REFERÈNDUM ÉS EL QUE TOCA

Que es vota en les eleccions del  25-N?

Els catalans votaran per la formació d’un govern a favorable o contrari a fer ús o no de el seu dret d’autodeterminació en un referèndum, que defineixi el futur de les relacions de Catalunya amb l’Estat espanyol.   A favor hi ha cinc partits: CiU, ERC, ICV, SI y les CUP  i en contra tres partits: PSC, PPC y Cs.

Tots  els pronòstics assenyalen que les opcions per al referèndum obtindran la majoria. El dubte és quina serà la diferència en vots entre els que suportaran una consulta ciutadana i els que la rebutjaran, i si CiU, el partit més votat, obtindrà majoria absoluta o haurà d’establir pactes per conduir la política d’autodeterminació.

L’objectiu de realitzar un referèndum és difícil d’aconseguir, més encara si es proposa ser vinculant, és a dir, que els seus resultats siguin obligatoris. El PP y el PSOE s’oposen sense ambigüitats. El govern de Rajoy, cautelós, planteja dificultats i el President parla de “disbarat”.

Si els partits catalans favorables al referèndum d’autodeterminació volen posar per davant la legitimitat democràtica a la legitimitat de la Constitució del 78, haurien de tenir en compte el missatge donat per Antoni Castells, un socialista català amb veu pròpia, en una trobada  de l’Assemblea Nacional Catalana.

Deia que l’objectiu d’aquest moment és aconseguir l’autodeterminació i després tocarà definir el model polític català (independent, federal o altre). Què el que és important és arribar a tenir una àmplia y contundent majoria social ciutadana a favor de la realització d’una consulta o referèndum.

L’autodeterminació és una demanda impulsada des de la societat civil. Aquest fet inhabilita que un partit s’apropiï com portador exclusiu i excloent de dita política. Per contra,  si es pretén augmentar la capacitat política per superar les fortes resistències al referèndum que vindran, els grups polítics catalans, després del 25-S, tindran que entendre’s, representar i ampliar, més encara, la majoria ciutadana obtinguda.

No serà suficient ni el 51 o 60% de la població per desenvolupar un referèndum. Diferent podria ser si el 74% dels ciutadans favorables a la consulta, segon l’enquesta de el Centre d’Estudis de la Generalitat, es consolidés amb dos terços de la població catalana. A més de comptar amb una opinió pública expressiva en el espai públic que en forma que enlluerni els ulls d’espanyols, europeus i del món sencer, com va succeir l’11-S.

El referèndum per l’autodeterminació és l’objectiu que pot sumar i cohesionar  als catalans que desitgen incidir en la solució de la contesa amb l’Estat espanyol. Després vindrà el temps polític per debatre i votar per la independència o unes altres  formes de relació amb Espanya. 

L’adhesió i l’entusiasme que arribi a tenir  una política d’autodeterminació, com la representada per el referèndum, també dependrà de la mena de govern que es formi després del 25-S, però això és matèria d’un altre post.