En bona hora que el Partit dels Socialistes de Catalunya s'incorpori al debat sobre la consulta d'autodeterminació. Políticament, davant la ciutadania, és diferent "l'abstencionisme sistemàtic" que la deliberació i presa de posició sobre les mesures que hauran de decidir-se per arribar a la consulta. El primer és posar-se al marge del procés i el segon és participar-hi.
Els socialistes tenen raó quan critiquen el mètode del govern, de tractament restrictiu, que li ha donat a l'anomenada "transició nacional". El govern de Mas s'equivoca en llegir en forma parcial el mandat de la ciutadania (del 20-N). El 71,4% va votar a favor dels partits polítics que expressament s'han compromès amb el dret a decidir sobre el seu propi futur.
Els catalans li han donat la preferència a CiU per formar govern, però no li han donat el suport per hegemonitzar el procés d'autodeterminació. Per contra, li han dit que no a l'aspiració de conduir-lo en solitari. Els socialistes són la segona força més votada pels catalans i seria convenient per a el propi procés incloure'ls després que han abandonat la posició abstinent.
El PSC històricament ha parlat de Catalunya com un país, com una nació. És el "fet diferencial" respecte de la resta d'Espanya i que ho fa recognoscible com a un partit catalanista. El PSC va subscriure el concepte de Nació Catalana en el projecte d'Estatut i que després van corregir el PSOE i el PP al Congrés de Diputats, a Madrid.
Una nació de debò, per definició, té el dret d'autodeterminació. És la garantia de poder exercir efectivament el seu autogovern. Diferent és que la nació formi part d'un estat o en formi un de propi. Això dependrà del seus ciutadans. Ara bé, aquest dret no està reconegut en la Constitució del 78 perquè les condicions polítiques, de llavors, pròpies d'una transició d'una dictadura cap a una democràcia no feien possible desenvolupar totes les llibertats.
Tanmateix, 34 anys després, els catalans, una majoria significativa, plantegen que és l'hora d'obrir un procés d'autodeterminació, és a dir, resoldre si consenteixen o desitgen clarament continuar la vida en comú amb Espanya o prefereixen formar un Estat propi, associat o independent, d'Espanya.
Però una condició sine qua non per això és aconseguir legitimar institucionalment el dret a decidir, que és el que van demanar els catalans el 20-N, i després iniciar una negociació política amb Madrid.
El PSC ha resolt tenir una veu pròpia i això és important remarcar-ho, perquè el PSOE clarament no reconeix Catalunya com a una nació, la seva competència per decidir el seu propi futur. És el moment d'aixacar la seva pròpia veu i demanar-li al govern de CiU condicions per a una participació en un pla d'igualtat, no subordinada a l'entesa CiU-ERC, en el procés cap a la consulta.
En aquest sentit, el Parlament, com ha proposat Iniciativa per Catalunya (un altre partit a favor del dret a decidir), podria ser l'escenari propici, des de el punt de vista democràtic, per desenvolupar el procés, a diferència de la dinàmica de despatx que porta el govern de CiU. És l'espai que garanteix més la participació de totes les forces que estiguin per l'autodeterminació.
El PSC, un cop allunyat del abstencionisme, haurà d'aclarir si entén l'autodeterminació com una manera eufemística d'anomenar la independència o si la considera com el dret d'un poble a triar entre diverses alternatives, en aquest cas, respecte a les relacions de Catalunya amb Espanya. Si fos el primer, ni parlar-ne; si fos el segon, molt per parlar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario