“Primero, los de casa” va ser el lema de Plataforma per Catalunya, el partit d’Anglada, que en les eleccions municipals del maig passat va multiplicar cinc vegades la seva votació respecte a les del 2007.
Tota una invitació a crear una societat segregada. El Govern de CiU comença acceptar-la, com una manera d’estalviar recursos públics. Aquest proposa, en la llei Ómnibus, excloure a les famílies estrangeres residents - cinc anys a Espanya i dos anys consecutius a Catalunya - de les ajudes per naixement o adopció d’un fill.
L’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol (PP), triat amb els vots de CiU, s’ha vanagloriat de que el Govern d’Artur Mas hagi pres la seva direcció, recordant que ell ja havia sostingut la mateixa idea en la campanya municipal.
“Primero, los de casa”, ja no respecte als immigrants indocumentats, sinó als nouvinguts nomalitzats, els mateixos que Convergència Democrática fa uns anys havia convidat a integrar-se a la anomenada Casa Gran.
La iniciacitiva del Govern de CiU obre les portes a la construcció d’un règim discriminatori, una mena d’apartheid a la societat catalana. La concreció d’aquest règim es fa d’acord a una raó discriminatòria segons la qualitat d’estranger mantinguda pels sectors racistes de l’Europa actual, del quals Anglada i Garcia Albiol en són excel·lents exponents a Catalunya.
Però també, el Govern nacional-liberal segueix l’empremta conservadora al deixar caure el pes de la crisi contra els més pobres de la societat, en aquest cas, els immigrants.
La Casa Gran, que Convergècia Democràtica alguna vegada va prometre als nouvinguts, es comença a reduir i es comença a fer realitat la máxima dels Anglada i García Albiol, que no hi caben tots. Una expressió que també han pronunciat la Sánchez Camacho, i el Durán Lleida. Els comptes clars: quants immigrants sobren a Catalunya?
No hay comentarios:
Publicar un comentario