martes, 26 de marzo de 2013

TRES MILIONS DE CIUTADANS

El govern de Mas perd lideratge. Evita obrir-se cap a tot el món polític a favor del dret a decidir. No mostra voluntat política per establir compromisos sobre la gestió de la demanda nacional, crisi econòmica, mesures socials i transparència política. Torna la mobilització ciutadana pel dret a decidir.

la consulta: cap en un segon pla?

Els catalans van triar una majoria parlamentària a favor d'aconseguir el reconeixement del dret a decidir per votar sobre quin tipus de relacions volen tenir amb l'Estat espanyol. Aquest va ser el motiu de l'elecció, després de la massiva Diada pro-independència i del rebuig del govern de Rajoy al pacte fiscal proposat pel President Mas.

Per tant, dir ara que la consulta hauria d'ajornar-se fins que la crisi econòmica estigui en reculada, com ho suggereix UDC, o fer-se en cas que el govern de Rajoy ho aprovés, com assenyala el PSC, seria condemnar a un segon pla o anul·lar el tema principal pel qual la ciutadania va votar. Una mena de frau a la ciutadania.

manca d'un lideratge nacional

En el rerefons d'aquesta situació es representa la debilitat de la conducció política del Govern. Una demostració de la manca de tradició pactista de CDC a Catalunya; una gran dificultat per formar un govern de coalició.  La confirmació de la creença arrelada a CDC: ser el partit representatiu de la nació catalana.

El President Mas després de no obtenir la majoria absoluta sol·licitada, en comptes d'obrir-se a construir un lideratge polític representatiu, d'un ampli espectre nacional, favorable al dret a decidir, va optar per un pacte sobre un full de ruta sobiranista mínim amb ERC.

Mas convida a ERC i al PSC a què s'incorporin al seu govern, però ho fa sense mostrar cap interès per negociar les seves polítiques econòmiques, socials, de transparència i, fins i tot, nacionals. Els proposa  sumar-se a una administració, cada cop més assetjada pel govern del PP, sense haver acordat una política de govern comuna, compartida.

Mas es debilita 

El govern de Mas no negocia els pressupostos amb ERC ni es reuneix amb els partits i organitzacions socials per tractar l'abordatge de la crisi. El govern pateix de manca de creativitat per liderar una alternativa nacional per enfrontar les imposicions polítiques i econòmiques del govern del PP.

Mas, en comptes de donar aire a Catalunya, establint una àmplia coalició política, sigui des del govern o el parlament, prefereix anar a Madrid, en solitari, per intentar aconseguir una mica d'oxigen. Així, el govern arribarà a la disjuntiva d'assumir la política de retallades imposada pel PP  o continuar endavant amb el full de ruta sobiranista pactat amb ERC.

La debilitat de Mas - desafiat pel seu soci, UDC, advertit pel seu aliat, ERC, interpel·lat pel seu nou pretendent, PSC, i afectat per les sospites de corrupció en seu partit, CDC, a més de l'assetjament del govern de Rajoy - comença a inquietar al món independentista.

La mobilització ciutadana és una condició per arribar a una consulta

 3 milions de signatures

La Coordinadora de Plataformes per la Independència convoca a una manifestació per al 27 d'abril; la Assemblea Nacional Catalana exigeix la formació d'un Pacte Nacional pel Dret de Decidir (CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i ANC) per a coordinar una estratègia d'accions del govern, el parlament i la societat civil.

Tanmateix, aquestes iniciatives haurien de intentar-se ampliar cap tots els partits que han signat l'opció pel dret a decidir i iniciar una mobilització ciutadana per a que el govern espanyol s'adoni de l'envergadura de la demanda dels catalans.

Una iniciativa plausible podria ser un moviment de cinc mesos per a reunir 3 milions de signatures acreditades (més de la meitat dels ciutadans amb dret a vot a Catalunya) i mostrar la propera Diada de l'11 de setembre a Espanya, Europa i el món la solidesa de la voluntat catalana de decidir sobre el seu futur. Una eina poderosa per anar a Madrid a convèncer, un pas que és del full de ruta encara vigent.







  








No hay comentarios:

Publicar un comentario