A l'anomenada consulta legal i pactada sembla acabar-se-li el temps. No es veu ni força ni cohesió dels partits catalanistes davant l'Estat. Les mobilitzacions són una condició necessària, però no suficient per fer una consulta sobiranista. Així doncs, comença a aparèixer la via catalana no pactada, però hi hauria força política i legitimitat democràtica a Catalunya per a això?
la difícil consulta pactada
La consulta sobiranista legal i pactada -segons el full de ruta - depèn en primer lloc dels catalans, de la creació d'una majoria política i social capaç de portar el govern de Rajoy a asseure's a una taula de diàleg i negociació, i en segon lloc de si el govern d'Espanya entén o no la nova realitat política a Catalunya i si accepta abordar-la amb formes democràtiques.
la difícil consulta pactada
La consulta sobiranista legal i pactada -segons el full de ruta - depèn en primer lloc dels catalans, de la creació d'una majoria política i social capaç de portar el govern de Rajoy a asseure's a una taula de diàleg i negociació, i en segon lloc de si el govern d'Espanya entén o no la nova realitat política a Catalunya i si accepta abordar-la amb formes democràtiques.
Catalunya disposa d'una majoria social consolidada a favor del dret a decidir (la consulta) per resoldre el conflicte català-espanyol. Tanmateix, no disposa encara d'una majoria política (no aritmètica) amb una definició comuna sobre la pregunta i la data de la consulta, condició sine qua non per convèncer el govern de Rajoy que és millor dialogar i acordar que enfrontar-se i imposar.
La possibilitat que hi hagi un referèndum legal i pactat és amb l'acord de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP (suscriptors de les declaracions sobiranistes de febrer i març de 2013). Si el govern d'Espanya ja s'ha mogut de la seva indiferència després de la gran mobilització de la Diada del 2013, podria obrir-se al diàleg si veiés un acord polític convincent dels 107 diputats catalanistes.
la difícil unitat catalanista
És possible repetir aquest acord nou mesos després? Sembla impossible si considerem que, per una banda el PSC rebutja una consulta en què es pregunti sí o no a la indepèndencia i que sigui forçosament el 2014 i, per una altra, ERC només considera vàlid tot el contrari: sí o no a la independència el 2014.
UDC diu que la pregunta ha de consensuar-se, li incomoda el plantajament d'ERC i considera que no és obligatori que sigui el 2014. ICV- EUiA proposa una pregunta que sumi als sectors que estan per trencar l'statu quo amb Espanya, a favor o no de la independència. Les CUP la considera ja resolta i assenyala que "no pot ser pervertida pel partits. La mobilització ha definit la pregunta, que ha de ser sobre la independència" i el referèndum ha de ser tant sí com no.
CDC manté una indefinició. Parla de fer un pregunta clara i explícita. Planteja fer-la sobre un Estat propi i conclou que ha de ser consensuada entre els partits a favor del dret a decidir. El president Mas va afirmar que si el govern d'Espanya no li dóna el vistiplau a la consulta, aquesta podria substituir-se per una elecció plebiscitària el 2016.
el difícil trencament amb l'Estat
En aquest context tan contradictori i confús, el president Rajoy anuncia que no dialogarà sobre temes com la consulta sobiranista, perquè "Espanya i la seva sobirania no són negociables". Diu no al diàleg que li demana el govern català. Així doncs, hauria de donar-se per finalitzat el full de ruta i l'acord del Parlament del 13 de març passat?
La actitud de no acceptar el diàleg sobre la nova situació catalana, hauria d'estimular l'apropament dels partits catalanistes per definir una pregunta i data raonable, consensuada i per tant disposats a cedir per arribar a una posició comuna i per buscar complicitats en el PSOE i IU, a més dels partits dels diferents territoris d'Espanya perquè Rajoy cedeixi i s'obri cap un diàleg amb Mas.
S'acosta el moment de saber si els partits catalanistes estan interessats en enfrontar el rebuig del govern d'Espanya a dialogar i en acordar una consulta, amb o sense la paraula independència, per a que puguin trencar l'statu quo i aconseguir ser una nació de debò, sobirana i lliure per decidir el seu lloc en el món.
el quid del problema
Catalunya té la voluntat de ser subjecte polític sobirà, però encara no ho és. Si així fos no es necessitaria pactar una consulta amb Espanya. No n'hi ha prou de decidir ser alguna cosa per a que sigui, s'ha de tenir la capacitat de fer-la efectiva. És un error pensar que es té el dret a decidir pel sol fet de declarar-ho. La força política i legitimitat democràtica d'exercir-lo és condició per afirmar que el dret s'ha aconseguit.
La possibilitat que hi hagi un referèndum legal i pactat és amb l'acord de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP (suscriptors de les declaracions sobiranistes de febrer i març de 2013). Si el govern d'Espanya ja s'ha mogut de la seva indiferència després de la gran mobilització de la Diada del 2013, podria obrir-se al diàleg si veiés un acord polític convincent dels 107 diputats catalanistes.
 |
| La CUP llança el desafiament d'un referèndum unilateral cap a l'autodeterminació |
la difícil unitat catalanista
És possible repetir aquest acord nou mesos després? Sembla impossible si considerem que, per una banda el PSC rebutja una consulta en què es pregunti sí o no a la indepèndencia i que sigui forçosament el 2014 i, per una altra, ERC només considera vàlid tot el contrari: sí o no a la independència el 2014.
UDC diu que la pregunta ha de consensuar-se, li incomoda el plantajament d'ERC i considera que no és obligatori que sigui el 2014. ICV- EUiA proposa una pregunta que sumi als sectors que estan per trencar l'statu quo amb Espanya, a favor o no de la independència. Les CUP la considera ja resolta i assenyala que "no pot ser pervertida pel partits. La mobilització ha definit la pregunta, que ha de ser sobre la independència" i el referèndum ha de ser tant sí com no.
CDC manté una indefinició. Parla de fer un pregunta clara i explícita. Planteja fer-la sobre un Estat propi i conclou que ha de ser consensuada entre els partits a favor del dret a decidir. El president Mas va afirmar que si el govern d'Espanya no li dóna el vistiplau a la consulta, aquesta podria substituir-se per una elecció plebiscitària el 2016.
el difícil trencament amb l'Estat
En aquest context tan contradictori i confús, el president Rajoy anuncia que no dialogarà sobre temes com la consulta sobiranista, perquè "Espanya i la seva sobirania no són negociables". Diu no al diàleg que li demana el govern català. Així doncs, hauria de donar-se per finalitzat el full de ruta i l'acord del Parlament del 13 de març passat?
La actitud de no acceptar el diàleg sobre la nova situació catalana, hauria d'estimular l'apropament dels partits catalanistes per definir una pregunta i data raonable, consensuada i per tant disposats a cedir per arribar a una posició comuna i per buscar complicitats en el PSOE i IU, a més dels partits dels diferents territoris d'Espanya perquè Rajoy cedeixi i s'obri cap un diàleg amb Mas.
S'acosta el moment de saber si els partits catalanistes estan interessats en enfrontar el rebuig del govern d'Espanya a dialogar i en acordar una consulta, amb o sense la paraula independència, per a que puguin trencar l'statu quo i aconseguir ser una nació de debò, sobirana i lliure per decidir el seu lloc en el món.
el quid del problema
Catalunya té la voluntat de ser subjecte polític sobirà, però encara no ho és. Si així fos no es necessitaria pactar una consulta amb Espanya. No n'hi ha prou de decidir ser alguna cosa per a que sigui, s'ha de tenir la capacitat de fer-la efectiva. És un error pensar que es té el dret a decidir pel sol fet de declarar-ho. La força política i legitimitat democràtica d'exercir-lo és condició per afirmar que el dret s'ha aconseguit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario