 |
| Fa 4 anys, des de la societat es va fer el primer acte d'autodeterminació |
l'èxit polític de la mobilització ciutadana
Després d'un any d'obert el procés d'autodeterminació, centenars de milers de ciutadans catalans han passat de desplaçar-se pels carrers de Barcelona a fer-ho pels les carreteres de Catalunya; els partits catalans favorables al dret a decidir han augmentat la seva dispersió política i la desconfiança entre ells, tot i que el context presenta una ofensiva del govern d'Espanya per a frustrar el procés iniciat a Catalunya.
La mobilització social, hegemonitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és la base política fonamental del procés. Sense aquesta, ni CiU estaria encapçalant un govern soberanista, ni el govern espanyol es preocuparia seriosament de Catalunya. Per això s'equivoquen aquells que diuen que després de l'11 de setembre li toca a la política. La mobilització social és part de la política del dret a decidir.
 |
| El 2010, des de socialistes fins a independentistes deien: "Som una Nació" |
Es veritat, que la mobilització requereix de les institucions polítiques per decidir la estratègia política per aconseguir fer una consulta, perquè els catalans optin sobre quin tipus de relació volen tenir amb Espanya. Per això, l'ANC ha demanat als partits unitat entorn a realitzar una consulta que demani als catalans si volen o no la independència el 2014.
 |
| 2013: els ciutadans volen decidir el seu futur com a nació (foto:M.Cerqueira) |
la dispersió política dels partits
Aquest és el punt que manté dispersos als partits catalanistes. CDC, ERC, i CUP desitgen una consulta que pregunti per la indpendència, sí o no el 2014; UCD vol una pregunta que eviti que sigui directa sobre la independència i que la consuta sigui durant l'actual legislatura, fins el 2016; el PSC rebutja una consulta que pregunti només sobre la independència i que sigui forçosament el 2014 i ICV-EUiA planteja que la consulta sigui definida pel Parlament, tant l'estratègia com la pregunta i la data.
Tots diuen sí a la consulta, però aquesta només serà possible mitjançant un consens parlamentari, més enllà d'una majoria aritmètica. La alternativa d'anar cap una relació d'independència d'Espanya va ser la que va obrir el procés d'autodeterminació, per tant seria estrany que no es preguntés per aquesta opció. Però això no impedeix que les seves alternatives - una o dues- fossin formulades en termes propositius.
Fins i tot aquesta forma podria garantir millor la participació massiva i probablement la immensa majoria de catalans se sentirien identificats amb el procés d'autodeterminació. Els independentistes no haurien de tenir por de competir amb fórmules associatives i autonomistes de l'Estat espanyol, no independentistes; ni aquests haurien de tenir por de l'opció independentista. Totes són legítimes encara que no totes tinguin la mateixa consistència.
La consulta depèn dels partits catalans
Si els cinc partits no concordessin en quins termes es faria la consulta i en quin moment, existeix la possibilitat que els ciutadans siguin convocats a eleccions plebiscitàries el 2014. És a dir, que cada partit proposi en forma clara quina relació desitja tenir amb l'Estat espanyol.
La paradoxa és que malgrat, que el 80,5% dels catalans són partidaris de realitzar una consulta sobirana (enquesta Observatori SER), els cinc partits que s'han compromès fer-la podrien frustrar-la sense la participació de seu principal adversari: el govern d'Espanya. En canvi, si aquests partits la possibilitessin, sumats a aquesta gran majoria ciutadana, la consulta gaudiria d'una legitimitat interna i internacional a tota prova.
Faltaria saber si el govern d'Espanya la acordaria. El Presidente Rajoy, en resposta al President Mas, va dir que està sempre disposat a dialogar dins del marc constitucional i legal. ICV-EUiA ha proposat al Parlament que en el termini d'un mes el govern de Mas procuri una consulta d'acord a l'article 150.2 de la Constitució o segons l'article 92 de la Constitució.
Tot això requereix de suport dels cinc partits, més de dos terços del Parlament. Aquesta seria una decisió coherent amb els desitjos dels catalans, estiguin o no per la independència. Es tracta d'afirmar el procés d'autodeterminació català davant l'Estat espanyol, com ho van subscriure aquests partits l'abril passat.
Aquest és el punt que manté dispersos als partits catalanistes. CDC, ERC, i CUP desitgen una consulta que pregunti per la indpendència, sí o no el 2014; UCD vol una pregunta que eviti que sigui directa sobre la independència i que la consuta sigui durant l'actual legislatura, fins el 2016; el PSC rebutja una consulta que pregunti només sobre la independència i que sigui forçosament el 2014 i ICV-EUiA planteja que la consulta sigui definida pel Parlament, tant l'estratègia com la pregunta i la data.
Tots diuen sí a la consulta, però aquesta només serà possible mitjançant un consens parlamentari, més enllà d'una majoria aritmètica. La alternativa d'anar cap una relació d'independència d'Espanya va ser la que va obrir el procés d'autodeterminació, per tant seria estrany que no es preguntés per aquesta opció. Però això no impedeix que les seves alternatives - una o dues- fossin formulades en termes propositius.
Fins i tot aquesta forma podria garantir millor la participació massiva i probablement la immensa majoria de catalans se sentirien identificats amb el procés d'autodeterminació. Els independentistes no haurien de tenir por de competir amb fórmules associatives i autonomistes de l'Estat espanyol, no independentistes; ni aquests haurien de tenir por de l'opció independentista. Totes són legítimes encara que no totes tinguin la mateixa consistència.
 |
| Els partits catalanistes han d'escoltar el 80,5% que vol ser consultat |
La consulta depèn dels partits catalans
Si els cinc partits no concordessin en quins termes es faria la consulta i en quin moment, existeix la possibilitat que els ciutadans siguin convocats a eleccions plebiscitàries el 2014. És a dir, que cada partit proposi en forma clara quina relació desitja tenir amb l'Estat espanyol.
La paradoxa és que malgrat, que el 80,5% dels catalans són partidaris de realitzar una consulta sobirana (enquesta Observatori SER), els cinc partits que s'han compromès fer-la podrien frustrar-la sense la participació de seu principal adversari: el govern d'Espanya. En canvi, si aquests partits la possibilitessin, sumats a aquesta gran majoria ciutadana, la consulta gaudiria d'una legitimitat interna i internacional a tota prova.
Faltaria saber si el govern d'Espanya la acordaria. El Presidente Rajoy, en resposta al President Mas, va dir que està sempre disposat a dialogar dins del marc constitucional i legal. ICV-EUiA ha proposat al Parlament que en el termini d'un mes el govern de Mas procuri una consulta d'acord a l'article 150.2 de la Constitució o segons l'article 92 de la Constitució.
Tot això requereix de suport dels cinc partits, més de dos terços del Parlament. Aquesta seria una decisió coherent amb els desitjos dels catalans, estiguin o no per la independència. Es tracta d'afirmar el procés d'autodeterminació català davant l'Estat espanyol, com ho van subscriure aquests partits l'abril passat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario