La xenofòbia sembla apuntar-se a la Generalitat. El conseller d'Empreses i Ocupació, Francesc Xavier Mena acusa als marroquins de cometre actes fraudulents: apropiar-se indegudament de recursos socials de l'Administració catalana.
Així va justificar la seva imposició de canviar els procediments de pagament de la Renta Mínima d'Inserció (RIM), el que va portar a que 34.000 beneficiaris es quedessin sense rebre el seu ingrés de 420 euros el mes d'Agost.
Així el conseller criminalitza als marroquins, el grup més nombrós d'immigrants a Catalunya (225.000, 19% dels immigrants). Els culpabilitza al denunciar-los com a usurpadors de diners públics destinats als sectors més pobres. Tot això sense presentar cap prova.
Els delictes, com el frau, són imputables a persones, mai a grups o col·lectius nacionals. L'estigmatització suggerida per el conseller Mena és una contribució més al desenvolupament de la xenofòbia de la població catalana contra els marroquins ( o moros).
El procediment seguit per Mena ha sigut desproporcionat. Ha rebut el rebuig d'especialistes, professionals, ONGs, institucions, com el Síndic de Greuges, parlamentaris, a més de les seves temeràries acusacions. A diferència de Mena, el seu col·lega, el conseller de Benestar Social, Josep Lluís Cleries al menys s'ha disculpat pels problemes causats. Mentrestant, el PSC, ERC i ICV han aconseguit una sessió especial del Parlament per a que ambdós consellers passin comptes les seves gestions.
El Govern de CiU es va definir com a el govern dels millors a principis d'any, quan el President Mas va presentar al seus consellers com a persones idònies pels seus antecedents. Després de vuit mesos podem veure que ni el conseller Puig ni el conseller Mena compleixen amb mínims requerits.
Ambdós han demostrat una actitud prepotent molt rígida a l'hora de respondre a les crítiques pels seus criteris i decisions. En el cas de Puig en el tractament al moviment 15-M (desallotjament de la plaça Catalunya i repressió en el Parlament). En el cas de Mena, en el tractament del control d'irregularitats en els cobraments de la RMI.
La improvisació, les dolentes decisions i sobretot una conducta autoritària i perillosa per a la seguretat i convivència ciutadana a l'estigmatitzar els indignants com a un moviment violent i als immigrants marroquins com a delinqüents.
Així va justificar la seva imposició de canviar els procediments de pagament de la Renta Mínima d'Inserció (RIM), el que va portar a que 34.000 beneficiaris es quedessin sense rebre el seu ingrés de 420 euros el mes d'Agost.
Així el conseller criminalitza als marroquins, el grup més nombrós d'immigrants a Catalunya (225.000, 19% dels immigrants). Els culpabilitza al denunciar-los com a usurpadors de diners públics destinats als sectors més pobres. Tot això sense presentar cap prova.
Els delictes, com el frau, són imputables a persones, mai a grups o col·lectius nacionals. L'estigmatització suggerida per el conseller Mena és una contribució més al desenvolupament de la xenofòbia de la població catalana contra els marroquins ( o moros).
El procediment seguit per Mena ha sigut desproporcionat. Ha rebut el rebuig d'especialistes, professionals, ONGs, institucions, com el Síndic de Greuges, parlamentaris, a més de les seves temeràries acusacions. A diferència de Mena, el seu col·lega, el conseller de Benestar Social, Josep Lluís Cleries al menys s'ha disculpat pels problemes causats. Mentrestant, el PSC, ERC i ICV han aconseguit una sessió especial del Parlament per a que ambdós consellers passin comptes les seves gestions.
El Govern de CiU es va definir com a el govern dels millors a principis d'any, quan el President Mas va presentar al seus consellers com a persones idònies pels seus antecedents. Després de vuit mesos podem veure que ni el conseller Puig ni el conseller Mena compleixen amb mínims requerits.
Ambdós han demostrat una actitud prepotent molt rígida a l'hora de respondre a les crítiques pels seus criteris i decisions. En el cas de Puig en el tractament al moviment 15-M (desallotjament de la plaça Catalunya i repressió en el Parlament). En el cas de Mena, en el tractament del control d'irregularitats en els cobraments de la RMI.
La improvisació, les dolentes decisions i sobretot una conducta autoritària i perillosa per a la seguretat i convivència ciutadana a l'estigmatitzar els indignants com a un moviment violent i als immigrants marroquins com a delinqüents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario