Hi haurà pressupostos?, hi haurà consulta? Catalunya dependent i alhora independent d'Espanya. Unitats polítiques febles, poc convincents. Així i tot, es proposa un Pacte Nacional pel Dret a Decidir, una oportunitat per coordinar el món polític i social, animar un moviment social-ciutadà visible, audible i sobretot seduir als qui no estan convençuts d'exercir el dret a decidir.
les incerteses
La incertesa creix enmig d'una situació cada dia més insostenible. Catalunya dependent d'Espanya per pagar nòmines, proveïdors i despeses en salut, educació i serveis socials, i alhora, independent d'Espanya, en un procés d'autodeterminació per aconseguir un Estat propi.
Ningú sap si hi haurà, aquest any, nous pressupostos i si seran assumibles sigui pel govern o per la societat, ni tampoc ningú sap si hi haurà, el proper any, consulta sobirana. Catalunya ha començat a viure un procés de transició nacional en una crisi econòmica. Aquesta situació, és sostenible?
la dispersió
La Generalitat, després d'aconseguir dues declaracions favorables a la consulta -una amb èmfasi en el seu caràcter sobirà (sense el PSC) i una altra en el seu caràcter pactat (amb el PSC)-, crea instàncies polítiques-administratives per gestionar políticament el procés (consell assesor del govern, comissió d'estudi parlamentari) i estructures d'Estat (agència tributaria, diplocat).
Tot això dóna una aparença d'avanç ferm i cohesionat. Però, hi ha símptomes de desconfiança i dispersió política. Duran i
Lleida, cap d'UDC i Núria de Gispert, Presidenta del Parlament, han plantejat la possibilitat de ajornar la consulta fins que hi hagi signes de recuperació econòmica. Una argumentació semblant a la de Pere Navarro, cap del PSC.
Cal recordar que l' acord CiU-ERC considera aquesta opció: ajornar-la "si el context socioeconòmic
i polític ho requerissin" i ja se sap que la crisi socioeconòmica es
mantindrà, si no s'aprofundirà, el proper any i el següent.
 |
| El repte de l'independentisme: guanyar la majoria (Foto: m.cerqueira) |
el pacte
El govern es proposa la formació d'un Pacte
Nacional pel Dret a Decidir, integrat per institucions (govern,
diputacions i ajuntaments); partits polítics (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i
CUP) i entitats de la societat civil (agents econòmics, socials i
culturals). Una iniciativa que s'acostaria a les demandes de d'ICV-EUiA i afavoriria una inclusió més decidida de la CUP. Tots dos, fins ara, en un segon plànol.
No obstant això, la sostenibilitat del procés d'autodeterminació dependrà, cada cop més, de la capacitat de les forces polítiques del Pacte per transmetre confiança als ciutadans, basada en una acció democràticament sòlida i altament comunicativa del conjunt.
La falta de coordinació del món polític i social català és una de les manques del procés, i això, a mig termini, comprometerà el exercici del dret a decidir. El fet que la consulta es faci, amb o sense pacte amb Espanya, serà possible si l'entusiasme, el convenciment i el compromís d'una majoria social és visible, audible i seductor davant els que dubten o no veuen clar el sentit que té per a les seves vides.
el moviment ciutadà
Així com es suspendria la consulta per una situació autoritària, de por social, aquesta es faria si es produís un moviment social ple de força, entusiasme i esperit d'anar fent entre tots, com les experiències de les consultes independentistes, que van vèncer prohibicions i pressions, o com la Diada passada, que va convèncer a CiU per canviar la seva política i obrir un procés d'autodeterminació.
 |
| Haurien d'unir-se vàries senyeres pel dret a decicir (Foto: m.cerqueira) |
El punt és que la voluntat democràtica s'expressi en una consulta, perquè si no n'hi ha, hi haurà més maltractament i submissió i cap possibilitat de respecte als catalans i menys independència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario