La vaga general és només el començament, han dit Toxo (COOO) i Cándido (UGT). Una forma de dir que una vaga, per si mateixa, no canviarà la estratègia del govern d'Espanya. Però també sembla indicar que una vaga pot produir major confiança entre diferents sectors de la societat per multiplicar noves accions que duguin al govern a pensar en la necessitat d'obrir un diàleg social.
Per diferents motius existeix la idea que la vaga és inútil, ja que no canviarà res. La pregunta que cal fer-se és: què podria canviar i què no després de la vaga i de què depèn. Seria interessant saber en quin sector de la producció y dels serveis hi haurà hagut més vaga i en quals menys; quines conseqüències haurà tingut en el desenvolupament de les grans ciutats; com haurà reaccionat el govern respecte a la vaga el mateix dia i els següents, i quines opinions hauran expressat els partits polítics, també seria convenient observar les repercussions en alguns indicadors econòmics i mitjans de comunicació internacionals i, per descomptat, conèixer l'estat d'ànim amb què hauran quedat els que hauran fet la vaga i els que no.
Tota aquesta informació seria útil per mirar endavant i veure la possibilitats de canvis i de quins canvis. Avui, si hi ha alguna cosa segura és que el govern de Rajoy està decidit impulsar les reformes estructurals i aplicar fortes retallades en la despesa pública per complir amb les exigències de la Comissió Europea i avançar cap un nou model de desenvolupament econòmic sota les idees neoliberals.
Aquesta política requereix un major control de les despeses i per tant una major centralització en la administració. Per això, Rajoy ja va anunciar que es prendran mesures d'igualació de vàries normes de competències autonòmiques. La crisi és també una oportunitat per estimular la iniciativa privada en camps com la salut i l'ensenyament, dues àrees de competències autonòmiques. També són previsibles canvis en els sistemes de negociacions col·lectives flexibilitzant-los per afavorir als sectors empresarials i fins i reglamentant tot el dret a vaga.
La idea-força és progressivament desplaçar recursos del sector públic cap al sector privat, és a dir, desmuntar part important de l'anomenat estat del benestar i cada vegada més, empreses privades vagin assumint tasques que abans eren del sector públic, en altres paraules, la privatització de l'economia de serveis.
És davant d'aquesta perspectiva, que ja trasllueixen les mesures i discursos oficials i oficiosos, que diferents sectors de la societat hauran de reaccionar en el curs dels pròxims mesos. Així doncs, la vaga pot ser un primer pas necessari, però absolutament insuficient davant l'envergadura dels canvis que s'acosten. Obrir un diàleg social i polític requereix d'una demanda d'una majoria social i política que avui no existeix.
Per diferents motius existeix la idea que la vaga és inútil, ja que no canviarà res. La pregunta que cal fer-se és: què podria canviar i què no després de la vaga i de què depèn. Seria interessant saber en quin sector de la producció y dels serveis hi haurà hagut més vaga i en quals menys; quines conseqüències haurà tingut en el desenvolupament de les grans ciutats; com haurà reaccionat el govern respecte a la vaga el mateix dia i els següents, i quines opinions hauran expressat els partits polítics, també seria convenient observar les repercussions en alguns indicadors econòmics i mitjans de comunicació internacionals i, per descomptat, conèixer l'estat d'ànim amb què hauran quedat els que hauran fet la vaga i els que no.
Tota aquesta informació seria útil per mirar endavant i veure la possibilitats de canvis i de quins canvis. Avui, si hi ha alguna cosa segura és que el govern de Rajoy està decidit impulsar les reformes estructurals i aplicar fortes retallades en la despesa pública per complir amb les exigències de la Comissió Europea i avançar cap un nou model de desenvolupament econòmic sota les idees neoliberals.
Aquesta política requereix un major control de les despeses i per tant una major centralització en la administració. Per això, Rajoy ja va anunciar que es prendran mesures d'igualació de vàries normes de competències autonòmiques. La crisi és també una oportunitat per estimular la iniciativa privada en camps com la salut i l'ensenyament, dues àrees de competències autonòmiques. També són previsibles canvis en els sistemes de negociacions col·lectives flexibilitzant-los per afavorir als sectors empresarials i fins i reglamentant tot el dret a vaga.
La idea-força és progressivament desplaçar recursos del sector públic cap al sector privat, és a dir, desmuntar part important de l'anomenat estat del benestar i cada vegada més, empreses privades vagin assumint tasques que abans eren del sector públic, en altres paraules, la privatització de l'economia de serveis.
És davant d'aquesta perspectiva, que ja trasllueixen les mesures i discursos oficials i oficiosos, que diferents sectors de la societat hauran de reaccionar en el curs dels pròxims mesos. Així doncs, la vaga pot ser un primer pas necessari, però absolutament insuficient davant l'envergadura dels canvis que s'acosten. Obrir un diàleg social i polític requereix d'una demanda d'una majoria social i política que avui no existeix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario