LA CRUILLA DE MAS

La paraula intervenció es posa sobre Espanya i el seus territoris. La Comissió Europea espera que el govern de Rajoy sol·liciti formalment un rescat el proper setembre. Al seu torn, el govern d'Espanya espera que les autonomies compleixin les seves instruccions respecte el sostre del dèficit autonòmic sota pena d'intervenció. 

A més, la idea de mesures recentralitzadores carreguen l'aire polític, sobretot quan cinc comunitats autònomes planten cara al govern central, per exemple davant el cas de l'assistència de salut als immigrants sense papers. 

Com es veu, les incerteses creixen, però això succeeix especialment amb Catalunya, després que el Parlament aprovés la iniciativa d'un pacte fiscal, que suposa establir un concert econòmic o hisenda pròpia a Catalunya.

El govern de CiU i el PPC, durant més d'un any i mig, han mantingut un pacte de fet. Amb aquest suport, la Generalitat ha pogut dur a terme les mesures de retallades del sector públic i intentar complir amb l'objectiu de dèficit que comparteix amb el govern central.

A pocs mesos de complir la meitat del periode, el govern de Mas es percep com un govern aplicat en  retallar despesa pública creant un alt cost social en els catalans. Ara, el govern de CiU vol fer-se càrrec d'una de les seves promeses electorals: recaptar la totalitat dels impostos.

Aquesta iniciativa, de caràcter sobiranista, posa en qüestió la seva aliança amb el partit popular i s'acosta a establir una nova aliança amb Esquerra Republicana (ERC). Però, sense el suport dels populars, el govern de Mas com enfrontaria els pressupostos per al proper any? 

ERC ja ha posat límits per acordar un pacte: cap retallada en educació i salut, sinó tocar els impostos que afecten als sectors benestants de la societat. També ha posat com a condició que CiU faci una oposició sense ambigüitats al govern de Rajoy en el Congrés dels Diputats a Madrid.

Totes les mirades es posaran sobre el President Mas: continuarà amb l'ambigüitat dels "pactes asimètrics" amb la pretensió d'aconseguir atraure al govern d'Espanya a una negociació o respondrà en forma contundent en direcció a afirmar el dret d'autodeterminació de Catalunya?

Les dades són ambivalents: per una part, després que el Ministre Montoro humiliés al Conseller Mas-Colell i aquest respongués amb la seva absència a la reunió següent, el propi Conseller va dir, dies més tard, que l'incident s'havia d'oblidar i tornar a la taula per negociar una flexibilizació del sostre del dèficit català. Tanmateix, per una altra banda, el govern ha obtingut el suport majoritari del Parlament per presentar davant el govern central un nou pacte fiscal que consideri la hisenda pròpia.

Per acabar, el problema per a CiU és aclarir si està disposada a cercar una majoria política i social qualificada i mobilitzada a Catalunya. Això significaria necesariament fer un pacte econòmic i social més integrador, que clarament apuntés cap una redistribució social dels costos de la crisi.

En aquestes condicions, el govern de Mas podria desafiar al govern de Rajoy convocant un referèndum consultiu i  demostrar-li, sense dubtes, que compta amb la legitimitat del poble de Catalunya per demanar-li les competències per recaudar la totalitat dels impostos.