MITJANS PÚBLICS I 27-S

La campanya electoral sembla una oportunitat per actuar d’acord als criteris i pràctiques  pròpies d’un nou país. Un camp d’alta visibilitat són els mitjans de comunicació públics. Aquests podrien representar en forma anticipada, davant la ciutadania, característiques de la qualitat d’un país, que sorgís d'un procés constituent o de canvis profunds del model polític i social a Catalunya.

Part del govern actual de la CCMA pactat entre CiU, PP i PSC el 2012

mitjans de comunicació i relats

L’adhesió ciutadana cap a les diferents llistes electorals provindrà de la seva identitat catalana o espanyola, en les seves diferents versions: independentista, sobiranista, federalista, autonomista o centralista, o de la seva ideología de dreta o esquerra, també en les seves diverses tonalitats: liberal, socialcristiana, socialdemòcrata, ecologista, socialista o llibertària. 

Però, els vots dels ciutadans – i no només els apolítics i els indecisos-  també provindran de si les opcions aconsegueixen empatitzar amb ells. Per això, la campanya electoral és una oportunitat de col·locar en la agenda un relat clar que sintetitzi temes que, per una banda reconeguin i interpretin les sensibilitats i preocupacions ciutadanes, i per l’altra, transmetin confiança cap a les propostes sobre el futur proper del país.

Els mitjans de comunicació són actors importants pel desenvolupament del procés democràtic, que no consisteix només en votar el 27-S, sinó en fer-ho lliurement, i per tant votar d’acord a la seva pròpia decisió, després de rebre informacions contrastades, opinions diverses i debats o confrontacions d’idees entre les diferents opcions.

l’heterogeneïtat política de la societat  

La pregunta és si els mitjans de comunicació estan en condicions d’adoptar o no aquests criteris per tematitzar la agenda política catalana durant el procés electoral, des de l'inici de la campanya fins a l' elecció mateixa.   

Els mitjans privats (grups Godó, Prisa, Unidad Editorial, Zeta, Premsa Ara, entre altres) tematitzaran d’acord a la seva preferència política, la qual serà explícita o implícita, el que no vol dir que excloguin o difamin contra les altres opcions polítiques.

I els mitjans públics? Aquests, sota l’administració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, (CCMA), haurien de ser neutrals, és a dir, no afavorir ni prendre partit per cap de les opcions en competència, i garantir el pluralisme a través d’un servei públic amb l’exigència d’assumir l’heterogeneitat  política de la societat catalana.

La conjuntura política catalana d’avui és més complexa que l’habitual. S’han convocat unes eleccions autonòmiques que per a uns han de decidir sobre l’obertura d’un procés constituent independentista i per a altres han de decidir un parlament amb diferents i contradictòries opcions no independentistes.

la qualitat periodística

En una mirada de conjunt, els mitjans públics  haurien de comprometre’s en la seva elaboració periodística considerar: un camp independentista partidari o no d’un canvi del model social; un camp de canvi de model social, partidari o no de la  independència; d’un camp reformista partidari d’un federalisme o d’aprofundir l’autonomisme; i d’un camp conservador partidari de l’statu quo constitucional amb més o menys ajustos competencials.

En aquest context, es tracta de oferir informacions, sota diferents formats (notes, entrevistes, debats…) amb la intenció  d’afavorir a que la ciutadania pugui aclarir dubtes, comparar, discernir i decidir el seu vot.

Això necessita de l’elaboració de productes periodístics de qualitat: amb independència del control polític o econòmic, sense dirigisme en les seves agendes i tractant una diversitat de temes que preocupin i interessin als ciutadans dins de la qüestió nacional i social i fer-ho amb pluralitat de fonts i opinions.

Mitjans de comunicació públics amb qualitat democràtica exigeixen seleccionar fonts informatives i d’opinió en forma rigorosa.  A l'equanimitat s’ha d’afegir pertinència o oportunitat, representativitat i consistència o competència política o professional, perquè el propòsit és la ciutadania, no les llistes.

El periodista ha de buscar la precisió, la claredat i el valor afegit en les seves notes i en les respostes de seus entrevistats i ser proactius en la direcció de debats, demanant que es responguin les preguntes que se'ls fan.

entre temps nous i vells

És possible que els mitjans públics catalans apliquin aquests criteris i exerceixen aquesta pràctica durant el procés electoral?  No és fàcil, si es consigna que en els últims tres mesos, la CCMA ha rebut advertències del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) per falta de pluralisme i la ordre de la Junta Electoral de Barcelona de retirar el logo d’estiu de TV3, perquè es confonia amb el símbol de la llista de Junts pel Sí.

A més a més, TV3 ha rebut critiques del Col·legi de Periodistes de Catalunya i del Sindicat de Periodistes de TV3 per falta de neutralitat i de la Plataforma de treballadors de TV3 “Més que una Tele” per qüestionar criteris professionals en el tracte a la convocatòria del 27-S.

En el rerefons d’aquests actes hi ha el canvi del règim legal audiovisual que van decidir el PP i CiU a Espanya i a Catalunya al començament dels governs de Rajoy i Mas. L’orientació va ser la mateixa: la “gubernamentalización” dels mitjans públics.

Aquests temps han canviat, no existeixen pactes legislatius entre CiU i PP. S’ha obert un procés de canvi a on s’ha de posar en valor l' “empoderamiento” dels ciutadans i la transparència política, precisament per fer un nou país amb qualitat democràtica. A això haurien de contribuir els mitjans de comunicació públics en aquesta conjuntura, que s'ha definit com a excepcional.