Rupert Murdoch va dir que no sabia res. Desconeixia els mètodes gansterils emprats pels seus lleials del News of the World, el seu principal mitjà de comunició al Regne Unit,
El magnat va dir que ignorava la pràctica del suborn de policies i escoltes telefòniques a polítics, membres de la reialesa, famosos i familiars de víctimes, entre altres.
El negacionisme de Murdoch s'assembla molt al dels dictadors quan diuen desconèixer l’ús de mètodes criminals (assassinats, tortures, extorsions, etc) comesos o justificats pels seus incondicionals o partidaris.
L’objectiu tant de l’explotació de la intimitat i la tragèdia dels altres, com l’extorsió a polítics és aconseguir més poder i exercir un domini sobre els governs de torn i els partits polítics, com a també estendre el seu imperi en el mercat dels mitjans.
La lògica de dominació totalitària manifesta s'assembla a les emprades per les dictadures. Com Murdoch, els dictadors utilitzen la por com a mecanisme per subordinar persones i institucions als seus interessos. Amb raó s’ha dit que molts polítics senten una sensació de alliberament al veure a Murdoch assegut en el banquet dels acusat. La majoria li temia i per això li eren complaent o callaven.
Després que esclatés el cas del News, molts diuen que tots sabien l’ús dels mètodes delictius del diari de Murdoch, però ningú deia res. Això és el que produeix indignació. La falta d’ètica, de valor, de coratge de la classe política per defensar els valors democràtics i preferir posar a resguard els seus interessos particulars, personals.
Una demostració de com els poders fàctics transnacionals, en aquest cas mediàtics, actuen per damunt els poders democràtics representatius, s’engoleixen als polítics, els coopten, subordinant-los als seus interessos, erosionant o anul·lant la seva representativitat.
Els polítics cedeixen a la sobirania dels mercats i se sostreuen a la sobirania dels ciutadans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario