S'acosta el temps de la proposta d'autodeterminació. Mas crida al consens sobiranista. Es tracta d'integrar en una pregunta la diversitat nacional. Aquests més de dos terços de catalans que volen decidir. Per això es requereix asseure's, posar en comú diferents anàlisis, debatre'ls i construir una pregunta convincent, que li doni al procés i a la consulta, una alta legitimitat a la sobirania catalana davant el món.
després de la renúncia del PSC
El PP i el PSOE, oposats a la consulta sobiranista, van aconseguir que el PSC abandoni el procés pel dret a decidir, després que Pere Navarro (PSC) exigís un acord del govern català amb el govern espanyol, una cosa impossible perquè Rajoy rebutja qualsevol diàleg sobre la consulta.
després de la renúncia del PSC
El PP i el PSOE, oposats a la consulta sobiranista, van aconseguir que el PSC abandoni el procés pel dret a decidir, després que Pere Navarro (PSC) exigís un acord del govern català amb el govern espanyol, una cosa impossible perquè Rajoy rebutja qualsevol diàleg sobre la consulta.
El President Mas sembla haver sentit aquesta pèrdua i ha reaccionat amb rapidesa dient que la negociació dels sis partits (CDC, UDC, ERC, ICV, EUiA i CUP) ha d'arribar a la formulació d'una pregunta inclusiva i per tant consensuada pels partits.
Tots ells tenen en comú considerar Catalunya com a una nació capaç d'autodeterminar el seu futur polític en relació a Espanya i Europa. També sintonitzen amb més dels dos terços de la ciutadania catalana (71%), que dóna suport a un referèndum per decidir si Catalunya ha de ser un nou Estat.
representar a més de dos terços dels catalans
Però, els partits sobiranistes difereixen en el com avançar i en els termes de la consulta. El que està en joc és la capacitat de Catalunya de ser reconeguda a tot arreu com un país de debò, i tot país és naturalment una realitat heterogènia, diversa, contradictòria.
A més a més, els sis partits en les seves deliberacions i decisions per definir què els diferencia han de tenir en compte sempre el capital electoral divers i contradictori que representa aquest 71%. El desafiament és interpretar i respondre davant aquesta realitat complexa.
Aquest repte és vital per a definir els termes de la consulta, perquè ha de concitar el suport i la participació massiva abans i, sobretot, en el referèndum. Aquí és on es demostrarà sense ambiguïtat la legitimitat d'una Catalunya diferenciada d'Espanya davant el món i especialment Europa.
en clau de procés, no de "judici final"
Per això, és clau que la pregunta, la data i la via obtinguin el suport, al menys, dels catalans que estan a favor de la consulta i rebin el rebuig només d'aquells que estan en contra de la seva realització. Més encara, els partits sobiranistes -independentistes o no- haurien de proposar-se representar, a més del 57,9% que se senten catalans o més catalans que espanyols, a la majoria del 33,3% que se sent tant català com espanyol, com ho registra l'útim baròmetre del CEO (novembre, 2013)
Es tracta de trencar la condició d'una autonomia subordinada a l'Estat espanyol i d'aquesta manera fer-se un país sobirà. Els criteris del debat i el tarannà de les opcions polítiques han de ser nacionals, no només partidistes i per tant han d'involucrar diferents alternatives.
El President Mas crida els partits a una negociació política que acabi en una pregunta inclusiva. Una mena de consens sobiranista. Això implica fer concessions en els termes de la pregunta. La actitud fonamental per a això és assumir la situació en clau de procés i no d'un "judici final" i obrir-se a interpretar diversos sectors de la societat catalana, incloent als que no pensen com a un o altre partit, però que sí que volen decidir.
asseure's i dialogar com a país
El missatge de Mas revela o que el diàleg de debò no existeix o que és de dolenta qualitat. Els caps polítics, seuen a conversar sobre els seus anàlisis i alternatives de solució?, queden per fer consultes i tornen a reunir-se?
Els últims moviments sobre preguntes, dates i vies expressats a través dels mitjans de comunicació, fan saltar un dubte: els caps polítics, es refien uns dels altres? Per desfer prejudicis i desconfiances el millor és un diàleg de qualitat, obert, escoltant-se i cedint per a que la proposta sigui tant convincent, que tothom s'adoni que la força política i social del procés d'autodeterminació és la d'una majoria nacional i, per tant molt amplia, diversa, pròpia d'un país.
Tots ells tenen en comú considerar Catalunya com a una nació capaç d'autodeterminar el seu futur polític en relació a Espanya i Europa. També sintonitzen amb més dels dos terços de la ciutadania catalana (71%), que dóna suport a un referèndum per decidir si Catalunya ha de ser un nou Estat.
representar a més de dos terços dels catalans
Però, els partits sobiranistes difereixen en el com avançar i en els termes de la consulta. El que està en joc és la capacitat de Catalunya de ser reconeguda a tot arreu com un país de debò, i tot país és naturalment una realitat heterogènia, diversa, contradictòria.
A més a més, els sis partits en les seves deliberacions i decisions per definir què els diferencia han de tenir en compte sempre el capital electoral divers i contradictori que representa aquest 71%. El desafiament és interpretar i respondre davant aquesta realitat complexa.
Aquest repte és vital per a definir els termes de la consulta, perquè ha de concitar el suport i la participació massiva abans i, sobretot, en el referèndum. Aquí és on es demostrarà sense ambiguïtat la legitimitat d'una Catalunya diferenciada d'Espanya davant el món i especialment Europa.
en clau de procés, no de "judici final"
Per això, és clau que la pregunta, la data i la via obtinguin el suport, al menys, dels catalans que estan a favor de la consulta i rebin el rebuig només d'aquells que estan en contra de la seva realització. Més encara, els partits sobiranistes -independentistes o no- haurien de proposar-se representar, a més del 57,9% que se senten catalans o més catalans que espanyols, a la majoria del 33,3% que se sent tant català com espanyol, com ho registra l'útim baròmetre del CEO (novembre, 2013)
Es tracta de trencar la condició d'una autonomia subordinada a l'Estat espanyol i d'aquesta manera fer-se un país sobirà. Els criteris del debat i el tarannà de les opcions polítiques han de ser nacionals, no només partidistes i per tant han d'involucrar diferents alternatives.
El President Mas crida els partits a una negociació política que acabi en una pregunta inclusiva. Una mena de consens sobiranista. Això implica fer concessions en els termes de la pregunta. La actitud fonamental per a això és assumir la situació en clau de procés i no d'un "judici final" i obrir-se a interpretar diversos sectors de la societat catalana, incloent als que no pensen com a un o altre partit, però que sí que volen decidir.
 |
| Mas demana pregunta inclusiva, i espera consens dels partits |
asseure's i dialogar com a país
El missatge de Mas revela o que el diàleg de debò no existeix o que és de dolenta qualitat. Els caps polítics, seuen a conversar sobre els seus anàlisis i alternatives de solució?, queden per fer consultes i tornen a reunir-se?
Els últims moviments sobre preguntes, dates i vies expressats a través dels mitjans de comunicació, fan saltar un dubte: els caps polítics, es refien uns dels altres? Per desfer prejudicis i desconfiances el millor és un diàleg de qualitat, obert, escoltant-se i cedint per a que la proposta sigui tant convincent, que tothom s'adoni que la força política i social del procés d'autodeterminació és la d'una majoria nacional i, per tant molt amplia, diversa, pròpia d'un país.
