QUÈ FER AMB ELS IMPUTATS?

Una persona imputada per la decisió d'un jutge es converteix en sospitosa. Però no es tracta de qualsevol sospita. El dubte que penja sobre ella és el resultat de la decisió d'una autoritat el raonament especialitzat de la qual es basa en indicis i fets que evidencien una probable culpabilitat. Per això, quan aquesta sospita cau sobre algú que posseeix un càrrec públic desperta alarma.

La cúpula militar turca, recentment dimitida, va intentar ascendir a 17 oficials imputats per tribunals civils de participar en la trama d'un cop militar contra el govern democràtic de l'actual President Erdogan (2003). El dimitit cap de l'Estat Major de l'Exèrcit turc, Isik Kosaner, va explicar la promoció dels 17 amb l'argument que les seves sentències encara no havien estat emeses.

El mateix raonament dels militars turcs va ser utilitzat per la cúpula del Partit Popular quan va decidir la postulació de Francesc Camps, imputat per un jutge de "suborn passiu impropi", a la reelecció de la Generalitat Valenciana. El cap del Partit, Mariano Rajoy va justificar la decisió dient que mentre no es dicti sentència, no hi havia cap problema per exercir un càrrec públic.

En ambdós casos, el raonament mostra debilitat ètica. Les persones -els 17 militars i Camps- si bé no són culpables, sí que són persones que tenen la seva credibilitat qüestionada per una autoritat representativa del poder judicial. Per la natura de les seves responsabilitats públiques aquest tipus d'imputats haurien de suspendre les seves funcions fins que no s'emeti sentència definitiva.

La ciutadania, cada cop més, expressa el seu rebuig a la corrupció que es manifesta en la classe política. Aquesta està formada, entre molts altres fets, per la defensa incondicional que els partits donen als imputats quan són de les seves files.

Ara, que s'acosten les eleccions generals, és la oportunitat per a que els partits proposin canvis en seus programes que millorin la qualitat de la democràcia. En aquest sentit seria adequat veure propostes de noves normes constitucionals que exigeixin transparència en el comportament de les persones que ocupen càrrecs que requereixen la confiança pública dels ciutadans, siguin aquests polítics, militars o jutges.