NO AL 2016

El vigor i la transparència del moviment social no encaixa amb la feblesa i ambigüitat del govern i els partits polítics davant el procés d'autodeterminació. L'Assemblea Nacional Catalana demana determinació i coratge davant Espanya. La Generalitat i el Parlament estan en deute i els terminis polítics s'acaben

el sentiment de ser majoria

En la Diada 2013, el moviment social pel dret a decidir i la independència va substituir el malestar i la queixa per l'entusiame i la il·lusió. Cobrint tota Catalunya, de nord a sud, centenars de milers de ciutadans agafats de les mans van expressar un sentiment de majoria política a favor de la realització d'una consulta sobirana i d'un projecte de país independent.

Així, els catalans van respondre a la convocatòria de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) que va demostrar un alt nivell d'organització, superior a l'any passat quan va reunir centenars de milers de persones a Barcelona. No és el mateix organitzar una manifestació en una ciutat que una cadena humana continuada  al llarg de 400 kilòmetres.

En aquest context, d'un elevat suport ciutadà, la presidenta de l'ANC Carme Forcadell, ha donat un rotund No al 2016, en al·lusió directa a la idea llançada pel President Mas de realitzar una elecció plebiscitària al finalitzar el seu  període (2016) en cas que el govern espanyol bloquegi la consulta.

Forcadell demana determinació i coratge al govern de CiU

ara li toca al Parlament

Després d'un any en què el moviment social, encapçalat per l'ANC, va obrir un procés d'autodeterminació, la idea de convertir Catalunya en un subjecte polític sobirà s'ha enfortit. L'abril passat, el 77% dels diputats al Parlament va recolzar el govern de Mas per a que pactés amb el govern de Rajoy una consulta. 

Set mesos després, es verifica que el 80,5% dels catalans aproven una consulta que defineixi el seu futur com a pais, segons l'enquesta de l'Observatori de la Cadena Ser, i la mobilització ciutadana en la Diada del passat 11 de setembre, demostra la maduresa política de la societat catalana per a definir el seu futur el 2014.

És l'hora que les institucions catalanes funcionin bé, d'acord amb la demanda ciutadana de ser consultada. Això significa que la comissió parlamentària pel dret a decidir ha de proposar al govern criteris, continguts i terminis per a la negociació que Mas ha de iniciar amb Rajoy.

Mas s'ha d'aclarir

Es tracta de prendre la iniciativa. Provar si el govern d'Espanya està interessat en ajustar els marcs constitucionals i legals per a que la voluntat democràtica dels catalans s'expressi o si persiteix en el seu autoritarisme polític d'utilitzar la Constitució com a dic de contenció de la consulta.

El govern de Mas ha d'aclarir si la realització de la consulta està o no condicionada pel parer del govern d'Espanya en última instància. En cas que així sigui i el govern del PP no autoritzi la consulta, Mas ha de definir si l'elecció plebiscitària, com a últim recurs, seria el 2014 tal com ho demana l'ANC o el 2016 com ell ha assenyalat en una entrevista radial.

Per a un suposat diáleg i negociació entre Mas i Rajoy és imprescindible que el President consideri com actiu polític tant l'entusiame, la il·lusió i la maduresa cívica del moviment social català, com les deliberacions i consens parlamentari sobre el camí cap a la consulta.