L'autoritarisme de Rajoy es pot vèncer amb la força de la raó política: unitat catalana àmplia i movilització cívica. Mas encerta quan diu que la pregunta ha de ser inclusiva. Per tant, aquesta ha de considerar a tots els que volen trencar l'statu quo, siguin independentistes o no ho siguin.
autoritarisme versus diàleg
El govern d'Espanya ha derivat en govern autoritari. El PP decideix tot aplicant la seva majoria absoluta. Rajoy no estableix diàleg amb ningú. És indiferent envers els moviments ciutadans. En el cas català, utilitza la Constitució i les lleis per no parlar sobre la consulta sobiranista amb el President Mas. En una paraula l'autoritarisme mitjançant el silencí, el desdeny i l'exclusió.
autoritarisme versus diàleg
El govern d'Espanya ha derivat en govern autoritari. El PP decideix tot aplicant la seva majoria absoluta. Rajoy no estableix diàleg amb ningú. És indiferent envers els moviments ciutadans. En el cas català, utilitza la Constitució i les lleis per no parlar sobre la consulta sobiranista amb el President Mas. En una paraula l'autoritarisme mitjançant el silencí, el desdeny i l'exclusió.
 |
| Rajoy mira cap al costat si es tracta de diàleg, Mas intenta passar pàgina |
El govern català i el 77% del Parlament van fixar-se l'objectiu d'una consulta legal i pactada amb el govern d'Espanya. Això requereix d'un diàleg i un acord sobre la consulta entre tots dos governs. Però, Rajoy ho rebutja dient que no parla de qüestions que estan fora de la Constitució.
I els partits catalans, han estat interessats en un diàleg amb el govern espanyol sobre la consulta? Recordem que el President Mas no el considerava necessari. La carta enviada a Rajoy, a finals de juliol, per obrir una negociació per realitzar una consulta pactada, es va fer sota presió d'ERC i així complir el pas fixat al full de ruta.
amb tot el cos
Cap partit ha aixecat el diàleg com a senyera fonamental per arribar a una consulta. Ningú sembla interessat en intentar trencar l'autoritarisme del no-diàleg de Rajoy amb Catalunya. Per què no impulsar el diàleg com una de les eines per resoldre democràticament en una consulta el conflicte català-espanyol?
Què passaria si el govern de Mas, juntament als partits que van aprovar la consulta legal i pactada i institucions representatives de la societat civil catalana, subscrivissin un plantejament que exigís a Rajoy dialogar sobre la forma de realitzar la consulta. Això hauria d'escenificar-se amb una gran concentració (semblant a la del 10-J que va presidir el President Montilla) o en un acte més solemne "d'estat i societat civil" junts.
La resposta de Rajoy, tant si fos sí com no (encara que la fes a la gallega), seria favorable per seguir endavant. El projecte d'autodeterminació es carregaria de renovades raons davant Catalunya, Espanya i sobre tot Europa. La carta de Mas del juliol va ser necessària, però no suficient. Ara li tocaria un desafiament clar, profund i directe de tot el cos institucional i de la societat civil de Catalunya pel diàleg.
consulta i procés constituent
Mentrestant, s'espera un acord sobre la pregunta i la data de la consulta del 2014. El president Mas encerta quan planteja que la pregunta ha de ser clara i inclusiva, és a dir, que aconsigueixi consens entre els partits favorables al dret a decidir (fins i tot el PSC últimament allunyat del que va decidir fa set mesos).
Una pregunta incloent fa referència a si els catalans volen o no construir un Estat propi, sobirà, i per tant amb capacitat jurídica i política per decidir el futur de les relacions amb Espanya. Si la consulta aconsigueix una participació qualificada i una majoria per un Estat propi, aleshores tocaria obrir un procés constituent català.
En aquest procés, els catalans haurien de debatre el seu model d'Estat propi i sobirà on, un dels punts fonamentals, seria definir el seu caràcter independent d'Espanya o associat amb Espanya. Això hauria der ser decidit en un referèndum del poble català i després obrir negociacions amb l'Estat espanyol per implementar-ho.
comunicar-se, discutir, acordar
Diàleg amb Espanya i consulta sobirana no són excloents, com tampoc ho és amb les movilitzacions en l'espai públic. Tot això, són mecanismes democràtics d'una política cap a l'autodeterminació. No obstant, el seu èxit requereix de molta més unitat política a Catalunya. Cal conversar i discutir més per aconseguir un acord sòlid perquè el govern del PP triï entre seguir enroscat en l'autoritarisme o obrir-se cap a una solució democràtica del conflicte.
La resposta de Rajoy, tant si fos sí com no (encara que la fes a la gallega), seria favorable per seguir endavant. El projecte d'autodeterminació es carregaria de renovades raons davant Catalunya, Espanya i sobre tot Europa. La carta de Mas del juliol va ser necessària, però no suficient. Ara li tocaria un desafiament clar, profund i directe de tot el cos institucional i de la societat civil de Catalunya pel diàleg.
consulta i procés constituent
Mentrestant, s'espera un acord sobre la pregunta i la data de la consulta del 2014. El president Mas encerta quan planteja que la pregunta ha de ser clara i inclusiva, és a dir, que aconsigueixi consens entre els partits favorables al dret a decidir (fins i tot el PSC últimament allunyat del que va decidir fa set mesos).
Una pregunta incloent fa referència a si els catalans volen o no construir un Estat propi, sobirà, i per tant amb capacitat jurídica i política per decidir el futur de les relacions amb Espanya. Si la consulta aconsigueix una participació qualificada i una majoria per un Estat propi, aleshores tocaria obrir un procés constituent català.
 |
| Si es tria l'Estat propi, Catalunya ha de fer una Constitució i definir si independència o una fórmula associativa amb Espanya |
En aquest procés, els catalans haurien de debatre el seu model d'Estat propi i sobirà on, un dels punts fonamentals, seria definir el seu caràcter independent d'Espanya o associat amb Espanya. Això hauria der ser decidit en un referèndum del poble català i després obrir negociacions amb l'Estat espanyol per implementar-ho.
comunicar-se, discutir, acordar
Diàleg amb Espanya i consulta sobirana no són excloents, com tampoc ho és amb les movilitzacions en l'espai públic. Tot això, són mecanismes democràtics d'una política cap a l'autodeterminació. No obstant, el seu èxit requereix de molta més unitat política a Catalunya. Cal conversar i discutir més per aconseguir un acord sòlid perquè el govern del PP triï entre seguir enroscat en l'autoritarisme o obrir-se cap a una solució democràtica del conflicte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario