Un aire fresc, és a dir d’indignació, sembla ingressar als despatxos dels polítics europeus. Molts diputats britànics treuen la seva ràbia contra el magnat de les comunicacions, Rupert Murdoch. Zac Goldsmith, diputat conservador diu: “Murdoch ha castrat aquest Parlament per a vergonya de tots nosaltres”.
Les molèsties s’estenen quan l'Agència Moody's classifica com a “bo escombreria” el deute portuguès i diu que el país ja marxa cap a un segon rescat. L’atreviment ha tocat la política europea. El Ministre de Finances d’Alemanya, Wolfgang Schäuble furiós reacciona dient: “s’ha d’acabar amb l’oligopoli de les agències”.
Fins a Espanya, la irritació penetra els murs oficials. El Ministre del Treball, Valeriano Gómez es desmarca del govern socialista i llença contra els banquers l’acusació d’haver sigut causants de l’atur que constreny Espanya i proposa pujar els impostos davant els “obscens” sous dels directius de la banca.
L’imperi mediàtic de Murdoch, l’agència nord-americana Moody’s i els bancs espanyols són blanc de la còlera o crítica de polítics que començen a incomodar-se amb les actuacions dels poders fàctics internacionals.
Polítics incòmodes…
Les il·legalitats (escoltes telefòniques) comeses per El News of the World, han creuat totes les línies vermelles. Sorprèn quan els polítics l’identifiquen com a un coaccionador d’ells mateixos. El primer Ministre, David Cameron anuncia canvis en el sistema de regulació de la premsa.
La desqualificació del deute portuguès per Moody’s ha provocat l’elevació de cop dels tipus d’interès en els mercats de deute, cosa que amenaça amb desestabilitzar les polítiques anticrisi que promou la Unió Europea. El president del Consell d’Europa, Durao Barroso llença el repte de crear una agència de qualificació europea.
Les crítiques de la banca a les reformes laborals a Espanya i la imminència de la campanya electoral permeten a alguns membres del govern socialista alçar la veu als banquers. El candidat Pérez Rubalcaba ja culpabilitza a les entitats financeres de la crisi econòmica pels seus actes: “donar diners a qui sabien que no els podien retornar”.
… davant els poders fàctics
Els polítics, fins ara, han renunciat a posar fre a les accions dels poders transnacionals, siguin aquestes il·legals o contràries a l’ètica o desestabilitzadores. Més encara, han optat per desentendre’s, doblegar-se o acomodar-se, donant-los suport. Així, els polítics han anat desprestigiant la democràcia representativa.
La soberania dels ciutadans s’ha vist suplantada pels poders fàctics internacionals, als quals no els interessa el parer, l’opinió ni les decisions dels ciutadans, només els importa el seu propi poder basat en els diners i el control dels mercats que, per assegurar-lo no dubten en exercir un poder intimidatori davant els polítics.
No hay comentarios:
Publicar un comentario