Només baixar de la terrassa del museu d'Història de Catalunya, van començar a sorgir incoherències excepcionals, no escrites en cap full de ruta, però molt presents a través del procés, per la disputa de qui li dóna el rumb, l'orientació, la qual es veu augmentada per la manca de sintonia, diàleg i el domini d'un lideratge que no ha sabut compartir i s'ha acostumat a imposar. Així ha nascut Junts pel Sí, amb un elenc vistós de figures, però al qual sembla faltar-li cohesió política.
L'u de "la llista majoritària"
L'insospitat nombre u de Junts pel Sí, Raúl Romeva, va deixar caure el dubte no més enllà de 48 hores del seu llençament com cap de llista, el 21 de juliol: "L'acord no diu explícitament que el president serà Mas" . La reacció de la vicepresidenta del govern, Neus Munté, va ser immediata: "Està parlat i ben parlat que Mas serà el candidat a 'president'"
 |
| La imatge i el discurs: junts o separats? |
L'u de "la llista majoritària"
L'insospitat nombre u de Junts pel Sí, Raúl Romeva, va deixar caure el dubte no més enllà de 48 hores del seu llençament com cap de llista, el 21 de juliol: "L'acord no diu explícitament que el president serà Mas" . La reacció de la vicepresidenta del govern, Neus Munté, va ser immediata: "Està parlat i ben parlat que Mas serà el candidat a 'president'"
Però Romeva, vint-i-cinc dies després, quan el govern feia vacances, va persistir en el dubte. Davant la pregunta: "¿Figura o no en el acuerdo que Mas será presidente? Usted dijo que no…" i quan la periodista encara no acabava de formular-la, el número u va fer un intent de fugida, però la professional, sense perdre'l de vista, li va dir: "no m'ha contestat". Aleshores, Romeva, al veure's enxampat, va deixar anar una resposta insospitada: "Es que no és rellevant"
No té importància qui presideix la Generalitat, per tant Mas és prescindible. El mateix dia, Oriol Junqueras, número cinc de la llista, en una entrevista radial, va considerar, com Romeva, que era "intranscendent" qui ocupi la presidència, com també la seva pròpia posició. Però, Carme Forcadell, número dos de la llista, li va recordar: hi ha un acord entre Convergència i Esquerra per fer que Artur Mas sigui el candidat a la presidència de la Generalitat".
La incoherència
Al dia següent, Romeva va propinar un nou cop quan va admetre que Artur Mas serà el president de Catalunya si la seva llista guanya el 27-S, perquè "sempre ha estat a les altures de les demandes ciutadanes". Semblen declaracions excepcionals davant una situació excepcional, com últimament s'acostuma justificar quan alguna cosa cau en una certa incoherència.
Al dia següent, Romeva va propinar un nou cop quan va admetre que Artur Mas serà el president de Catalunya si la seva llista guanya el 27-S, perquè "sempre ha estat a les altures de les demandes ciutadanes". Semblen declaracions excepcionals davant una situació excepcional, com últimament s'acostuma justificar quan alguna cosa cau en una certa incoherència.
Una d'aquestes és el número quatre de Mas en comptes de ser el número u. Com explicar-ho? Una manera de disminuir la seva supremacia sobre Junqueras, després d'aconseguir la llista majoritària en comptes de les llistes separades. No és el mateix ser l'u i el dos, que el quatre i el cinc. S'amaga la rivalitat sobre el lideratge.
Una altra incoherència és per què Junqueras evita comprometre una resposta de si Mas és o no el candidat a la Generalitat, si la mateixa ERC ha acordat amb CDC que sigui el president, segons Forcadell. Com explicar-ho? novament és la idea de fer aparèixer a Mas com un més de la llista, sense rellevància.
Mas, incomoda i ...
El nom de Mas sembla incomodar al punt que Romeva li nega el seu rol d'haver pilotat el procés. Ha sigut el govern de Mas i CDC el que l'ha conduït políticament, tot i que la seva base de sustentació i el que el manté viu és la força ciutadana organitzada per l'ANC, Òmnium, l'AMI i Súmate.
Tan és així que Mas va desoir l'ANC quan el 19 d'octubre, a la plaça Catalunya, Carme Forcadell va exigir al govern que convoqués eleccions l'hivern passat. I més encara, quan després del 25-M, Mas va comunicar a l'ANC i Òmnium que sense llista majoritària no convocaria eleccions pel 27-S.
A més a més, això explica que ERC hagi abandonat la llista separada, primer, i la llista de la societat civil, sense polítics, després. El procés només podia seguir endavant amb eleccions -"plebiscitàries"- i això depenia de Mas, en conseqüència Junqueras no tenia marge per aixecar una altra alternativa.
... imposa
La llista Junts pel Sí aparentment resolia la rivalitat entre CDC i ERC, però el problema és que la fórmula assolida havia arribat per imposició, de fet, de Mas i no com a resultat d'un diàleg i acord entre tots dos. Per tant, el conflicte d'hegemonia entre la esquerra i la dreta dins la llista majoritària independentista romanen. És probable que s'atenuen durant la campanya, com també ho és que reapareguin després del 27-S.
Així ho indiquen els senyals de Romeva i Junqueras quan s'hagi de triar el proper President i més encara si les CUP fossin decisives. Ja el seu cap de llista, Antonio Baños, ha dit que res serà automàtic i caldrà enfrontar una negociació on es posaria sobre la taula: el trencament amb l'Estat; un programa social de xoc contra la pobresa, agreujada pels baixos salaris a causa de la llei laboral, aprovada pel PP i CiU, i la qüestió de les retallades, privatitzacions i privilegis als grans inversors.
Mas, incomoda i ...
El nom de Mas sembla incomodar al punt que Romeva li nega el seu rol d'haver pilotat el procés. Ha sigut el govern de Mas i CDC el que l'ha conduït políticament, tot i que la seva base de sustentació i el que el manté viu és la força ciutadana organitzada per l'ANC, Òmnium, l'AMI i Súmate.
Tan és així que Mas va desoir l'ANC quan el 19 d'octubre, a la plaça Catalunya, Carme Forcadell va exigir al govern que convoqués eleccions l'hivern passat. I més encara, quan després del 25-M, Mas va comunicar a l'ANC i Òmnium que sense llista majoritària no convocaria eleccions pel 27-S.
A més a més, això explica que ERC hagi abandonat la llista separada, primer, i la llista de la societat civil, sense polítics, després. El procés només podia seguir endavant amb eleccions -"plebiscitàries"- i això depenia de Mas, en conseqüència Junqueras no tenia marge per aixecar una altra alternativa.
... imposa
La llista Junts pel Sí aparentment resolia la rivalitat entre CDC i ERC, però el problema és que la fórmula assolida havia arribat per imposició, de fet, de Mas i no com a resultat d'un diàleg i acord entre tots dos. Per tant, el conflicte d'hegemonia entre la esquerra i la dreta dins la llista majoritària independentista romanen. És probable que s'atenuen durant la campanya, com també ho és que reapareguin després del 27-S.
Així ho indiquen els senyals de Romeva i Junqueras quan s'hagi de triar el proper President i més encara si les CUP fossin decisives. Ja el seu cap de llista, Antonio Baños, ha dit que res serà automàtic i caldrà enfrontar una negociació on es posaria sobre la taula: el trencament amb l'Estat; un programa social de xoc contra la pobresa, agreujada pels baixos salaris a causa de la llei laboral, aprovada pel PP i CiU, i la qüestió de les retallades, privatitzacions i privilegis als grans inversors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario