senyals d'esgotament
El Govern de CiU no va poder realitzar la cimera econòmica i social el dissabte passat,promesa pel President Mas en el seu discurs d'investidura de desembre de 2012. Un senyal evident que l'aliança CiU-ERC, de majoria aritmètica al Parlament, no és suficient per enfrontar la crisi que cada dia més ofega als catalans.
El Govern de CiU no va poder realitzar la cimera econòmica i social el dissabte passat,promesa pel President Mas en el seu discurs d'investidura de desembre de 2012. Un senyal evident que l'aliança CiU-ERC, de majoria aritmètica al Parlament, no és suficient per enfrontar la crisi que cada dia més ofega als catalans.
Per encobrir la debilitat política, Mas va fer una reunió extraordinària, mig clandestina, de consellers. No obstant això, va deixar més en evidència l'ofegament de la Generalitat. Aleshores, el President va decidir obrir totes les vàlvules cap a Madrid i alguns van aprofitar per demanar-li desaccelerar el procés d'autodeteminació.
La Generalitat sembla en mans del Govern d'Espanya, així com aquest de la Comissió Europea o d'Alemanya. Fins i tot ara ERC accepta donar suport a les retallades de funcionaris públics, les mateixes que abans CiU feia amb el suport del PP.
CiU no llegeix bé
La aliança CiU-ERC dóna símptomes d'esgotament. CDC i UDC -des de l'inici incòmode amb aquesta relació- miren fixament cap el PSC com si això pogués resoldre els problemes de política econòmica amb Madrid.
La aliança CiU-ERC dóna símptomes d'esgotament. CDC i UDC -des de l'inici incòmode amb aquesta relació- miren fixament cap el PSC com si això pogués resoldre els problemes de política econòmica amb Madrid.
El Govern de CiU encara no llegeix bé ni els resultats de les eleccions del 20-N ni tampoc la realitat catalana en què es troba. Convocades per obrir institucionalment un procés sobiranista en un context de crisi, els catalans van suportar la formació d'un lideratge horitzontal, ampli, amb la participació dels partits favorables a què els catalans tinguessin dret a una consulta sobiranista.
 |
| Mas cal un bloc polític-social nacional i democràtic i una ciutadania activa |
tarannà nacional i democràtic
Mas ha optat per pactes mínims: com ho va fer ahir amb el PP, avui ho fa amb ERC i demà podria fer-ho amb el PSC, menyspreant una entesa amb sindicats, organitzacions empresarials, professionals, socials i culturals per assumir una política de distribució més justa dels costos de la crisi i especialment de defensa davant les imposicions de Madrid.
És a dir, amb acords polítics limitats i sense acords socials, amb una política econòmica semblant a l'aplicada amb el PP a la legislatura passada, no s'aconseguirà l'objectiu de realitzar una consulta en què els catalans puguin decidir. Més encara si ha d'enfrontar el rebuig declarat del Govern del PP i del 82% (PP, PSOE i UPiD) del Congrés dels Diputats, a més d'altres institucions estatals.
Per encarar i convèncer a Espanya, el Govern de Mas haurà de carregar-se de raons i de força, establint un pacte polítc amb tots els partits catalanistes i, alhora, un pacte social amb un ampli espectre de la societat civil organitzada. Així seria possible comptar amb la confiança d'una ciutadania mobilitzada, activa, que dóna suport a lideratges propers, que s'acosten a la realitat amb sensibilitat social i serietat política.
Mas ha optat per pactes mínims: com ho va fer ahir amb el PP, avui ho fa amb ERC i demà podria fer-ho amb el PSC, menyspreant una entesa amb sindicats, organitzacions empresarials, professionals, socials i culturals per assumir una política de distribució més justa dels costos de la crisi i especialment de defensa davant les imposicions de Madrid.
És a dir, amb acords polítics limitats i sense acords socials, amb una política econòmica semblant a l'aplicada amb el PP a la legislatura passada, no s'aconseguirà l'objectiu de realitzar una consulta en què els catalans puguin decidir. Més encara si ha d'enfrontar el rebuig declarat del Govern del PP i del 82% (PP, PSOE i UPiD) del Congrés dels Diputats, a més d'altres institucions estatals.
Per encarar i convèncer a Espanya, el Govern de Mas haurà de carregar-se de raons i de força, establint un pacte polítc amb tots els partits catalanistes i, alhora, un pacte social amb un ampli espectre de la societat civil organitzada. Així seria possible comptar amb la confiança d'una ciutadania mobilitzada, activa, que dóna suport a lideratges propers, que s'acosten a la realitat amb sensibilitat social i serietat política.
No hay comentarios:
Publicar un comentario