ESPANYA CAP L'INFERN

"Espanya ha de deixar de ser el "paradís" de la immigració il·legal" diu el portaveu del PP al Congrés de Diputats, Rafael Hernando. D'aquesta manera, el Govern del PP es proposa complir el seu objectiu de fer desaparèixer els immigrants sense papers del territori espanyol.

El Govern de Rajoy ha optat per negar el dret a la salut als immigrants irregulars, és a dir, no seran atesos en  cap centre de salut, aquells que no paguin 710 euros anuals si són menors de 65 anys i 1.864 si són majors d'aquesta edat. El propi portaveu explica el sentit de la mesura: aquestes persones "han de tornar als seus països".

És clar que un sense paper, a l' atur o amb feina esporàdica i precària, no té capacitat de reunir dits ingressos. El PP en comptes de expulsar per decret a quasi mig miler de estrangers sense residència recorre a la denegació de drets fonamentals com és la salut.

Però el portaveu del PP parla d'Espanya com a "paradís". No ho és ni per als immigrants sense o amb papers, ni per als espanyols a l'atur, ni per a els que treballen amb contractes o ingressos precaris, ni tampoc per als milers de joves espanyols que no poden independitzar-se de casa dels seus pares, ni per als professionals que han de buscar feina en altres països.

Espanya no és un paradís ni per als treballadors estrangers ni autòctons. Més aviat és un país desconcertat i que ha entrat en un període de decadència política, econòmica i moral. La crisi de representació de la seva classe política, la deterioració i l'empobriment creixent de la seva població i l'ambient de corrupció i protecció a delinqüents que s'aprofiten de les seves posicions de poder financer i polític o que cometen frau al fisc col·locant els seus diners en paradisos fiscals.

Tot això és producte d'una crisi internacional, però també a causa dels governs socialista i popular. Per una part, el govern del PSOE va incomplir la promesa amb els espanyols de canviar el model de creixement establert el 1998 amb el programa de liberalització del govern d'Aznar, després va negar en forma descarada durant més d'un any la crisi a Espanya, per finalitzar sotmetent-se a les directrius dictades per Merkel-Sarkozy.

Per una altra part, el govern del PP va incomplir les promeses fetes als espanyols durant la campanya de fa set mesos. Va enganyar a la població dient que el problema d'Espanya era de confiança i que a la seva arribada al govern aquesta es restabliria i està profunditzant la deterioració amb una política de retallades socials, augment dels impostos indirectes i de canvis estructurals que aguditzen la desigualtat social i la depressió econòmica.

El govern del PP manifesta desesperació al carregar contra els drets humans (com és la denegació de l'accés a la salut) dels més desfavorits: els immigrants sense papers. A més, enganya als espanyols quan el problema principal són els costos que generen els ciutadans britànics, francesos, italians o de altres països de la Unió Europea, que no resideixen a Espanya, i que aprofiten la seva condició d'europeu per ser atès en hospitals espanyols.

El govern sembla no tenir consciència ni escoltar als professionals que adverteixen que si els prop de mig miler de persones immigrants sense papers no són ateses posen en perill la salut de la resta de la població. Així, el govern de Rajoy sembla portar a Espanya cap al seu propi infern.