L’alcalde Xavier Garcia Albiol (PPC), de l'Ajuntament de Badalona, la
tercera ciutat més nombrosa de Catalunya (219.786), va
afirmar que “no podia permetre’s el luxe
de consentir una imatge més pròpia del Tercer Món", i que "degradava la imatge de
la ciutat”, després de prohibir que els islàmics puguin fer les seves oracions a la plaça Camarón de la
Isla durant el mes sagrat del Ramadà.
Com és posible que l’alcalde encara no
s’adoni que Badalona, a més de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, per nomenar
a la primera i segona ciutat de Catalunya, ja tenen el Tercer Món (africans, asiàtics i llatinoamericans) en el seu paisatge
urbà.
Fa més de sis anys que més d’un miler
de fidels musulmans acudeixen als rés dels divendres a aquesta plaça davant la
falta d’una mesquita a la ciutat. La majoria d’aquests són dels col·lectius pakistanès i marroquí, actualmente
el 37,56% dels 32.620 estrangers residents a Badalona, el què equival al 14,8% del
total de població a la ciutat.
L’Alcalde, encarregat de l’executiva del
PPC sobre el tema de la immigració, no asumeix que els immigrants van ser part
del model de creixement espanyol establert pel govern de José Maria Aznar (PP),
que demanava mà d’obra barata, no espanyola, per empènyer la inversió en el
mercat inmobiliari: el motor de l’economia del país durant deu anys.
El creixement, tan valorat i anyorat
pel Partit Popular, va ser degut, en bona part, a la feina dels
immigrants sense papers, susceptibles de pagar menys, i més tard regularizats.
Mai Garcia Albiol ha reconegut res de positiu dels immigrants, no té ni
desenvolupa cap política d'acollida i inserció, només exigeix que asumeixen la
cultura i costums espanyols.
Més encara, ara García Albiol fa discursos
agresius i d’odi, dient, per exemple: “conviure amb els gitans romanesos
vulnera el dret a la dignitat dels veïns”. També és partidari de retallar drets
bàsics com l’atenció de salut a immigrants irregulars. Sempre exercint pressió,
arraconant-los, en fi, desijant la seva desaparició de l'imaginari de la
ciutat, com si deixessin d’existir.
L'alcalde Albiol i els polítics d'aquest país han de tenir en compte, també, que l'Islam és la religió de, cada vegada més, catalans i catalanes de ple dret. Tant de fills de famílies musulmanes immigrades, com de ciutadans (que viuen i treballen a Catalunya) que prenen la decisió de pronunciar la "shahada" o "testimoni de fe". Es tracta d'un grup de persones que augmenta cada dia en nombre i que res té a veure amb el tòpic tercermundista.
ResponderEliminarSe ha formado Cataluña Omnium, un partido catalán islámico el fin de semana pasado, por lo tanto además de integrarse al paisaje urbano, se preparan para formar parte del paisaje político catalán.
ResponderEliminar