lunes, 29 de octubre de 2012

MAJORIA ABSOLUTA?

Posar tots els ous dins d'un mateix cistell és d'alt risc. És el que fan els ciutadans quan donen majoria absoluta a un partit polític perquè governi. Tanmateix, la tendència és que els governs en aquestes condicions, siguin de la ideologia que siguin, es tornin superbs: no escoltin a la resta i se sentin amb el dret i la legitimitat d'excloure unes altres opinions. 

La majoria absoluta del PP ha envilit la democràcia a Espanya.  El govern de Rajoy ha desenvolupat una política grollerament contradictòria amb les promeses fetes, no ha demostrat cap interès per polítiques de diàleg social, ha imposat mesures de dèficit, educació, sanitat, etc., sense considerar les opinions de les autonomies no governades per el PP. L'última demostració ha sigut la Llei de Pressupostos de l'Estat a on va aplicar la majoria absoluta rebutjant totes les esmenes de la resta dels partits.

La majoria absoluta de CiU seria perillosa per una política d'autodeterminació nascuda des de la societat civil catalana. El caràcter democràtic d'aquesta requereix d'un govern obert, flexible, capaç d'integrar diferents sensibilitats polítiques i socials dins d'una política d'autodeterminació catalana. 

Si l'objectiu principal de la propera legislatura és que els catalans decideixin el seu propi futur (referèndum), el govern hauria d'atraure, convèncer i entusiasmar a una fortíssima majoria que obligui al PP i PSOE a obrir un diàleg sobre la realització d'un referèndum d'autodeterminació o que legitimi una consulta sobiranista aprovada per el parlament català.

Així com el govern de CiU va acollir, durant dos anys, el suport del PP per aplicar una política de retallades socials, que finalment han portat més pobresa i desigualtat, sense complir els objectius d'estabilització, ara hauria de buscar acords amplis amb l'esquerra catalana amb una política de ajustos més equilibrats socialment i impulsar una economia productiva pròpia.

Les circumstàncies aconsellen un govern en diàleg directe amb els partits catalanistes, les organitzacions socials i la ciutadania a l'espai públic. Un govern capaç de fer un lideratge transversal, que cohesioni una majoria que aconsigueixi o legitimi el dret d'autodeterminació que encara els catalans no tenen. 

Una majoria absoluta per a CiU conspiraria respecte a aquesta visió integradora. Però, si així com els milers de catalans l'11-S van precipitar que el govern de Mas es decantés per una aposta clarament sobiranista, una àmplia majoria de ciutadans, el proper 25-N, hauríen de donar una amplísissima representació als partits polítics que vulguin arribar a un referèndum o consulta.

D'aquesta manera, exigir al futur govern de CiU fer una política que garanteixi una gestió consistent i encantadora perquè els catalans lliurement decideixin una nova relació amb Espanya, sigui d'independència o una altre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario