El PSC sembla una federació catalana del PSOE. La seva idea és la reforma federal, que depèn de la voluntat i capacitat del PSOE, incompatible amb una consulta legal o il·legal. La renúncia del PSC és un cop pel lideratge de Mas, que no ha sabut fer complicitats ni incorporar idees de la resta de partits catalanistes. Mas ha estat un gestor més que un líder, sota la mirada i disciplina d'ERC.
 |
| Quantes vegades Mas i Navarro van conversar sols del procés aquest any? |
Rubalcaba triomfa a Catalunya
El cap del PSOE Pérez Rubalcaba ha aconseguit un triomf a Catalunya. Quan el PSC va introduir el dret a decidir en el seu programa electoral (25-N) va crear rebuig en el PSOE, però Rubalcaba amb rotunditat va sentenciar que ho arreglaria. Quasi un any després, el PSC ha abandonat el procés pel dret a decidir i tanca files amb el PSOE sota la senyera de la reforma constitucional federal a Espanya.
Pel PSOE, el dret a decidir o consulta sobiranista era incompatible amb la seva estratègia de recuperar el govern i també amb la seva pròpia idea d'Espanya. La direcció del PSC, des de la defenestració de Pasqual Maragall i, amb més claredat, després del fracàs del Tripartit, va ser assumida pels alcaldes del cinturó de Barcelona amb menys arrelament a la idea d'una nació catalana diferent a l'espanyola.
Navarro s'espolsa la consulta
La direcció de Pere Navarro va aixecar el discurs federalista davant l'auge de l'independentisme. Va aconseguir que el PSOE l'incorporés al seu vocabulari i amb aquest suport espolsar-se el procés sobiranista català. El PSC aposta per encaixar Catalunya amb Espanya des de l'Estat espanyol amb la reforma federal i per a això el dret a decidir, impulsat pels partits catalanistes, és contraproduent.
La resolució de la majoria del Consell Nacional del PSC d'oposar-se a qualsevol iniciativa institucional cap a la consulta sense un acord previ amb Rajoy, és la forma d'abandonar el procés pel dret a decidir. Aquesta posició del Consell Nacional, confirma l'actitud de la directiva de Navarro de no col·laborar aportant iniciatives pròpies que exerceixin pressió perquè Rajoy s'obrí a un diàleg amb el govern català.
Mas, no convenç
La renúncia del PSC és també l'expressió de la debilitat del lideratge del President Mas al no tenir cap capacitat per neutralitzar la sortida del PSC del procés. És més, la falta d'influència de Mas es una nova demostració de la lectura equivocada que ell va fer dels resultats de les eleccions del 25-N.
Els catalans van donar un clar missatge de que un procés sobiranista requeria un lideratge compartit entre els partits catalanistes. Mas es va restringir a un pacte de estabilitat política amb ERC i mai va buscar complicitat i acords sobre les questions polítiques, econòmiques i socials importants ni amb el PSC, ni ICV-EUiA, ni les CUP. A més, va deteriorar la sintonia amb el seu soci Duran Lleida.
Un lideratge nacional compartit suposa un nivell de diàleg, d'escoltar-se, capaç d'incorporar idees d'uns i altres en la política de govern i sobretot aconseguir confiança i il·lusió amb tots. Mas ha estat lluny d'aconseguir això, perquè va optar per la autocomplaença de la majoria aritmètica que li ha donat ERC.
 |
la pregunta, inclusiva o excloent
Amb l'autoexclusió del PSC, Mas s'adona que el procés es debilita i tem que ICV-EUiA i UDC puguin demà restar-se i per evitar-ho comença a pronunciar la paraula "inclusiva", clau per exercir un lideratge nacional compartit, del qual ha estat mancat.
Aquesta paraula -"inclusiva"- serà un criteri per formular la pregunta i la data de la consulta? Si així fos, CDC, UDC, ERC, ICV, EUiA, CUP, i considerant també a un món socialista catalanista que vol participar en el procés, haurien d'incloure les diverses sensibilitats del 82% de la ciutadania que declara voler ser consultada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario