El partits polítics catalans es dispersen. Les cridats del President Mas no tenen ressò. El moviment social està absent. Quins són els límits que impedeixen al govern de CiU liderar una majoria política i social? La por davant l'alta dependència de Catalunya amb l'Estat espanyol?, els interessos polítics i econòmics de CiU?, els càlculs tàctics de l'oposició política? Cal aclarir això per saber si amb aquest lideratge s'aconseguiria ser nació, és a dir, decidir el seu futur.
el procés es burocratitza
El procés d'autodeterminació perd atractiu. Prén un caire polític-administratiu. El seu lideratge es burocratitza, no desperta entusiasme i dóna símptomes de fatiga. Els partits favorables al dret a decidir estan fragmentats; el pacte CiU-ERC es refreda; CDC-UDC no mostren sintonia i dins de CDC sorgeixen veus d'incomoditat. El President Mas demana suport i no el troba. Les confiances comencen a cedir.
Quantes vegades es reuneixen -cara a cara- els tres responsables del pacte de govern: Mas, Junqueres i Durán Lleida i discuteixen escoltant-se i reflexionant junts? CiU i ERC fan avaluacions conjuntes sobre les dificultats i avenços del procés nacional? Parlen sobre estratègies per enfrontar units al govern del PP les matèries econòmiques que afecten a Catalunya?
Els catalans, en aquests quatre mesos de govern, mai han vist els responsables del pacte de govern junts informant els catalans sobre els assoliments, dificultats i perspectives del procés sobiranista. Per contra, se'ls veu cada un per la seva banda amb declaracions mediàtiques que reflecteixen desconfiances, si no contradiccions i desafiaments.
el procés es burocratitza
El procés d'autodeterminació perd atractiu. Prén un caire polític-administratiu. El seu lideratge es burocratitza, no desperta entusiasme i dóna símptomes de fatiga. Els partits favorables al dret a decidir estan fragmentats; el pacte CiU-ERC es refreda; CDC-UDC no mostren sintonia i dins de CDC sorgeixen veus d'incomoditat. El President Mas demana suport i no el troba. Les confiances comencen a cedir.
Quantes vegades es reuneixen -cara a cara- els tres responsables del pacte de govern: Mas, Junqueres i Durán Lleida i discuteixen escoltant-se i reflexionant junts? CiU i ERC fan avaluacions conjuntes sobre les dificultats i avenços del procés nacional? Parlen sobre estratègies per enfrontar units al govern del PP les matèries econòmiques que afecten a Catalunya?
Els catalans, en aquests quatre mesos de govern, mai han vist els responsables del pacte de govern junts informant els catalans sobre els assoliments, dificultats i perspectives del procés sobiranista. Per contra, se'ls veu cada un per la seva banda amb declaracions mediàtiques que reflecteixen desconfiances, si no contradiccions i desafiaments.
el pacte coixeja
La demostració més clara ha estat, per una part, quan ERC demana accelerar el ritme i fer la consulta el més aviat possible, i per l'altra, UDC i sectors de CDC es plantegen la possibilitat d'ajornar-la per més endavant. Mas es posa al mig dient que no canvia el rumb: fer la consulta segons l'acordat, el 2014. Tot això, agullonat per l'alta dependència de Catalunya al govern central, amb el qual ha de negociar el sostre del dèficit per fer els pressupostos i les diferències que aquest suscita entre els partits del pacte.
La demostració més clara ha estat, per una part, quan ERC demana accelerar el ritme i fer la consulta el més aviat possible, i per l'altra, UDC i sectors de CDC es plantegen la possibilitat d'ajornar-la per més endavant. Mas es posa al mig dient que no canvia el rumb: fer la consulta segons l'acordat, el 2014. Tot això, agullonat per l'alta dependència de Catalunya al govern central, amb el qual ha de negociar el sostre del dèficit per fer els pressupostos i les diferències que aquest suscita entre els partits del pacte.
La falta d'un lideratge nacional es deu a que el govern de CiU no ha sabut o volgut construir un acord molt més ampli i transversal. El President Mas crida a ERC i PSC a sumar-se al govern, en comptes d'obrir una discussió (escoltant-se i reflexionant junts) sobre objectius i estratègies. Tampoc fa esforços per acostar posicions amb ICV-EUiA i les CUP, ambdós partits compromesos amb el dret a decidir.
A més, el President Mas no concreta la trobada promesa amb els agents econòmics i socials ni aclareix el seu abast. Està obert a acordar i incorporar fórmules alternatives per enfrontar les decisions europees i espanyoles? Busca un pacte social català en la perspectiva de comprometre una nova distribució dels costos socials de la crisi?
el lideratge debilitat
El President declara el seu interès per formar un govern més ampli i una unitat major en el país, però es queda en declaracions d'intencions, i no s'arrisca a asseure's a discutir alternatives d'acord, com sí que ho fa amb el govern del PP respecte de la questió de la consulta i del sostre del dèficit. El President Mas és discret per tractar amb el govern del PP , però no ho és amb els partits catalans. Per què?
Les aliances i acords, fins ara aconseguits, serveixen per treure declaracions favorables al dret a decidir, aprovar la llei de consulta, però cal preguntar-se si són suficient per concitar una amplia majoria política i social que, mobilitzada, enfronti els obstacles jurídics, polítics, econòmics, internacionals i policials que el govern d'Espanya ja ha començat a posar en execució contra el govern de CiU i el pacte CiU-ERC.
Així doncs, el govern de Mas negocia el sostre del dèficit amb el govern de Rajoy en solitari, sense un suport visible i actiu ni dels partits ni de la societat, i la consulta perd rellevància immediata amb la possibilitat d'ajornament per a quan la crisi no sigui tan urgent, és a dir, algun dia després de 2014.
A més, el President Mas no concreta la trobada promesa amb els agents econòmics i socials ni aclareix el seu abast. Està obert a acordar i incorporar fórmules alternatives per enfrontar les decisions europees i espanyoles? Busca un pacte social català en la perspectiva de comprometre una nova distribució dels costos socials de la crisi?
 |
| Cal una avaluació pública conjunta de tres mesos del pacte |
el lideratge debilitat
El President declara el seu interès per formar un govern més ampli i una unitat major en el país, però es queda en declaracions d'intencions, i no s'arrisca a asseure's a discutir alternatives d'acord, com sí que ho fa amb el govern del PP respecte de la questió de la consulta i del sostre del dèficit. El President Mas és discret per tractar amb el govern del PP , però no ho és amb els partits catalans. Per què?
Les aliances i acords, fins ara aconseguits, serveixen per treure declaracions favorables al dret a decidir, aprovar la llei de consulta, però cal preguntar-se si són suficient per concitar una amplia majoria política i social que, mobilitzada, enfronti els obstacles jurídics, polítics, econòmics, internacionals i policials que el govern d'Espanya ja ha començat a posar en execució contra el govern de CiU i el pacte CiU-ERC.
Així doncs, el govern de Mas negocia el sostre del dèficit amb el govern de Rajoy en solitari, sense un suport visible i actiu ni dels partits ni de la societat, i la consulta perd rellevància immediata amb la possibilitat d'ajornament per a quan la crisi no sigui tan urgent, és a dir, algun dia després de 2014.
No hay comentarios:
Publicar un comentario