El govern de CiU amb el suport de ERC posa en perill el procés cap a la consulta. La proposta de declaració de sobirania del poble català és un tret contra la seva pròpia porta, i si el dia 23 de gener no es produeix una esmena podria significar que l'entesa CiU-ERC s'apuntaria un autogol en aquest llarg partit per l'autodeterminació.
El problema és que la declaració confon Catalunya, com a subjecte polític sobirà per decidir el seu futur, amb una única opció, quan diu que la consulta és "per fer efectiva la voluntat de constituir Catalunya en un Estat dins el marc europeu".
L'etapa actual és la d'aconseguir el dret a decidir per a tots els catalans, no la de decidir si el futur és l'Estat propi o qualsevol altra alternativa. Això correspon a una etapa següent, que ja veurem si arriba a realitzar-se.
CiU i ERC no fan la diferència. El seu acord transmet la idea de realitzar una consulta tancada, amb una alternativa: l'Estat propi o independència. Així doncs, una part de Catalunya li imposa a unes altres parts els termes de la consulta, sense que aquestes tinguin dret a proposar unes altres opcions.
Per què CiU i ERC han optat per no distingir les etapes del procés i en cop de sumar dificulten la unitat entre els partidaris del dret a decidir, afeblint, des de l'inici, política i socialment les possibilitats de construir un front pel dret d'autodeterminació davant la declarada oposició de forces estatals, econòmiques i polítiques poderoses.
L'etapa actual és la d'aconseguir el dret a decidir per a tots els catalans, no la de decidir si el futur és l'Estat propi o qualsevol altra alternativa. Això correspon a una etapa següent, que ja veurem si arriba a realitzar-se.
CiU i ERC no fan la diferència. El seu acord transmet la idea de realitzar una consulta tancada, amb una alternativa: l'Estat propi o independència. Així doncs, una part de Catalunya li imposa a unes altres parts els termes de la consulta, sense que aquestes tinguin dret a proposar unes altres opcions.
Per què CiU i ERC han optat per no distingir les etapes del procés i en cop de sumar dificulten la unitat entre els partidaris del dret a decidir, afeblint, des de l'inici, política i socialment les possibilitats de construir un front pel dret d'autodeterminació davant la declarada oposició de forces estatals, econòmiques i polítiques poderoses.
El 20-N els catalans van votar majoritàriament per partits a favor del dret a decidir. És que si una consulta d'autodeterminació no aconsegueixi una àmplia legitimitat democràtica no hi haurà Estat propi ni res, sinó que Catalunya continuarà sent una comunitat autònoma d'Espanya en procés de degradació degut al procés de re-centralització que està imposant el govern del Partit Popular.
Tornem a la pregunta de per què es confon el dret a decidir amb l'Estat propi, excloent la possibilitat que els catalans decideixen altres. Convergència (CDC) no acaba d'entendre la complexitat del tema nacional català. El President Mas no va complir amb la seva promesa de convocar els partits i organitzacions socials per tractar el tema nacional. Tampoc va consultar tots els partits que expressament s'han compromès a impulsar el dret a decidir abans de fer la seva presentació.
La tradició de CDC és creure's l'amo del tema nacional. Ja el seu cap, Artur Mas deia en l'últim Congrés, a propòsit del viatge cap a Ítaca (l'Estat propi), que eren els coordinadors de la majoria catalana, a diferència de la resta de partits, coordinadors de minories.
La tradició de CDC és creure's l'amo del tema nacional. Ja el seu cap, Artur Mas deia en l'últim Congrés, a propòsit del viatge cap a Ítaca (l'Estat propi), que eren els coordinadors de la majoria catalana, a diferència de la resta de partits, coordinadors de minories.
Però els catalans li van dir no el 20-N, i que el tema nacional hauria de portar-lo amb diferents opcions. De seguida, CDC, obligadament, es va acostar cap a ERC calculant els vots suficients per impulsar a la seva manera el procés d'autodeterminació.
CDC és poc inclinada al pacte amb els partits catalans, a diferència de amb els partits espanyols (PP i PSOE). A Catalunya es comporta com a un partit hegemònic, sense voluntat de compartir lideratge. Espera que els altres es sumin i no participin en els continguts y les formes de com arribar a una consulta nacional.
Aquesta és una feblesa per un procés que requereix molt més que una majoria de dos partits al Parlament. Ni tan sols una majoria de tres o quatre partits. Cal mobilitzar a una majoria social heterogènia convençuda i activa a favor del dret a ser consultats sobre a quin pais vol viure i amb quin model social.
Avui, en aquesta etapa pel dret a decidir, dividir la societat catalana entre independentistes i no independentistes, com ho promou el text acordat pel govern de CiU i ERC, contradiu la voluntat de construir una majoria política i social a Catalunya per decidir quina relació desitja tenir amb Espanya en el futur.
És l'hora de les esmenes sobre l'actual proposta. Un moment propici per desenvolupar una unitat d'acció i un entusiasme més ampli que el de la Diada passada davant un procés ple d'obstacles a Catalunya i a Espanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario