LA POLÍTICA ES MOU PEL CARRER

Els moviments socials porten la política al carrer. S'aixequen contra el costat salvatge del capitalisme. Planten cara a l'autoritarisme d'un govern que recolza abusos dels bancs. El dret humà a un habitatge digne ha estat destrossat. Els afectats per les hipoteques assenyalen els diputats del PP. El govern intenta evitar-ho. La societat s'acosta per a la transparència. 

no hi ha alternatives

A 30 metres del mar, a 300 metres del diputat. Així titulava la seva columna Francesc Valls a El País el diumenge passat. Tota una metàfora del neoliberalisme que avui es gesta a Espanya.  El govern del PP prop dels inversionistes que esperen noves oportunitats per especular i lluny dels ciutadans que lluiten  per sobreviure i tenir una nova oportunitat per a un habitatge.

És la visió de la política d'un capitalisme salvatge, recolzat per un Estat que imposa lleis i decrets-lleis per a que uns grans inversors puguin especular en un mercat desregulat, sense drets socials garantits. There is not alternatives, repetia Margaret Thatcher en el Palau de Westminster cada cop que algú li plantejava una idea, argument o proposta diferent.

No hi ha alternativa, repeteix Mariano Rajoy en el Congrés dels Diputats, quan des dels diferents escons de l'oposició política o dels moviments socials es plantegen crítiques o iniciatives per plantar cara a l'atur, els desnonaments o a la desigualtat en la distribució dels costos socials per enfrontar la crisi econòmica.  

l'autoritarisme apunta

Darrere d'aquesta expressió categòrica apunta l'autoritarisme, un company estratègic del neoliberalisme. A Espanya, s'expressa sota la forma de majoria absoluta. El govern del PP imposa el seu criteri sense escoltar el parer dels altres. Enfronta la crisi del deute eliminant drets socials i fa  reformes que erosionen el pacte social, netejant el camí cap a la privatització i mercantilització dels béns i serveis públics.

Els moviments socials s'aixequen  i surten al carrer. Identifiquen els polítics governants, sotmesos als interessos del sistema financer, com a responsables  de l'abús i empobriment d'amplis sectors ciutadans.

Diferents plataformes ciutadanes porten la política a l'espai públic i comença una confrontació cada cop més oberta entre ciutadans que s'organitzen i proposen alternatives i el govern del PP que es tanca, no les admet i aplica en forma implacable la seva majoria absoluta. 

la impunitat i...

L'autoritarisme és clar davant la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH). La presentació d'una Iniciativa Legislativa Popular, amb gairebé 1,5 milions de signatures, ha tingut el rebuig del PP no només sobre els tres punts bàsics del projecte (dació en pagament, aturar els desnonaments i lloguer d'habitatges buits), sinó que no dialoga ni busca arribar a acords. Més encara, el govern ha emprès una campanya criminalitzadora contra les persones afectades.

el setge al privat sembla que descompon al PP, que els acusa de nacis
(Foto: Mario Cerqueira)

El govern afirma que els escraches (protestes socials davant l'habitatge de l'impugnat) són un atemptat contra la privacitat de la família. Però l'objectiu és evitar que els diputats del PP siguin assenyalats i quedin identificats en el seu entorn familiar i veïnal, com a culpables amb els seus vots, de què famílies desprotegides continuïn sent desallotjades, després d'haver patit estratègies dels bancs amb la complicitat de l'Estat.

Així, els diputats, quedarien exposats a l'escarni de la resta i tocats des del punt de vista ètic. La mesura madrilenya de prohibir aquest tipus de protestes a menys de 300 metres de les residències dels diputats, persegueix això: evitar que siguin reconeguts com a culpables de fets que la societat no sembla disposada a acceptar (deixar famílies a la intempèrie). En una paraula, una mesura que afavoreix la impunitat.

 ...la transparència

Però, la societat està per la transparència, més encara en temps d'abusos i enganys, i és per això que la campanya del PP contra els que protesten davant les residències dels imputats no té gaire efecte entre els ciutadans. Segons Metroscòpia, el 78% dels espanyols consideren que l'escrache és un dret i no un delicte i aquesta opinió és la del 52% entre els votants del PP.

La crisi s'aprofundeix i el govern del PP pren decisions perilloses: inversions a 30 metres de la costa (cap a una bombolla immobiliària?) i manifestacions a 300 metres dels domicilis (cap una bombolla d'indignació?). .