QUIN LIDERATGE?

És comú considerar que el lideratge polític es mesuri amb la capacitat de manar, d'imposar, obligar o forçar al fet que els altres acceptin o cedeixin respecte a mesures o polítiques que es determinen. Per això, en aquests dies, és freqüent escoltar que si Mas obté majoria absoluta el su lideratge sortirà enfortit i en canvi, si no l'aconsegueix es veuria afeblit.

Aquest raonament obeeix a una comprensió autoritària de la política. Aquesta lògica, portada al màxim, conduiria a considerar com a valor un govern dominant davant una oposició residual o nul·la. És la idea del partit autosuficient, predestinat a conduir un pais d'acord a la seva pròpia visió, que considera que el seu projecte o les seves mesures són l'única alternativa.

El lideratge polític democràtic no passa per les majories absolutes, al contrari, aquestes, en el periode actual del segle XXI, solen derivar en autoritarisme com és el cas que es perfila en la conducció política d'Espanya  o com sovint succeeix en sistemes polítics bipartidistes, com va ser l'última reforma constitucional del PSOE-PP sobre el sostre del déficit sense consultar a la ciutadania espanyola.

El futur lideratge de Mas es provarà en la seva capacitat de considerar l'heterogeïtat de la societat catalana i com, a partir d'aquí, construeix una "majoria excepcional" que incorpori una diversitat política - molt més allà de la meitat més un - per aconseguir el dret a decidir dels catalans.

Aquest sí que seria un lideratge enfortit, molt superior a la majoria d'un partit o d'un bipartidisme polític, per obtenir el suport i l'entusiasme de la societat davant les inevitables pressions que vindran de l'Estat espanyol.

Però, un lideratge d'aquesta naturalesa -nacional i democràtic- necessita provocar un diáleg eficaç que arribi a acords compartits que reflecteixin la complexitat catalana. En suma, un lideratge que representi una síntesi nacional que apunti cap el dret d'autodeterminació.

Aconseguir el dret a decidir a Catalunya, exigeix un lideratge molt diferent al del govern protagonitzat per  CiU amb el suport del PP. Un nou govern que requerirà d'una política econòmica amb justícia social, que neutralitzi la fractura social pròpia de polítiques unilaterals ("la retallada de drets no pot ser l'única resposta a una crisi de deute", li ha dit a Rajoy la Presidenta del Brasil, pais que va suportar dues dècades de crisi de deute). És a dir, un lideratge que tingui el coratge d'utilitzar diversos instruments que donen a Catalunya les competències pròpies en favor de una redistribució del cost social de la crisi. 

També el nou govern necessitarà desenvolupar una gestió política de comunicació intensa amb les forces polítiques compromeses amb l'autodeterminació, fins i tot amb sectors que tenen raons per dubtar, i escoltar a una societat heterogènia, que no té ni pensament ni sentiment únics, però que desitja participar i decidir en el futur de les relacions entre Catalunya i Espanya.

El repte per a Mas és fer un lideratge intel·ligent, més nacional que partidari, que creï, alhora, cohesió social i política per empènyer un procés d'autodeterminació convincent cap a Espanya i sobretot cap a Europa, esquivant les fortes pressions que vindran de l'Estat Espanyol. Es tracta de crear les condicions democràtiques per a que la societat catalana triï sobre quin tipus de vincles vol respecte a l'Estat espanyol.

Mas, més que manar o imposar la visió d'un o dos partits, si vol arrivar a un referèndum o consulta, precisa d'un lideratge amb profunditat democràtica: gran capacitat de diàleg, arrivar a acords i transmetre transparència en l'acció administrativa i política. 

La idea és convèncer en comptes de vèncer -en el sentit de imposar-se a l'altre-, d'incloure diferents sensibilitats i no d'excloure alternatives sobre com enfrontar els processos d'autodeterminació i de crisi.