El president de UDC, Josep Antoni Duran Lleida ha aconseguit el favor del Presidente del Gobierno español, Mariano Rajoy, d'indultar a dos del seus companys: Josep Maria Servitje, ex secretari general de la Conselleria de Treball (1994-95) i l'empresari Víctor Manuel Lorenzo, contravenint les sentències de l'Audiència de Barcelona i el Tribunal Suprem, que els va condemnar a quatre anys i mig de presó per les seves responsabilitats de malgastar fons públics per un valor de 46.158 euros.
Duran Lleida sosté l'indult de Rajoy com un acte de justícia, de reparació, davant l'error dels jutges de condemnar-los. El cap dels diputats de CiU a les Corts espanyoles posa l'acte d'indultar al mateix nivell que l'acte de resoldre una condemna judicial. Així, el diputat, intenta fer creure que els seus companys no van cometre el delicte de desviar fons públics.
L'indult és, per definició, un acte de gràcia, un favor, o privilegi, que abans atorgaven els reis i ara l'atorguen alguns presidents. És una resolució política que no requereix argumentació alguna. En canvi, les sentències judicials són tot el contrari: es dicten després de llargs processos, en diferents instàncies, on es desenvolupen intricades argumentacions jurídiques de la acusació i la defensa.
Tanmateix, Duran Lleida confon els conceptes quan diu que els seus companys no han comès el frau contra l'estat. L'indult de Rajoy no anul·la el judici ni la sentència judicial, sinó que permet no complir-la. Aquesta no ha sigut revisada per cap tribunal, doncs, els companys del diputat unionista segueixen sent delinqüents d'acord a la justícia. Ningú ha presentat proves que desmenteixin el provat pels tribunals.
La actitud de Duran Lleida, que pretén blanquejar la culpabilitat de Servitje i Lorenzo, s'afegeix a la dels partits respecte a la corrupció política. A Catalunya, ni la dreta ni l'esquerra donen mostres d'interès per aclarir fets foscs com el que succeeïx en l'Associació Catalana de Municipis: republicans, convergents i socialistes no admeten auditories independents per aclarir casos de sospitosos actes de corrupció.
Duran Lleida, en aquest cas, prefereix mostrar satisfacció complaent amb els corruptes, desqualificant la feina de la fiscalia, dels jutges i la sentència del tribunal. D'aquesta manera prefereix actuar com un cap més d'una corporació mafiosa que d'un partit democràtic, i així contribueix enfortir la percepció estesa entre els ciutadans de manca d'ètica dels actuals polítics
Duran Lleida sosté l'indult de Rajoy com un acte de justícia, de reparació, davant l'error dels jutges de condemnar-los. El cap dels diputats de CiU a les Corts espanyoles posa l'acte d'indultar al mateix nivell que l'acte de resoldre una condemna judicial. Així, el diputat, intenta fer creure que els seus companys no van cometre el delicte de desviar fons públics.
L'indult és, per definició, un acte de gràcia, un favor, o privilegi, que abans atorgaven els reis i ara l'atorguen alguns presidents. És una resolució política que no requereix argumentació alguna. En canvi, les sentències judicials són tot el contrari: es dicten després de llargs processos, en diferents instàncies, on es desenvolupen intricades argumentacions jurídiques de la acusació i la defensa.
Tanmateix, Duran Lleida confon els conceptes quan diu que els seus companys no han comès el frau contra l'estat. L'indult de Rajoy no anul·la el judici ni la sentència judicial, sinó que permet no complir-la. Aquesta no ha sigut revisada per cap tribunal, doncs, els companys del diputat unionista segueixen sent delinqüents d'acord a la justícia. Ningú ha presentat proves que desmenteixin el provat pels tribunals.
La actitud de Duran Lleida, que pretén blanquejar la culpabilitat de Servitje i Lorenzo, s'afegeix a la dels partits respecte a la corrupció política. A Catalunya, ni la dreta ni l'esquerra donen mostres d'interès per aclarir fets foscs com el que succeeïx en l'Associació Catalana de Municipis: republicans, convergents i socialistes no admeten auditories independents per aclarir casos de sospitosos actes de corrupció.
Duran Lleida, en aquest cas, prefereix mostrar satisfacció complaent amb els corruptes, desqualificant la feina de la fiscalia, dels jutges i la sentència del tribunal. D'aquesta manera prefereix actuar com un cap més d'una corporació mafiosa que d'un partit democràtic, i així contribueix enfortir la percepció estesa entre els ciutadans de manca d'ètica dels actuals polítics
No hay comentarios:
Publicar un comentario