L'ALTRE 25-M

L'autoritat política espanyola s'obstina contra la ciutadania. Li prohibeix que busqui l'opinió col·lectiva que legitimi socialment alternatives a les polítiques neoliberals. El No al multireferèndum és, per una banda, una mesura de protecció als grans interessos econòmics i, per una altra, un rebuig a reconèixer moviments ciutadans amb capacitat política de incidir en canvis. Quins partits polítics han donat recolze al multireferèndum? i quins han promogut la prohibició?

Moviments ciutadans s'obren pas amb consultes populars pel territori català

bloqueig a iniciatives ciutadanes

En què s’assembla el multireferèndum convocat pel proper 25 de maig a la consulta independentista de fa cinc anys, el 2009? Per una banda, tots dos, han estat convocats des de baix, per plataformes socials  i, per una altra, han sigut impugnats per institucions de l’Estat espanyol: la Junta Electoral d’Espanya, el multireferèndum i la Delegació del Govern d’Espanya, la consulta.

La Junta i la Delegació han argumentat que els referèndums i les consultes només poden ser convocats per l’autoritat del poder executiu i en ambdós casos les plataformes han recorregut la decisió de l’autoritat pública. La consulta del 2009 es va fer, i la voluntat dels organitzadors del multireferèndum és fer-lo.

Les consultes independentistes van sorgir de plataformes autònomes de directives de partits, després que l’Estatut, aprovat per la voluntat dels catalans en un referèndum fos suspès per la impugnació del PP davant el Tribunal Constitucional, i el multireferèndum també neix de la voluntat de xarxes d’organizatcions ciutadanes d’assumir una responsabilitat política amb autonomia de les institucions.

la democracia segrestada

La crisi de representativitat o, com es reconeix molt àmpliament, la distància i incomunicació entre els partits polítics i la ciutadania, estan a la base d’aquestes formes democràtiques de lluita per drets, valors i mesures concretes que apunten, en el cas del multireferèndum, a un canvi democràtic: una redistribuició del poder que garanteixi una societat políticament participativa y socialment més igualitària.

Per això, es requereix d'un procés constituent, com es planteja a Espanya davant l'esgotament de la Constitució i a Catalunya amb la formació d’un nou Estat que assumeixi aquesta nova realitat política, com diria el politòleg Norberto Bobbio, ampliant la democràcia integrant formes i continguts representatius i directes (revocatòria de mandats, referèndum, plebiscit, iniciatives d’acció populars i legislatives).

Avui és cada cop més evident que la democràcia representativa està segrestada per una oligarquía financera i política o com ho ha sintetitzat el jurista Javier Pérez Royo: “el sistema polític espanyol és formalment representatiu,però materialment ha deixat de ser-ho, en la mesura que els ciutadans no es senten reconeguts en les polítiques que posen en pràctica”.

no deixen votar

Produir una rehabilitació de la democràcia representativa i garantir la seva sostenibilitat, requereix de l’acció de moviments socials i ciutadans independents amb capacitat d’iniciativa, pressió, participació i negociació per incorporar continguts que aprofundeixin la democracia.

No obstant això, el multireferèndum convocat en vin-i-cinc municipis sobre diversos temes d’interès general i local no és tolerat per les actuals autoritats polítiques. Així, representen la defensa dels interessos econòmics i politics dels qui volen mantenir l’statu quo, en comptes d'estimular l'ampliació de la democràcia de la qual parla Bobbio.

La Junta Electoral justifica la prohibició del multireferèndum dient que podria influir, obstaculitzant i creant conflictes entre els ciutadans que vagin a votar en les eleccions europees, a causa de la seva naturalesa polèmica com, segons diu la mateixa Junta, ho han manifestat representants de diverses candidatures electorals del PP, PSOE, UPyD, VOX i  CILUS.

l'autoriarisme planeja sobre Catalunya

Per acabar, l'actitud de les institucions espanyoles davant el moviment sobiranista i els moviments socials a Catalunya, mostren l'intent d'anul·lar la capacitat política (la llibertat) d'expressar la opinió de la ciutadania, sigui interpretant normes en forma restrictiva (en el cas de la consulta sobiranista) o obertament manipuladores de les normes electorals (en el cas del multireferèndum),

Una demostració més de l'autoritarisme que domina  la política espanyola amb la imposició (decrets lleis, majories absolutes i bipartidisme, ordres justificades amb interpretacions interessades de les normes), és a dir, sense diàleg ni esperit d'estimular la participació política de la ciutadania més enllà de les eleccions de representants.

Fins i tot, això es neutralitza incomplint compromisos programàtics i acords subscrits, com va succeir en el govern de Rodríguez Zapatero i segueix succeint en el govern de Rajoy. .