CDC POT EMBOLICAR LA TRANSICIÓ NACIONAL

CDC i PP estan enfrontats per la qüestió nacional. Ambdós estan acusats d'haver-se finançat en forma il·legal. Avui comença demanar-se la dimissió de Rajoy. Demà, l'actitud negacionista de Mas podria frenar el procés d'autodeterminació. ERC, ICV-EUiA i CUP, compromesos amb aquest procés, quines exigències li faran al cap de CDC i del govern català?   

Mas i Rajoy amb la paraula

El President Mas haurà de comparèixer el dimecres davant el Parlament per explicar el finançament il·legal de CDC d'acord a les evidències reunides pel jutge del cas Palau. L'endemà, el President Rajoy haurà d'explicar davant el Congrés de Diputats el finançament il·legal del PP que porta el jutge del cas PP (Gürtel més Bárcenas).

Añadir leFins a quan Rajoy pordrà dirque tot és fals

El partit més votat a Catalunya i el partit més votat a Espanya han estat "imputats" d'apropiar-se en forma indeguda de recursos per a el seu propi profit per els jutges. Un senyal de la degradació del sistema polític que els ciutadans comencen a percebre i que defineixen com el segon problema després de l'atur.

Mas i Rajoy, segur, coneixen els fets que expliquen les anomalies financeres, però poques són les expectatives de que les aclareixin en les seves respectives compareixences. Cap dels dos hi concorrerà per la seva pròpia voluntat, sinó que pressionats. En el cas de Mas per l'exigència discreta del seu aliat, ERC,  i en el cas de Rajoy per la amenaça del PSOE d'obligar-lo a presentar-se mitjançant un vot de censura.

un fre a l'autodeterminació?

A diferència del cas del PP que posa en escac el govern de Rajoy (PSOE i IU li han demanat la seva dimissió i la resta de partits es definiran després de la compareixença de Rajoy), el cas Palau podria comprometre el procés d'autodeterminació, com ho va dir el propi President Mas: "sense transparència i sense posar fre a la corrupció no es pot avançar en el procés de transició nacional".

No obstant això, Mas manté l'opacitat del cas Palau al negar tota vinculació de CDC sense donar cap explicació sobre les evidències concretes reunides per una investigació judicial de quatre anys. Davant la decisió del jutge de l'embargament de la seu de CDC i d'acusar-lo de rebre diners privats, via Félix Millet, a canvi d'adjudicacions d'obres públiques a la empresa donant, el partit es limita a qualificar al jutge d'arbitrari.

Fins a quan Mas podrà dir que el que diu el jutge no és veritat

Per altra banda, el President Mas, a sis mesos d'haver-se reunit amb els més alts representants fe les institucions de control (Parlament, Tribunals, Sindicatures i Oficina Antifrau) i presentar 51 mesures concretes anticorrupció, només pot mostrar un portal sobre rendiment de comptes en l'acció del govern. En mig any és notòria l'inacció en matèries de regeneració democràtica. 

un cas essencialment polític

Així com la corrupció del PP posa en perill l'estabilitat del govern de Rajoy, la corrupció en CDC podria acabar danyant la legitimitat del lideratge del procés de transició nacional. Per tant, ERC, ICV-EUiA i les CUP, compromesos en aquest procés, han d'exigir a CDC una actitud de transparència política i que doni passos convincents davant l'opinió pública sobre les acusacions de finançament il·legal.

El problema de CDC amb la justícia és un tema polític, no només judicial. Compromet al govern que porta endavant el procés d'autodeterminació i per tant els interessos d'una majoria política i social important a Catalunya molt més enllà del partit de govern.    

    

LA RECULADA DE NAVARRO

Navarro acaba per marginar el PSC de la política catalana del dret a decidir. Es suma a una reforma de l'Estat autonòmic conduïda pel PSOE. Porta el partit cap un autonomisme fora de lloc a Catalunya. Entre el dret a decidir dels catalanistes i la re-centralització espanyolista, pot deixar-lo en la insignificança. Però, dins del socialisme català sorgeixen forces que es preparen per a la batalla de la tardor. 

A Granada, Navarro a la segona fila

reforma: autonòmica o federal?

El PSOE va aconseguir pactar amb el PSC una reforma de l'Estat autonòmic en sentit federal, com ho havia preconitzat Pérez Rubalcaba, en comptes d'anar cap l'establiment d'un Estat federal, com demanava Pere Navarro.

Es tracta d'avançar en el procés de descentralització de l'Estat autonòmic dotant-lo de més pes polític 

a través de, per exemple, trencar les ambigüitats competencials actuals, substituir el Senat per una cambra territorial representativa de les autonomies, establir noves equacions entre principi de solidaritat i d'ordinalitat, etc. 

Anar cap a una constitució de tipus federal suposa el reconeixement de Catalunya com una nació capaç de, lliure i democràticament, decidir federar-se i conviure amb le altres nacionalitats o regions de l'Estat espanyol. 

no al referèndum a Catalunya

El PSC, encapçalat per Navarro, ha acceptat les condicions imposades pel PSOE d'una Catalunya sense dret a decidir quines relacions vol tenir amb Espanya: així no només renuncia o s'allunya del federalisme, sinó que s'autoexclou de l'actual política catalana pel dret a decidir.

Navarro acaba sotmetent-se a la directiva de Pérez Rubalcaba: "diremos que no, siempre,  a un referèndum en Cataluña" (sigui pactat o no), després que el PSC s'havia compromès en el Parlament i en el Congrés dels Diputats a recolzar una consulta legal i pactada amb Rajoy, aleshores contrariant  i espantant als seus socis espanyols.

La directiva del PSC porta el partit fora del món catalanista Malgrat la seva retòrica federalista i d'independència del partit espanyol, la seva opció és integrar-se a la lògica del socialisme espanyol d'aprofundir l'Estat de les autonomies como si fos una federació més del PSOE.

el socialisme catalanista es desperta

La reculada de la directiva de Navarro dispara el socialisme catalanista. A la creació de Nova Esquerra Catalana d'Ernest Maragall i el corrent intern Avancem de Joan Ignasi Elena, s'afegeix un altre corrent, Fòrum Cívic, els catalanistes que es proposen el readreçament del partit mitjançant una organització estable dins del PSC: L'Agrupament Socialista de Catalunya.

els cinc diputats que van dir no a Navarro

Així mateix s'adverteix un moviment creixent a nivell d'ajuntaments amb renúncies de regidors i militants (Berguedà) i de províncies amb el recolzament al  Pacte pel Dret a Decidir (Terres de Lleida).

S'apropa una tardor càlida per al PSC, de prova de la seva democràcia interna, de la seva capacitat de debatre entorn de posicions oposades, entre si jugar-se a favor d'una Catalunya amb o sense dret a decidir el futur de les seves relacions amb Espanya.

ESCOLTAR MÉS A LA SOCIETAT

Acaba el primer semestre. Mas decideix no iniciar negociacions amb Espanya i exclou considerar una independència unilateral. La incertesa es dispara, més encara amb uns partits polítics dispersos. El govern i els partits han d'escoltar l'intel·ligència política expressada per representants socials en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i per Muriel Casals en el Camp Nou, amb un discurs integrador perquè els catalans puguin exercir el dret democràtic a decidir el proper any.   

Un pacte electoralment ampli i polìticament estret

 un canvi de ruta?

Per què el President Mas fuig del seu compromís d'obrir negociació i diàleg amb l'Estat espanyol per exercir el dret a decidir a través d'un referèndum, com diu el full de ruta pactat entre CiU i ERC?

Mas va intentar justificar l'incompliment del full de ruta dient que la matèria havia estat tractada en la reunió de març passat, quan ambdós es van reunir per tractar el problema del finançament de Catalunya (sostre de dèficit) i en forma secundària van parlar de la possibilitat d'una consulta, davant la qual el President Rajoy li va donar la seva opinió clarament negativa.

Tan insignificant és per a Mas el procés d'autodeterminació de Catalunya que ho va voler donar per resolt en minuts d'una reunió on el tema principal va ser un altre?  Per què Mas no ha tingut voluntat política per obrir formalment negociacions sobre el refèrèndum o consulta sobirana amb Rajoy?

la incertesa

D'aquestes preguntes en sorgeixen altres: Mas ha perdut l'expectativa de ser rebut per Rajoy per tractar aquest tema? Aquests dubtes creen una nova incertesa: el govern de la Generalitat creu possible una consulta pactada amb l'Estat espanyol? 

Ni tan sols a aquesta pregunta pot respondre's amb certesa. Mas és contradictori quan per una banda considera inútil iniciar negociacions (establertes en el full de ruta) per pactar amb Rajoy i per una altra,  rebutja una declaració unilateral d'independència, és a dir, la fórmula de no pactar amb Espanya.

Davant l'incompliment de Mas, ERC, sempre vigilant del seu soci, l'ha forçat a redactar una carta adreçada a Rajoy on li plantegi el tema a negociar. Una carta que és una foto dolenta que representa la debilitat política del govern a l'hora de gestionar  el procés d'autodeterminació.

el Parlament, lloc d'acords democràtics

Mas s'ha aturat quan el full de ruta li exigia encarar la consulta amb el President del govern d'Espanya. Es tractava de demanar una trobada per a que Mas li representés en un document oficial,  amb el recolzament del Parlament, on s'expressés la voluntat de negociació i acord d'una consulta democràtica per resoldre el contenciós Catalunya-Estat espanyol. La reunió, si es produïa, era una oportunitat per conèixer la disposició de Rajoy en relació a la demanda catalana.

El missatge del President Mas és la d'un govern amb falta de suport polític. CDC, alguns dubten en silenci; Duran Lleida (UDC) cada cop més crispat amb el seu soci; ERC dóna un suport justet, des de certa distància i desconfiança; ICV-EUiA i les CUP pràcticament segregades i el PSC, desunit, cada cop més allunyat del procés. Així, és difícil presentar-se a La Moncloa.

De cara  al segon semestre, sembla que el Parlament ha de ser el lloc idoni per nodrir el procés amb  contingut polític més clar i fort. És aquí on poden crear-se acords polítics pensant sempre en el que deia Muriel Casals: "els partits parlamentaris gestionen un capital d'il·lusions molt importants i han de ser conscients  de les expectatives generades”.

la societat civil té intel·ligència política

La societat catalana és l'altre actor que ha de sortir a l'espai públic a crear una atmosfera d'entusiasme i decisió d'apoderar-se del dret a decidir. Una societat que amb creativitat, música i paraules sumi adhesions a exercir un dret democràtic, impossible de prohibir en el segle XXI, com va dir Casals en el Camp Nou.

Muriel Casals crida als partits a sumar adhesions per al dret democràtic a decidir

La unitat política, a diferència de la dispersió actual, i la mobilització de la societat civil catalana organitzada en l'espai públic poden donar-li consistència política a un procés d'autodeterminació que, malgrat comptar amb una majoria política en el Parlament i una majoria social en les enquestes d'opinió, encara no es converteix en una força política convincent. 

Pot ser, aquest hagi sigut el motiu del President Mas per passar de llarg i no iniciar negociacions amb l'Estat espanyol. Potser sí o potser no. Hi haurà temps per a saber-ho.