un retrat d'Amèrica Llatina
"La izquierda y la derecha unidas/ jamás serán vencidas". Així, batia el seu artefacte el poeta xilè, Nicanor Parra (Premio Cervantes, 2011) i colpejava alhora la revolució cubana i l'imperialisme nordamericà. Era el 1972.
Quaranta-un anys després, aquell antipoema, reapareixia a l'Acadèmia Militar de Caracas, davant el fèretre on reposava el cos d'Hugo Chávez, el militar que va governar Veneçuela durant 14 anys sent elegit President en quatre eleccions generals netes, auditades per observadors internacionals.
 |
| Castro, Correa, Piñera, Morales i Santos aplaudeixen |
Els presidents conservadors i progressites, de dretes i d'esquerres de tots els països llatinomaricans (Dilma Rousseff i Cristina Fernández, absents, van concòrrer el dia anterior) van reunir-se a la seu militar convocats per la figura o la memòria de Chávez.
L'antipoema de Parra es convertia en un retrat viu d'una de les tendències de l'actual Amèrica Llatina: la unitat diversa, molt diferent a la uniformitat o l'equilibri, buscant, tots plegats, la inserció i participació en el nou món en formació, mitjançant la cooperació, la justícia social i al pluralisme polític.
Chávez protagonista
La presència dels governants de dreta i esquerra no va ser merament protocolària, sinó de reconeixement a Chávez com un dels protagonistes de l'Amèrica Llatina de la post-guerra freda, independent en relació als Etats Units i edificadora d'una coordinació política d'acord a procediments democràtics.
La presència dels governants de dreta i esquerra no va ser merament protocolària, sinó de reconeixement a Chávez com un dels protagonistes de l'Amèrica Llatina de la post-guerra freda, independent en relació als Etats Units i edificadora d'una coordinació política d'acord a procediments democràtics.
El President veneçolà va participar en aquesta construcció, sent un decidit i entusiasta forjador de l'UNASUR (Unió de Nacions d'Amèrica del Sud), la CELAC (Comunitat d'Estats Llatinoamericans i del Carib) i de l'ALBA (Aliança Bolivariana per els Pobles de la Nostra Amèrica).
un governant incòmode
Chávez va ser un governant incòmode i els grans mitjans de comunicació d'occident van dimonitzar-lo com un "tirà propi d'una república bananera", com un "dictador bàrbar". Quin és el parentesc de Chávez amb els caps d'aquelles repúbliques com Trujillo, Somoza, Duvalier, Castillo Armas, Pérez Jiménez, Stroessner? Quina semblança va tenir Chávez amb dictadors com Pinochet, Videla, Banzer i els cinc dictadors militars que van governar Brasil entre 1964 i 1985?
Chávez va ser un governant incòmode i els grans mitjans de comunicació d'occident van dimonitzar-lo com un "tirà propi d'una república bananera", com un "dictador bàrbar". Quin és el parentesc de Chávez amb els caps d'aquelles repúbliques com Trujillo, Somoza, Duvalier, Castillo Armas, Pérez Jiménez, Stroessner? Quina semblança va tenir Chávez amb dictadors com Pinochet, Videla, Banzer i els cinc dictadors militars que van governar Brasil entre 1964 i 1985?
Chávez pertany a la generació política de la Dilma Rousseff, de la Michelle Bachelet, encara que amb una formació diferent; era un militar rebel, però també amb una formació contraposada a la dels militars que van torturar a Rousseff i Bachelet. Era un comandant atrevit i de llenguatge directe fins a la insolència.
Com a polític autodidacta amb un carisma popular, religiós, va exercir el poder utilitzant formes autoritàries i formes democràtiques. Amb un ideari d'un nacionalisme llatinoamericà (bolivarià) i revolucionari (socialista) va posar la riquesa del pais al servei dels interessos populars, en benefici dels pobres, trencant amb la "Veneçuela saudí" del petroli i el milió i mig d'analfabets, governada per les oligarquíes polítiques conservadores i socialdemòcrates.
Aquesta política que va visibilitzar als pobres és la que va entusiasmar a amplis sectors populars. Una dona, en aquests dies, la va graficar així: "Veneçuela és l'unic país del món on els rics estan descontents i els pobres estan feliços" i això va descol·locar i contrariar als grans mitjans de comunicació d'occident.
ni heroi ni vilà
Ni Déu ni dimoni, ni heroi ni vilà, Chávez es va forjar amb un lideratge i estil polític ofensiu, perturbador, a vegades incomprensible, però sempre apuntant cap un món més solidari, amb més igualtat i justícia social, més humà.
En el seu llegat als veneçolans abans de morir va animar-los a contribuir a la preservació del planeta i de l'espècie humana: sense bombes nuclears ni forces destructives que contaminen els rius i mars i l'atmòsfera. Per sobre de capitalisme i socialisme o creença religiosa hi ha l'ésser humà. Una idea que connecta amb un altre antipoema de Parra: "socialistas y capitalistas del mundo uníos, antes que sea demasiado tarde".
ni heroi ni vilà
Ni Déu ni dimoni, ni heroi ni vilà, Chávez es va forjar amb un lideratge i estil polític ofensiu, perturbador, a vegades incomprensible, però sempre apuntant cap un món més solidari, amb més igualtat i justícia social, més humà.
En el seu llegat als veneçolans abans de morir va animar-los a contribuir a la preservació del planeta i de l'espècie humana: sense bombes nuclears ni forces destructives que contaminen els rius i mars i l'atmòsfera. Per sobre de capitalisme i socialisme o creença religiosa hi ha l'ésser humà. Una idea que connecta amb un altre antipoema de Parra: "socialistas y capitalistas del mundo uníos, antes que sea demasiado tarde".
No hay comentarios:
Publicar un comentario