organitzacions socials per intercanviar criteris de política o gestió econòmica i sobretot posar sobre la taula mesures concretes de finançament del dèficit, d'estímuls a l'activitat pública i privada i d'iniciatives que promoguin la cooperació social cap els sectors més vulnerables. 

La ideologia de les polítiques del govern del PP és cada vegada més transparent: un neoliberalisme que desmunta l'Estat del Benestar privatitzant i mercantilitzant els serveis socials (salut i educació) i un autoritarisme mitjançant la recentralització o control polític de l'estat de les autonomies, fent-les residuals.

Una mostra d'això és la política espoliadora enfront al deute, com ho adverteix el President Mas i la política espanyolista en educació, com denuncia la seva consellera Rigau. Davant d'aquest poder de la dreta espanyola, que avança amb autoritarisme (sense dialogar ni escoltar a ningú) emparada en la majoria absoluta al Congrés de Diputats, la mateixa que els catalans li van negar a CiU el 25-N, es necessita un poder representatiu de la complexitat política i social que sense dubte va més enllà que l'acord CiU-ERC.

El PSC, ICV i la CUP són partidaris del dret a decidir, independentment que tinguin un model polític diferent per a Catalunya. El mateix succeeix amb CiU: Convergència i Unió estan per el dret a decidir, encara que difereixin en quina relació ha de tenir Catalunya respecte a l'Estat espanyol. 

El tema més immediat no és la independència o el federalisme o el confederalisme o el reforçament de l'Estat autonòmic. L'horitzó és conquerir el dret democràtic d'autodeterminació, perquè sense aquest per una banda, serà impossible que els catalans tinguin la possibilitat de decidir el seu futur i per l'altra, l'autoritarisme recentralitzador del PP seguirà avançant convertint Catalunya en una realitat "residual", com encertadament ho ha assenyalat l'ex President Pujol. 

Així doncs, si es vol expressar la voluntat majoritària dels catalans de cara a l'autodeterminació, s'hauria d'assumir el desafiament adreçat als partits polítics catalanistes: construir un nou lideratge polític com producte d'un acord que expressi la diversitat d'una majoria política i social catalana que desitja decidir un  canvi en la relació amb l'Estat espanyol. 

L'estil de conducció que els catalans han votat el 25-N és el que aplica el President Mas quan convoca als partits catalanistes (CiU, ERC, PSC, ICV, encara oblida a la CUP que el gener s'incorporarà al Parlament). per enfrontar junts l'autoritarisme ideològic de la política educacional i lingüística del govern espanyol.

No hay comentarios:

Publicar un comentario