Rajoy i Rubalcaba no tenen ulls per reconèixer el nou actor polític a Catalunya: un moviment cívic empoderat, que pensa i actua políticament amb autonomia dels partits. Tenen una mirada centralista al no reconèixer Catalunya com una nació o nacionalitat amb dret a decidir sigui per a independitzar-se o federar-se amb l'Estat espanyol. Mentrestant, en un any, Mas no ha sabut construir una força política suficient per pactar una consulta amb el govern espanyol.
Rajoy i Rubalcaba anul·len el diàleg
Rajoy i Rubalcaba coincideixen en què el diàleg amb el govern d'Artur Mas passa perquè aquest renunciï a la consulta sobirana. Rajoy l'invita a un "diàleg sense data de caducitat" - una conversació inútil- i sense considerar cap matèria que estigui fora del marc jurídic, com la consulta. Pérez Rubalcaba l'invita a un diàleg sobre una reforma constitucional federal.
Rajoy i Rubalcaba anul·len el diàleg
Rajoy i Rubalcaba coincideixen en què el diàleg amb el govern d'Artur Mas passa perquè aquest renunciï a la consulta sobirana. Rajoy l'invita a un "diàleg sense data de caducitat" - una conversació inútil- i sense considerar cap matèria que estigui fora del marc jurídic, com la consulta. Pérez Rubalcaba l'invita a un diàleg sobre una reforma constitucional federal.
Ambdós, en comptes d'un diàleg, proposen a Mas a que claudiqui, és a dir, que abandoni el projecte d'autodeterminació i torni a la posició d'abans de l'11 de setembre de 2012.
 |
| Rubalcaba: deixi la consulta sobiranista per la reforma constitucional |
Tot dos ignoren el moviment cívic que va aixecar l'exigència al Parlament i al Govern a obrir un procés d'autodeterminació. Així, no el consideren com un factor polític fonamental per entendre l'actual cicle sobiranista, un moviment autònom de les directives dels partits.
Rajoy i Rubalcaba no s'adonen de l'empoderament polític de la societat civil independent dels partits polítics. Aquest és un dels signes en aquests temps de crisi del model dominant des dels 80, quan l'economia financera va establir la seva supremacia en el món global, subordinant la política cap a una mera administració i protecció dels interessos de les grans corporacions privades.
Rajoy i Rubalcaba no s'adonen de l'empoderament polític de la societat civil independent dels partits polítics. Aquest és un dels signes en aquests temps de crisi del model dominant des dels 80, quan l'economia financera va establir la seva supremacia en el món global, subordinant la política cap a una mera administració i protecció dels interessos de les grans corporacions privades.
El nou actor polític: el moviment cívic
Aquest és el fet políticament rellevant que no sembla interessar als caps de govern i de l'oposició espanyola. En el cas català, des del 2009 (consultes independentistes) un moviment cívic ve assumint un projecte polític en forma autònoma als partits. Empoderat, pensa políticament pel seu compte i emprèn una estratègia amb un estil propi per sumar forces des de baix.
Aquest moviment, quatre anys després, irromp en l'escenari polític i mediàtic (Diada 2012) i incideix en forma decisiva en els ciutadans i explica en gran mesura el moll dels resultats de l'elecció del 25-N: la conformació d'una majoria democràtica plural sense majoria absoluta, com pretenia Mas.
Els ciutadans a les urnes van recolzar l'objectiu del moviment cívic: la consulta sobiranista, confiant en la diversitat política, representativa de la societat catalana i no en l'hegemonia de partit únic (la majoria absoluta o excepcional).
Aquest és el fet políticament rellevant que no sembla interessar als caps de govern i de l'oposició espanyola. En el cas català, des del 2009 (consultes independentistes) un moviment cívic ve assumint un projecte polític en forma autònoma als partits. Empoderat, pensa políticament pel seu compte i emprèn una estratègia amb un estil propi per sumar forces des de baix.
Aquest moviment, quatre anys després, irromp en l'escenari polític i mediàtic (Diada 2012) i incideix en forma decisiva en els ciutadans i explica en gran mesura el moll dels resultats de l'elecció del 25-N: la conformació d'una majoria democràtica plural sense majoria absoluta, com pretenia Mas.
Els ciutadans a les urnes van recolzar l'objectiu del moviment cívic: la consulta sobiranista, confiant en la diversitat política, representativa de la societat catalana i no en l'hegemonia de partit únic (la majoria absoluta o excepcional).
La debilitat de Mas: no llegir bé el 25-N
El govern de Mas, sorprès per no haver aconseguit la majoria absoluta, no va entendre l'abast d'aquest resultats. Prova d'això és que després d'un any de les eleccions no ha sabut consolidar una majoria política que, juntament a la trama de la societat civil catalana i recolzat amb el moviment cívic, sigui capaç d'obligar al govern d'Espanya a asseure's a pactar una consulta.
La conducció del govern de CiU, recolzat per ERC, ha mostrat insuficiència o falta de pes polític (diferent a l'aritmètica electoral) per convèncer i entusiasmar a la societat com sí que ho ha aconseguit el moviment que ara s'expressa en l'Assemblea Nacional Catalana. No tot és de la seva responsabilitat, però ha fallat en el tipus de lideratge nacional al no compartir-lo amb la diversitat catalanista.
El govern té problemes cada cop més seriosos entre els partits que l'integren (CDC i UDC); no ha sabut atraure al PSC per a desenvolupar la declaració de sobirania del 13 de març de 2013; tampoc ha concitat confiança política en ICV-EUiA i les CUP excloent-les de tot debat sobre prioritats socials i econòmiques i de revisar una política de seguretat policial indubtablement autoritària.
Ni diàleg, ni pacte, després d'un any
El PP i PSOE amb les seves exigències cancel·len el diàleg amb el govern de Mas. Mentrestant, aquest no té força política per pactar una consulta amb el govern de Rajoy, desaprofitant la majoria parlamentària plural favorable a la consulta des de fa un any i el consistent moviment cívic que sí que ha demostrat més vigor i arrel en la societat catalana (Diada 2013).
El govern de Mas, sorprès per no haver aconseguit la majoria absoluta, no va entendre l'abast d'aquest resultats. Prova d'això és que després d'un any de les eleccions no ha sabut consolidar una majoria política que, juntament a la trama de la societat civil catalana i recolzat amb el moviment cívic, sigui capaç d'obligar al govern d'Espanya a asseure's a pactar una consulta.
La conducció del govern de CiU, recolzat per ERC, ha mostrat insuficiència o falta de pes polític (diferent a l'aritmètica electoral) per convèncer i entusiasmar a la societat com sí que ho ha aconseguit el moviment que ara s'expressa en l'Assemblea Nacional Catalana. No tot és de la seva responsabilitat, però ha fallat en el tipus de lideratge nacional al no compartir-lo amb la diversitat catalanista.
El govern té problemes cada cop més seriosos entre els partits que l'integren (CDC i UDC); no ha sabut atraure al PSC per a desenvolupar la declaració de sobirania del 13 de març de 2013; tampoc ha concitat confiança política en ICV-EUiA i les CUP excloent-les de tot debat sobre prioritats socials i econòmiques i de revisar una política de seguretat policial indubtablement autoritària.
Ni diàleg, ni pacte, després d'un any
El PP i PSOE amb les seves exigències cancel·len el diàleg amb el govern de Mas. Mentrestant, aquest no té força política per pactar una consulta amb el govern de Rajoy, desaprofitant la majoria parlamentària plural favorable a la consulta des de fa un any i el consistent moviment cívic que sí que ha demostrat més vigor i arrel en la societat catalana (Diada 2013).
No hay comentarios:
Publicar un comentario