EL FEDERALISME I LA CONSULTA

La veu pròpia i el projecte federalista del PSC no tenen vida al marge del procés del dret a decidir. Fora, els socialistes quedarien aïllats, darrere dels que impulsen la consulta sobiranista i dels que ja recorren un procés de recentralització, que porta a Catalunya cap a la insignificància. El federalisme i l'independentisme requereixen validar-se davant els ciutadans.

El pes de la derrota

Per què li costa tant al PSC acostar-se cap una declaració sobiranista favorable al dret a decidir? 

Un factor ha estat la pèrdua del pes polític de seu sector catalanista que va orientar la política del PSC, que es va desdibuixar a partir de la desfenestració de Pasqual Maragall fins a la sentència contra  l'Estatut de Catalunya i la desacreditació de la gestió del Tripartit comandat per José Montilla.

El relleu, el va prendre un lideratge nou sorgit dels ajuntaments  de l'àrea metropolitana de Barcelona, poc afí a la tradició catalanista i favorable a un model federal espanyol. Va proposar el desenvolupament d'una veu pròpia en comptes de separar-se del PSOE al Congrés de Diputats.

Un altre factor que incideix en les dificultats del PSC de participar d'una declaració sobiranista és el rebuig categòric del PSOE al dret a decidir, al qual s'agrega la por de l'actual lideratge del socialisme català a aparèixer cedint davant l'hegemonia independentista comandada per l'entesa CiU-ERC. 

veu pròpia i federalisme

El nou lideratge, reforçat recentment amb dirigents propers al PSOE, com és el cas d'en Maurici Lucena, va optar per aixecar la senyera del federalisme amb veu pròpia. Davant del PSOE es plantegen favorables al  dret a decidir a Catalunya i davant la resta dels partits catalans plantegen l'acord amb l'Estat espanyol com a condició sine  qua non per concretar el dret a decidir: la realització d'una consulta vinculant.

Però, paradoxalment, amb aquesta actitud rígida de la direcció, el PSC pot quedar-se sense veu pròpia i sense projecte federalista. En efecte, si aposta tot a la legalitat d'Espanya el més probable és que no hi hagi  consulta, perquè ni el govern del PP ni el PSOE estan per la labor. I si no n'hi ha, el PSC es quedaria per un costat, sense la veu pròpia, davant el PSOE, que li dóna el dret a decidir i, per l'altre, el  federalisme perdria una oportunitat extraordinària per aconseguir una victòria, al menys a Catalunya

El PSC si vol sortir de la seva debilitat política i avançar cap un lloc destacat de la política catalana i espanyola, hauria d'acceptar el desafiament de l'independentisme, competir i guanyar-lo en el terreny democràtic: en una consulta amb garanties on els ciutadans puguin optar entre diferents alternatives: el camí de la independència o el camí del federalisme amb Espanya o un altre camí, com el confederalisme.

la consulta: oportunitat per al federalisme

Si el PSC es sostragés a lluitar pel dret a decidir, el més probable és que es quedi fora, aïllat i immobilitzat o pitjor, al costat d'un PP que ja recorre el camí cap a una Espanya recentralitzada. En canvi, si en aquesta etapa del dret a decidir, s'uneix amb la resta i forma part d'una amplíssima majoria parlamentària que intentarà de convèncer al PP i al PSOE que és preferible la consulta a posar la llei com un obstacle insalvable a la expressió de la voluntat  democràtica dels ciutadans.

Hi ha temps polític per oposar-se a la independència o a l'Estat propi o una altra alternativa com el federalisme, però això exigeix una consulta sobiranista, on els ciutadans tinguin la capacitat de decidir lliurement després d'un debat informat sobre totes les alternatives. 

Així com l'Estat propi necessita d'una consulta, el camí federalista també requereix ser validat entre els ciutadans. Una reforma de la Constitució a Espanya per obrir un debat sobre el federalisme, avui és una  quimera, com fa cinc o sis anys ho era la independència, però si el camí federalista li guanyés al del Estat propi a Catalunya, sí que s'obriria una nova etapa política no només a Catalunya, sinó a Espanya.