Fa quatre mesos, en el congrés de Convergència Democràtica de
Catalunya (CDC), Artur Mas, prometia com a horitzó per a Catalunya un
"Estat propi". Ara, ell mateix, es prepara per demanar
al Gobierno de España un rescat financer que li permeti afrontar les seves
obligacions amb els catalans.
Per tant, l'horitzó és una Catalunya controlada financerament pel
Ministeri de Hisenda i Administracions Públiques a càrrec de Cristóbal Montoro,
el mateix que fa uns dies, tal com va dir el Conseller Mas-Colell, va tractar a
Catalunya de "súbdit".
Artur Mas ha sigut perseverant en l'aplicació d'una política
econòmica d'austeritat amb severes retallades de la despesa pública i imposant
rebaixes en els ingressos dels funcionaris. Per tot això, ha comptat amb
el suport continu del Partit Popular.
A més, Mas, en el congrés de CDC, deia que el partit era un
"coordinador de majories" a diferència de la resta de partits. No
obstant això, la senyera del Govern -el concert econòmic, un pacte de
més autogovern català- no ha pogut aconseguir el suport d'una majoria,
fins i tot ha obtingut menys suport que el projecte d'Estatut del Govern del
tripartit de Maragall.
El govern de CiU no ha sigut capaç de coordinar una majoria
darrere la iniciativa sobiranista. El futur, després de sol·licitar el
rescat, probablement reduirà a Catalunya a una situació residual, com ho
anticipà l'ex President Jordi Pujol.
D'avant d'això caben dues alternatives: o seguir complint els deures d'austeritat amb el suport del PPC, d'acord a les polítiques de Madrid o obrir-se a coordinar una majoria política i social amb la resta dels partits i la trama de la societat civil catalana, sigui amb un govern o amb un suport parlamentari majoritari d'unitat nacional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario